Teresa Pigrau. Neus Sanmartí.
Experimentació
Per fer un pastís barrejarem farina, sucre, ous…, i una mica de bicarbonat sòdic i d’un àcid (que és el que contenen els sobres de ‘Royal baking powder’).
Podem observar què passa escalfant al forn dues masses inicials: una amb tots els ingredients i una altra en la que no s’hi ha afegit el contingut d’aquests sobres.
Hora de comparar els resultats es pot constatar que en el primer cas ha augmentat força el volum de la massa i que el pastís és ple de foradets.
Explicació
Per explicar-ho ens cal pensar què passa quan el bicarbonat interacciona amb l’àcid (en presència d’aigua) i reconèixer que es forma un gas, el CO2. Aquest gas ocupa uns espais entre la massa i l’empeny per poder ocupar-los. Però al mateix temps, la massa solidifica i, per tant, quan el gas s’escapa a l’exterior, els forats que ocupaven es mantenen i el pastís resultant és flonjo.
Nova experimentació
Si en comptes d’utilitzar el bicarbonat i l’àcid, afegim a la massa llevat natural, és a dir, un fong -un ésser viu-, el gas CO2 s’obté a partir del procés de respiració d’aquests organismes, que el fan sense l’oxigen de l’aire. L’energia que necessiten per viure l’obtenen a partir de la fermentació de la farina, canvi químic que dona lloc a un alcohol, que s’evapora a l’escalfar la massa, i el CO2 responsable de l’augment de volum.