A partir d’idees de Montserrat Cabello, Mariona Doménech, Pilar Garcia, Anna Marbà, Teresa Pigrau, Rosa M. Pujol, Neus Sanmartí, i de mestres que han compartit produccions del seu alumnat
Els alumnes només acostumen a associar la reproducció al naixement de nous individus i els és difícil pensar que també hi ha una reproducció a nivell cel·lular (de les ‘parts’ o peces). Aquesta reproducció és la que explica el creixement, la renovació dels teixits i el desenvolupament d’òrgans. Creuen que es creix perquè la carn i els ossos s’expandeixen, i també tenen dificultats per reconèixer que organismes en diferents etapes de metamorfosi pertanyen a la mateixa espècie. El conte: “La promesa del renacuajo”, és un bon recurs didàctic per generar interrogants al voltant del tema.
Imatge. Portada de: Jeanne Willis, & Tony Ross (2007). La promesa del renacuajo. Barcelona: Ed. Serres/RBA
Els infants tenen ja idees sobre el creixement que caldrà anar ajudant a ampliar i, en alguns casos, a reconstruir. Per exemple, des de ben petits (P5) quan pensen en les transformacions que tenen lloc dins dels ous quan es desenvolupen els pollets diuen: “Li van sortint cosetes”. Parlen de ‘venes’, perquè ho relacionen amb la necessitat que els arribin aliments a través de la sang, i d’òrgans. En aquest cas, ja creuen que el primer que es desenvolupa és el cervell i ho argumenten dient que és la part que “dóna les ordres a tot el cos”, però no pensen en els nervis i en el sistema nerviós d’una manera més global. D’altres prioritzen el cor, perquè “fa que la sang es mogui per totes les parts” i així els arribin els aliments a totes les parts. Les d’altres parts del cos (ossos, potes, el bec…) creuen que es van formant després. Tenen clar que perquè es vagin desenvolupant cal que els hi arribi ‘menjar’. Parlen que el pollet dins de l’ou menjarà “amb la corda que té que va fins a la clara”, que “la clara li arriba per un tub com en els bebès”, que “d’aquesta manera el pollet va creixent” i que “el pollet naixerà quan s ́acabi la clara”. Les idees les representen per mitjà de ‘maquetes’.
En equip, els infants realitzen maquetes d’etapes del desenvolupament del pollet dins de l’ou i expliquen què representen.
Font: Neus Garriga, Esc. Coves d’en Cimany P5.
Per promoure que pensin en el creixement, nascuts els pollets, els infants poden recollir dades sobre l’augment de pes i el desenvolupament de nous òrgans. També podem establir paral·lelismes amb els éssers humans i promoure la reflexió al voltant de: “Què canvia i què no canvia quan creixem?” i també plantejar-nos: Com creixen els ossos? “Com és ‘cura’ un os quan es trenca?” o, “Com és que només creixem fins a una certa edat?”
Des de ben petits utilitzen instruments per comprovar el creixement en pes i alçada.
Quan els infants crien animals, com per exemple en el cas dels pollets, és normal que observin que alguns d’ells es moren. Si es promou una conversa, es pot parlar dels òrgans que deixen de funcionar i de tot allò que ja no poden fer, i també, dels sentiments i emocions que provoca el fenomen de la mort.
Aquest procés de construcció de coneixements al voltant de la reproducció es pot aplicar a d’altres éssers vius. En aquest altre exemple, s’ha treballat a partir de les idees prèvies que expressen els infant en dibuixos per representar el desenvolupament d’animalons (escarabats, cargols, cucs de seda…). Després conversen, tot comparant els seus dibuixos, observen individus en diferents estats fent servir la lupa, i busquen informacions que els permeten fer propostes de millora (feedback). Aquestes millores les expressen en nous dibuixos.
Dibuixos inicials per explicar el desenvolupament de diferents animals.
Font: Neus Garriga, Esc. Turó del Cargol, 1r.
Dibuixos després de revisar els inicials: metamorfosi del cuc de seda
Font: Neus Garriga, Esc. Turó del Cargol, 1r.