El sidral és una barreja de bicarbonat i un àcid a la que s’afegeixen substàncies amb sabors diferents. Forma part també de la composició dels caramels i pastilles efervescents, moltes d’elles utilitzades en farmàcia (aspirines, vitamines…). Els dos compostos, que són els mateixos que s’afegeixen a la massa d’un pastís perquè augmenti el seu volum (veure com és que quan enfornem un pastís augmenta el volum?), quan reaccionen amb l’aigua desprenen un gas (diòxid de carboni, CO2).
EXPLORACIÓ D’IDEES INICIALS I plantejament de BONES PREGUNTES
EXPERIMENTACIÓ PER CONSTRUIR NOUS APRENENTATGES
Tots són materials que es poden utilitzar a l’aula per pensar en el canvi que s’observa. Inicialment, els alumnes (i els adults) diuen que el sidral o la pastilla es ‘desfà’ o que s’ha dissolt, i creuen que el gas estava comprimit dins de la pastilla i que quan el posem a l’aigua ha sortit. D’altres creuen que el gas ja estava dins de l’aigua (igual que el gas que conté una Coca-Cola). És a dir, es pensa en canvis físics. El pas important serà reconèixer que té lloc un canvi químic perquè s’obtenen substàncies noves que no hi eren abans que la pastilla interaccionés amb l’aigua. Per això pot ser d’interès plantejar: Com podem saber si la pastilla s’ha dissolt o s’ha produït un canvi químic? En què ens hauríem de fixar?
Per començar a pensar en aquest canvi és idoni provocar la reacció posant la pastilla efervescent en un dit d’un guant de plàstic i encaixar-lo en un pot. El guant s’infla quan la pastilla cau a l’aigua i es produeix el gas. Alguns infants comencen a pensar que ha de ser una substància nova perquè tant de gas no podia estar ni a l’aigua ni a la pastilla. Quan apareixen els primers dubtes es pot promoure la conversa per ajudar a reflexionar per què és un canvi diferent del que seria una dissolució.
EXPLORACIÓ D’IDEES INICIALS I plantejament de BONES PREGUNTES
EXPERIMENTACIÓ PER CONSTRUIR NOUS APRENENTATGES
També podem aprofitar aquests materials per començar a pensar de què pot dependre que la reacció es produeixi més o menys ràpidament. Els alumnes fan prediccions de possibles variables que poden afectar a la velocitat de reacció i poden pensar en si la pastilla és compacte o està a trossos o en pols, o si l’aigua està més o menys calenta.
Aquestes hipòtesis inicials possibiliten fer un experiment per comprovar en quins casos el canvi és més ràpid. Els infants necessitaran aprendre que per dissenyar-lo només es pot canviar una variable i les altres s’han de mantenir constants. Així, si volem comprovar si la velocitat de reacció depèn de la temperatura de l’aigua, el caramel o la pastilla ha de ser igual de compacte en els dos casos, i viceversa.
