A partir d’idees de Montserrat Cabello, Mariona Doménech, Pilar Garcia, Anna Marbà, Teresa Pigrau, Rosa M. Pujol, Neus Sanmartí, i de mestres que han compartit produccions del seu alumnat
Sovint el creixement de plantes (i també d’altres éssers vius) s’estudia només de forma descriptiva, sense plantejar-se preguntes que promoguin pensar en funció del model d’ésser viu, ja sigui treballant a l’hort o senzillament, quan es demana fer germinar alguna llavor. Per exemple, és molt diferent demanar que posin una llavor en un cotó fluix humit i observin com va creixent la planta, que no pas plantejar el repte de fer-la créixer posant-la al lloc que creguin que germinarà millor i després explicar perquè creuen que ha crescut bé o no tant. En el primer cas, només recullen dades i les representen gràficament, mentre que en el segon, primer han de planificar com fer-ho i després justificar la seva gràfica en comparació a d’altres.
Font: Esther Pajarols i Mª Jesús Astilleros. Esc. Bellaterra 3r.
També promou molt la reflexió plantejar que observin una llavor (seca i humida), s’imaginin com és per dins en cada cas, i ho dibuixin. Sovint, pensen que s’expandeix, o es van originant capes (com les de la ceba), que van ‘apareixent’ parts, o que l’aigua circula com un riu que va augmentant el cabal.
En general els infants i joves no diferencien la part dels cotiledons, en la que les cèl.lules no es reprodueixen, i la de la part embrionària, en la que es desenvolupen l’arrel i la tija.
Font: Esther Pajarols i Mª Jesús Astilleros. Esc. Bellaterra 3r.