Al cicle inicial els infants ja poden començar a experimentar i reconèixer que els canvis en el materials són diferents, i diferenciar entre els que quan interaccionen les substàncies inicials s’obtenen mescles heterogènies, dissolucions o bé reaccionen químicament.
En aquesta activitat la mestra va proposar als nens i nenes elaborar una història a partir de mostrar diferents pots que contenien substàncies blanques i plantejar una situació en la que s’havia de cuinar un plat de pasta. Es necessitava saber en quin hi havia la sal.
Els infants experimenten què passa quan es barregen les diferents substàncies dels pots (farina, bicarbonat -litines-, gelatina, sucre i sal) amb aigua, i observen en cada cas els canvis que es produeixen. Per descriure’ls van aprenent com parlar-ne amb llenguatge científic, perquè inicialment els infants diuen que les substàncies inicials desapareixen o es desfan. Poc a poc poden parlar dient que es forma una mescla (perquè es veuen els dos components, la farina i l’aigua), una dissolució (perquè ja no veuen la substància blanca que ha interaccionat amb l’aigua), o una reacció (quan identifiquen que es produeixen substàncies noves -un gas-).
En els cas de la dissolució, la dificultat és com diferenciar entre el sucre i la sal. El més fàcil seria provar-les, però serà important remarcar que no es pot tastar res que no sabem què és perquè podria ser un material verinós. Una possibilitat seria pensar d’on venen aquestes substàncies: el sucre s’obté a partir de plantes i totes tenen carboni. Per tant, quan l’escalfem podrem observar el canvi de color -igual que quan cremem el sucre que posem a sobre la crema-, i si l’escalfem més, veurem que queda negre perquè s’obté el carbó. En canvi, la sal prové d’un mineral que no conté carboni, i per tant, quan s’escalfa no es torna negre.
Font: Esc. Turó del Cargol, Neus Garriga. CI
A partir de l’experimentació, els infants fotografien les observacions fetes, i dissenyen una història per explicar què passa en cada cas.