A partir d’idees de Montserrat Cabello, Mariona Doménech, Pilar Garcia, Anna Marbà, Teresa Pigrau, Rosa M. Pujol, Neus Sanmartí, i de mestres que han compartit produccions del seu alumnat
A primària quan es treballa el model ésser viu a nivell d’organisme, de fet ja s’hauria de treballar a partir de preguntes que promoguessin pensar en el model ecosistema/evolució. És a dir, no tractar «l’ésser viu» al marge d’on viu i per tant del que viu. Com assenyala Pujol (2003) «Ajudar els escolars a elaborar un model sobre els éssers vius, amb relació al seu ambient, comporta necessàriament deixar d’estudiar-los com a sistemes aïllats i fer-ho des de la complementarietat entre la seva organització i l’ambient en què viuen». Per exemple, un elefant encara que li funcionin bé tots els òrgans no pot viure en un entorn (hàbitat) que no sigui idoni per a ell.
Podem fer una maqueta d’un bosc (o d’un desert, o d’un prat) i demanar als infants que situïn on poden viure diferents éssers vius (animals, plantes), tot reflexionant sobre què necessiten per viure (aigua, llocs per amagar-se, tipus d’aliments…). Per ajudar a pensar en les raons poden ser idònies preguntes com ¿on penseu que poden viure aquests animals o aquestes plantes? El nombre d’exemplars que poses a la maqueta de cadascuna de les espècies seia al mateix? En què us fonamenteu per decidir-ne el nombre? ¿En què penseu per situar-los aquí o allà? i també Quins tipus d’éssers vius trobarem en un desert, bosc …? Quins animals i plantes no esperaríeu trobar en … i per què?
Nens i nenes construint una maqueta del bosc de Collserola. Primer s’han plantejat quins animals es poden trobar a aquest bosc i després han construït una maqueta situant-los en els llocs on poden viure.
Font: Teresa Pigrau, Escola Coves d’en Cimany, 5è
A partir d’anar conversant al voltant de la maqueta, l’alumnat pot reconèixer que els animals i les plantes tenen característiques i funcions que fan possible la seva supervivència en hàbitats determinats, que es relacionen uns amb els altres (formant famílies o esbarts, o bé paràsits i parasitats, depredadors i preses…) i amb l’hàbitat en què viuen (productors, consumidors…). També es pot parlar que gràcies a aquestes interaccions obtenen els materials i l’energia que transformen i utilitzen per dur a terme les seves funcions vitals. I que hi ha éssers vius en gairebé qualsevol part de la Terra, però que hi ha alguna cosa que els distingeix segons el lloc en el qual habiten. Pot afavorir la conversa formular preguntes del tipus: Com s’interrelacionen tals organismes? (i concretar, en el marc de la maqueta, Imaginat que l’esquirol es troba amb un ratolí, amb una papallona, porc senglar, una pinya…), Què li entra i què li surt a un bosc? Què passa entre que entra … i surt …? Què passaria si no hi haguessin microorganismes en un bosc?