Residus – Tresor de Recursos

En què consumim l’aigua i com l’embrutem?

Guida Alles Com aconseguir canvis sostenibles?, Sistemes materials 07/05/202009/09/2026Aigua, Residus, Sostenibilitat

Teresa Pigrau i Neus Sanmartí

Aquest activitat pot començar plantejant a l’alumnat en quina de les activitats es consumeix més aigua diàriament (rentar-nos les mans i les dents, dutxar-nos, anar al vàter, fer el dinar i rentar els plats, rentar la roba, regar les plantes…). I també com l’embrutem, atès que quan la consumim, habitualment hi afegim substàncies. La finalitat serà poder concloure com podem reduir la quantitat d’aigua consumida i de substàncies que la contaminen.

El càlcul es pot fer en relació a les activitats que es duen a terme a l’escola, o bé a casa amb l’ajuda de familiars. Els nens i nenes, organitzats en equips segons el tipus de consum, poden recollir dades, tant de la quantitat d’aigua consumida com dels additius que s’hi afegeixen (caldrà decidir els mètodes més adients per fer els càlculs en cada cas).

Si ho fan a casa, els que han recollit dades en relació al mateix tipus de consum (dutxar-se, rentar la roba, anar al vàter…) les comparen tenint en compte el nombre de membres de la família, i els alumnes poden deduir si és similar a les diferents cases. Si ho fan a l’escola, poden calcular (aproximadament) la quantitat mitjana diària d’aigua consumida

L’activitat pot ser útil per aprendre a mesurar volums de líquids i a calcular matemàticament les quantitats, o també es poden utilitzar les dades que es donen des de diferents fonts d’informació:

Les dades recollides en relació a la quantitat d’aigua es representen gràficament, per exemple, a partir d’un diagrama de sectors (en el que es pot explicitar el percentatge de litres d’aigua utilitzats en cada tipus d’acció) o un gràfic de barres. Els petits poden representar amb ‘gotes de diferents grandàries. Normalment els sorprèn comprovar que l’acció que consumeix més aigua en una dia a l’escola (i a casa) és quan tirem la cadena del vàter.

Font: Marta Baqué, IE Santiga (Santa Perpètua de Mogoda)

També poden afegir informació sobre els additius afegits. Per exemple, en el cas del vàter poden pensar tant en les defecacions, com en el paper i possibles substàncies desinfectants o de neteja.

Actuacions

Finalment ens haurem de plantejar què hem de fer per no malgastar l’aigua a l’escola i/o a casa. Un exemple pot ser concretar-ho amb tríptics informatius per explicar a la resta de classes de l’escola com ho podem fer.

Com podem minimitzar l’impacte que tenen els residus en el medi ambient?

Guida Alles Sistemes materials 07/05/202009/09/2026Reciclar, Residus

Teresa Pigrau i Neus Sanmartí

Un projecte portat a terme a l’escola ‘Les Palmeres’ de Santa Coloma de Gramenet (5èP), es va iniciar identificant els residus que es generaven a casa, com s’anaven transformant una vegada es llençaven, i com impactaven en el medi ambient.

Els nens i nenes feien un recull pensant no només en els que es llençaven a les escombraries o els que es separaven per reciclar, sinó també en els que s’eliminaven a partir de barrejar-los amb aigua (a l’aigüera, al vàter…).

Si us voleu descarregar gratuïtament aquest recurs cliqueu aquí.

Després es van plantejar quins materials formaven part del residus, i quines eren les seves propietats, si canviaven, si eren reutilitzables i com es comportaven una vegada els deixaven a la natura. Cada equip va comprovar les primeres idees, comparant les respostes dels diferents membres i buscant informació a Internet i elaboraven un resum.

Després posaven en comú les seves idees amb tota la classe, i elaboraven un resum compartit. En ell es recollien tant sabers en relació a l’estructura i els canvis, com els que tenen a veure amb ‘control-regulació’ (marcat en el rectangle vermell), atès que en el marc del projecte s’havien treballat tots.

A partir d’aquestes dades es conversava sobre com actuar davant els residus que generem, tot parlant de les ‘Erres’ (Rebutjar -el que no necessitem o contamina-, Reutilitzar, Reparar, Reciclar, Reduir, Recuperar…).

