A partir d’idees de Montserrat Cabello, Mariona Doménech, Pilar Garcia, Anna Marbà, Teresa Pigrau, Rosa M. Pujol, Neus Sanmartí, i de mestres que han compartit produccions del seu alumnat
El concepte d’ecosistema està estretament lligat al de biodiversitat. Aquesta l’entenem com la variabilitat dins de cada espècie/població (diversitat genètica) entre les espècies (diversitat específica) i entre els ecosistemes. Engloba l’enorme varietat de formes de vida. Inclou totes i cadascuna de les espècies que cohabiten el planeta, siguin animals, plantes, bacteris, protozous o fongs, els espais o ecosistemes dels que formen part i els gens que fan cada comunitat, cada espècie, i dins d’elles cada individu, diferent de la resta.
La biodiversitat és un gran avantatge per a l’estabilitat d’un ecosistema perquè davant de canvis en ell, alguns organismes d’una espècie i algunes espècies tenen més probabilitats de sobreviure. Si tots els organismes fossin iguals, davant d’un petit canvi tots moririen. Si desaparegués tota una espècie, desapareixeria una baula d’una cadena tròfica i podria repercutir en el conjunt de l’ecosistema o fins i tot del Planeta. Per això és tan important conservar la biodiversitat des del punt de vista ambiental.
Així mateix, els conceptes d’ecosistema i de biodiversitat estan estretament lligats al d’evolució en el sentit que si en els éssers vius d’una població hi ha diversitat, els que sobreviuen en un ecosistema són aquells que, per les seves pròpies característiques, tenen més probabilitats de reproduir-se que unes altres formes alternatives La seva descendència n’heretarà els seus trets (si aquests són hereditaris) i per tant, estaran més adaptats al medi (no s’hi adapten, idees que sovint es confonen). Aquest procés és el que anomenem selecció natural i el seu resultat n’és l’adaptació.
Com diu Jaume Terrades (2014): La selecció natural és un procés històric en què l’atzar intervé en la producció d’innovacions genètiques i en l’èxit reproductiu. Depèn de contingències, com ara les distribucions dels individus en l’espai. Aquestes innovacions es construeixen sobre allò que existeix prèviament (no es pot fer qualsevol cosa, sinó que la vida treballa sobre els materials disponibles i això suposa constriccions) i se seleccionen segons les condicions que es donen també en aquell moment. En l’evolució no existeix cap pla, cap disseny previ, ni global ni específic. Sobre això, el consens entre els científics és molt gran”.
“No és estrany que, avui encara, resultin tan difícils d’eliminar els vestigis de les velles maneres de pensar. Per exemple, la idea essencialista de l’equilibri idíl·lic de la natura va perdurar en ecologia, i va conduir a plantejaments equivocats, tant dins la mateixa ciència com en les ideologies construïdes al voltant de la conservació de la natura i de l’ecologisme (carregades d’essencialismes i d’ideals “equilibris de la natura” que duen a afirmacions inacceptables i que als anti-conservacionistes els són fàcils de rebatre i de caricaturitzar)”.
Per aprofundir, consulteu: Terradas, J. (2014). Notícies sobre Evolució
Al llarg del temps, aquest procés de selecció natural ha anat donant com a resultat la gran biodiversitat que caracteritza els ecosistemes del Planeta. És el que s’anomena procés evolutiu o evolució biològica. Dels individus que arriben a un nou hàbitat, aquells que tinguin més probabilitat de reproduir-se, augmentaran la seva freqüència (el seu número) en aquella població i en generacions posteriors potser seran tan diferents als fundadors com per no reconèixer-se i, per tant, es generarà una nova espècie. D’aquest procés en diem especiació. Hi ha hagut organismes que actualment no existeixen i sabem, a través dels fòssils, que han poblat el nostre planeta; així podem reconstruir la història de la vida a la Terra.
Variabilitat per herència
Cada organisme és únic en funció de l’herència. La diversitat més evident prové de la reproducció sexual, ja que els descendents combinen a l’atzar característiques del mascle i de la femella (espermatozoides-pol·len/òvuls). Entre els organismes d’una espècie amb reproducció asexual també hi ha diversitat, ja que existeixen mecanismes d’intercanvi d’informació que permeten certa variabilitat, però no tanta com en la sexual.
Variabilitat per mutacions
A més a més, també es produeix variabilitat per mutacions, que són canvis atzarosos en el material genètic de qualsevol cèl·lula (de les seves característiques). Quan aquestes mutacions afecten a les cèl·lules reproductores, els canvis es transmeten a la generació següent generant més diversitat biològica.