A partir d’idees de Montserrat Cabello, Mariona Doménech, Pilar Garcia, Anna Marbà, Teresa Pigrau, Rosa M. Pujol, Neus Sanmartí, i de mestres que han compartit produccions del seu alumnat
Tot i que les pertorbacions tendeixen a afectar negativament les poblacions de plantes, animals i altres organismes d’un ecosistema determinat, també pot tenir conseqüències positives quan es recupera atès que pot augmentar la biodiversitat i enriquir el biòtop. També es pot donar el cas que les pertorbacions es repeteixin en un espai de temps proper i provoquin el col·lapse de l’ecosistema. Per exemple, si els incendis es repeteixen sovint en un mateix bosc, aquest no es pot regenerar.
Preguntes per reflexionar sobre els canvis en els ecosistemes poden ser: De què depèn que es recuperi un bosc després d’un incendi? Pot ser que hi hagi boscos que no es regenerin? És el mateix si plou que si no plou? Com es podrien prevenir els incendis? Quines conseqüències pot tenir que es dessequi un aiguamoll, que hi hagi un despreniment de terres en … o un incendi forestal Com era el bosc fa tants anys? I com pot ser d’aquí xx (10, 50, 1.000, 1.000.000) anys?
Si s’ha simulat l’incendi en un ecosistema a partir d’una maqueta serà important preguntar-nos: Com podria ser aquest ecosistema dins d’uns anys? I simular els possibles canvis en funció d’algunes variables. Per exemple si pensem que en aquells anys ha plogut o han sigut anys de sequera, si s’ha repetit l’incendi, si s’ha construït una carretera que la travessa, etc.
Figura: Nens i nenes simulant canvis en el bosc cinc anys després d’un incendi. Van dividir la maqueta en dues parts, una en la que havia plogut i en l’altra no.
Font: Teresa Pigrau, Escola Coves d’en Cimany, 5è
Com es pot comprovar en aquest exemple, les maquetes s’han d’utilitzar en el marc d’un procés d’aprenentatge que promou la construcció de sabers a partir d’uns d’inicials i que van evolucionant en funció de les preguntes que es vagin plantejant. No és útil utilitzar-les perquè l’alumnat representi (de fet copiï) informacions de manera estàtica i finalista (com són les que es dissenyen per reproduir un aparell del cos humà, les etapes de la metamorfosi del cuc de seda, o els noms dels animals que habiten en un ecosistema o dels canvis en el cicle de l’aigua).
En canvi, cal que siguin dinàmiques, resultants de les converses que es puguin promoure a partir de comparar diferents maneres de representar les respostes a les preguntes que es vagin plantejant.
Es podrien fer altres preguntes on es veies aquest dinamisme, per exemple: en què canviaria aquesta maqueta si fos de nit? o si fos hivern o estiu? Quins animals hi posarieu? Serien els mateixos? Per què?, o: Si a la maqueta d’un ecosistema hi posem herba i arbres, 2 conills i 4 guineus, quins canvis hi veuríem a la setmana següent? En què heu pensat per decidir-ho?
Com que els ecosistemes canvien al llarg del temps, serà important que sempre que treballem amb maquetes o fotos d’un ecosistema determinat, el representem en temps diferents i, per tant, que no sempre hi hagi els mateixos éssers vius i en la mateixa proporció, o que el biòtop sigui igual, ja que pot haver-hi més o menys aigua, i així poder reconèixer que la seva biodiversitat canvia al llarg del temps.
L’objectiu és anar-nos movent de la fotografia fixa, que acostuma a ser la visió inicial sobre els ecosistemes, a una pel·lícula en moviment, en la que es pala i s’expliquen els canvis en funció del temps.