Una activitat complementària va consistir en omplir un quadre com el següent amb verbs de possibles accions relacionats amb comportaments i actituds sobre la temàtica treballada.

I finalment van arribar a unes conclusions. Algunes idees que van explicitar els alumnes i que van donar peu a la conversa van ser:

- Tot els residus contaminen: el plàstic és un dels que més contamina i més abundant en el nostre entorn.
- L’ impacte dels residus en el medi ambient depèn dels materials que els formen.
- Hi ha materials que es poden reutilitzar més vegades que altres.
- Hi ha materials que duren molt de temps a la natura (per exemple el plàstic) i que s’han d’evitar pel risc d’incendis i els perjudicis que poden causar a altres espècies…
- Hi ha residus que s’eliminen per l’aigüera o el vàter, tant si es dissolen en aigua o no. Hem de reduir tant com puguem tirar-ne.
- Molts es poden reciclar: orgànics, paper i cartró, vidre, envasos de plàstic i llaunes.
- Una estratègia positiva és l’ús del codi de les tres R (per exemple: rendibilitzar els envasos).
- La suma de petites accions repercuteix positivament en el planeta.
- Els ciutadans hem d’exigir als organismes públics actuacions preventives i sostenibles.

Recomanem aquesta pàgina de M. Fernández per treballar els residus a l’aula.

Contes i còmics per reflexionar entorn de la problemàtica dels residus

Guida Alles Com aconseguir canvis sostenibles? 07/05/202009/09/2026LIJC CI, LIJC CM, LIJC CS, LIJC Ecosistemes, LIJC EI, Materials, Reciclatge, Residus

Teresa Pigrau i Neus Sanmartí.

A partir de contes, es poden generar converses. Caldrà plantejar preguntes com per exemple: Què són els residus? En què s’assemblen i en què es diferencien els que llencem a casa, a l’escola, al carrer…? Què passa quan llancem un tipus de residu al medi (a l’aigüera o al wàter, al bosc, al carrer, al mar…)? Què canvia i que es manté (conserva) quan tirem un tipus de residu (ampolles, llaunes, plàstics, papers…)? Per què és important tenir cura (pensar bé) quan i on deixem anar un residu? Com hauríem d’actuar en relació als residus que generem? Per què serà una bona proposta? A l’escola, com podríem posar-la en pràctica? I a casa?, etc.

Alguns exemples dels molts contes que podem trobar són:

Com proposen reciclar el paper les “Tres bessones”?

És la seva una bona opció?.

Per parlar de les ‘Erres’ es pot partir del conte de “Les tres bessones i les tres erres”, que comença amb la decisió de les protagonistes de llançar al contenidor tots els seus llibres perquè creuen que així salvaran molts arbres. I ens podem preguntar si és una bona decisió, i què passa realment quan tirem envasos al contenidor.

La finalitat de la lectura i del diàleg posterior serà parlar que es poden fer altres coses abans de reciclar, sobretot reduir i reutilitzar.

Clica sobre la imatge per veure el vídeo.

És o no és un problema?

El conte “Això no és cap problema” narra com el nen protagonista, l’Albert, s’inventa màquines i procediments per eliminar tots els residus (ampolles buides, llaunes, plàstics, paperots… ) que es troben al bosc. Però va descobrint que eliminar totes les coses que embruten el bosc no és tan senzill i finalment arriba a la conclusió que la millor manera que no hi hagi deixalles és no fer-ne.

Un vídeo en el que una mare explica el conte al seus fills es pot veure aquí.

Estefi. Aquella pobra balena

De la sèrie ’Estefi’ de Cavall Fort es pot utilitzar el còmic ”Aquella pobra balena“, que ens parla d’una que havia mort després de menjar plàstics arribats al mar (procedents d’una barbacoa). De la lectura es pot conversar sobre on van a parar els residus que generem, sovint a molta distància del lloc on es produeixen, i sobre on i com abocar-los.

Cavall Fort: Guió i dibuixos Gràcia Nidasio, adaptació Albert Jané