A partir d’idees de Montserrat Cabello, Mariona Doménech, Pilar Garcia, Anna Marbà, Teresa Pigrau, Rosa M. Pujol, Neus Sanmartí, i de mestres que han compartit produccions del seu alumnat
En el cas de les plantes, especialment dels arbres, els nens i nenes no pensen en que es poden reproduir per llavors i parlen d’una reproducció de tipus vegetatiu. Quan se’ls demana, a l’observar un arbre, “D’on pot haver ‘sortit’?, pensen més en que “ha sortit de l’arrel d’un altre arbre” (és a dir, utilitzen la idea de rizoma), o “perquè es va plantar una branca d’un altre arbre” (reproducció per esqueixos).
Serà interessant discutir amb l’alumnat com són d’iguals o no els éssers vius que es reprodueixen de manera vegetativa o els que ho fan per llavors o ous, i reconèixer que si sempre fos la reproducció de tipus vegetativa tots serien molt iguals i no hi hauria diversitat (i per tant, davant d’una plaga o pertorbació tots els individus es veurien afectats). Es pot reflexionar a partir de la reproducció de l’estrella de mar, ja que habitualment els infants es fixen i recorden que es reprodueixen per l’escissió d’un braç (reproducció asexual), fet que comporta que els fills siguin idèntics al seu únic progenitor, però no pensen en que també es reprodueixen sexualment i, en aquest cas, tenen trets dels dos progenitors.
Es poden observar fongs i plantejar-nos com es reprodueixen. Per exemple, ens podem preguntar per la història d’un bolet: “Sempre ha estat així?” “Com era abans? D’on va sortir? Com serà després?”. Els infants observen les espores i es demanen: “Seran llavors?”.
Font imatge: David Vilalta. Esc. Dovella, 3r
Els infants poden observar amb el microscopi les espores dels bolets (cèl.lules reproductores que sobreviuen en condicions desfavorables de temperatura i humitat, però que es desenvolupen quan les condicions son bones).
També poden observar amb el microscopi la floridura del pa (rhizopus) o la del tomàquet o formatges (penicilllium).
Font imatge: Pilar Garcia, IS Joan Oliver, 15 anys.
