A partir d’idees de Montserrat Cabello, Mariona Doménech, Pilar Garcia, Anna Marbà, Teresa Pigrau, Rosa M. Pujol, Neus Sanmartí, i de mestres que han compartit produccions del seu alumnat
Pel que fa a les interaccions entre les poblacions de l’ecosistema, ens podem referir tant a:
Interaccions entre individus d'una mateixa espècie
Les interaccions que hi ha entre els individus d'una mateixa població/espècie, per exemple, entre els individus d'un banc de tonyines o d'un estol d'oques o d'un ramat d'ovelles o d'una societat d'abelles o d'una família d'humans..., com ara relacions de competència, maternofilials... Sembla doncs que l'existència d’estructures socials aporten alguns avantatges a l'ecosistema, en quant a eficiència energètica i a la seva supervivència.
Interaccions entre individus de diferents espèces
Les interaccions que hi ha entre els individus de diferents espècies, com ara la relació de: parasitisme, mutualisme i simbiosi, saprofitisme, depredador/presa...
Aquest últim tipus d’interaccions entre individus de diferents espècies s’emmarquen en el que s’anomenen relacions tròfiques, i es dona a través del que s’anomena xarxa tròfica o xarxa alimentària que descriu la transferència de substàncies nutritives (energia), entre els components d’un ecosistema. Els organismes formen els nusos de la xarxa i el filat representa l’intercanvi de matèria/energia. Els productors ocupen el primer nivell de la xarxa, doncs són els que per la fotosíntesi o quimiosíntesi sintetitzen (fabriquen) la seva matèria (fan més fulles, més tiges, fruits…, o sigui creixen). Aquest nivell tròfic alimentarà als consumidors (herbívors, carnívors, omnívors). Els descomponedors representen, dins de la xarxa tròfica, el nivell que “recicla” la matèria.
L’energia es va degradant (augmenta l’entropia) en cada nivell de la xarxa i només els productors, a partir de la fotosíntesi, disminueixen el nivell d’entropia del sistema. La matèria va transformant-se en les parts/cèl·lules dels organismes de cada nivell i reciclant-se un altre cop en matèria mineral pels transformadors i descomponedors.
Com que l’entramat d’interaccions entre biòtop i biocenosi no és ni fix ni estàtic, qualsevol pertorbació o canvi (ex: canvi de temperatura, d’orientació, dessecació, epidèmies etc…) pot ocasionar canvis en l’estructura de l’ecosistema, al llarg del temps. Els experts l’anomenen successió ecològica i aquesta, empeny l’evolució de les espècies d’aquest ecosistema en el pas del temps.
D’ecosistemes n’hi molts i variats, des d’un bosc o un llac fins el tronc d’un arbre mort, però degut a la influència i a l’acció de l’home en una escala fins ara mai coneguda, se n’estan destruint en gran quantitat. Alguns dels impactes ambientals de l’activitat humana sobre els ecosistemes es relacionen amb la destrucció i fragmentació d’hàbitats, canvi climàtic, contaminació, espècies introduïdes, sobreexplotació.., atès que aquests factors i d’altres afecten a com s’intercanvia matèria i energia, i quanta energia perd o guanya l’ecosistema, a com es relacionen les poblacions o a com es reprodueixen i es transmet la informació. Pensem per exemple, en el que passa quan s’introdueix una espècie invasora en un ecosistema.