Aquesta pregunta possibilita investigar com interaccionen les substàncies àcides amb el marbre (que és carbonat de calci, CaCO3). Fruit d’aquesta interacció s’obté un gas, diòxid de carboni (CO2) i un sòlid, òxid de calci (CaO). Per observar millor l’efecte es pot utilitzar un àcid més fort -àcid clorhídric diluït (10%)-, i per no fer malbé un marbre, es pot partir de la closca d’una cloïssa.
Utilitzar cloïsses o closques d’animals marins també ens permet reflexionar sobre les conseqüències de l’acidificació dels oceans degut a l’augment del diòxid de carboni (CO2) a l’atmosfera (gas que es produeix al cremar combustibles). El CO2 reacciona amb l’aigua i produeix àcid carbònic, i aquest àcid interacciona amb el carbonat càlcic de les petxines de bivalves, dels coralls i d’altres animals marins disminuint la seva consistència, fet que impacta en la cadena tròfica marina.
Per ajudar a reconèixer que el canvi es deu a la interacció entre dues substàncies (carbonat de calci i un àcid) serà important identificar i parlar de quines són les inicials i les finals, aplicant el protocol que és recomanable utilitzar per a qualsevol experiment:
En el PER QUÈ PASSA, en aquest cas, hem de tenir en compte que les dues substàncies inicials, quan interaccionen, donen lloc a d’altres de noves. Segons el nivell poden representar què passa imaginant les partícules de les substàncies inicials formades per dues parts que es separen i reordenen quan s’obtenen les finals.
Ou amb vinagre
Una experiència similar consisteix en posar un ou amb vinagre i deixar que interaccionin un mínim de 48 hores. La closca d’ou està constituïda pel mateix material que el marbre. Si deixem temps, tot el carbonat de calci reaccionarà amb l’àcid acètic del vinagre i ens transformarà en CO2 i CaO.
