Recursos per a una avaluació formadora i un aprenentatge gratificant
Take el fotó és un llibre publicat per l’Ajuntament de Barcelona que explica què és un fotó, entre altres coses, de manera amena i adaptada al nivell dels aprenents.
PER TREBALLAR: Què són els fotons?. Què ens arriba del sol?. Canvi climàtic.
TEXT: Joaquim Bosch.
IL·LUSTRACIONS: Fernando Krahn.
EDAT: 10 a 18 anys.
Pàgines: 70
Es pot descarregar gratuïtament aquí.
Teresa Pigrau i Neus Sanmartí.
A partir de contes, es poden generar converses. Caldrà plantejar preguntes com per exemple: Què són els residus? En què s’assemblen i en què es diferencien els que llencem a casa, a l’escola, al carrer…? Què passa quan llancem un tipus de residu al medi (a l’aigüera o al wàter, al bosc, al carrer, al mar…)? Què canvia i que es manté (conserva) quan tirem un tipus de residu (ampolles, llaunes, plàstics, papers…)? Per què és important tenir cura (pensar bé) quan i on deixem anar un residu? Com hauríem d’actuar en relació als residus que generem? Per què serà una bona proposta? A l’escola, com podríem posar-la en pràctica? I a casa?, etc.
Alguns exemples dels molts contes que podem trobar són:
És la seva una bona opció?.
Per parlar de les ‘Erres’ es pot partir del conte de “Les tres bessones i les tres erres”, que comença amb la decisió de les protagonistes de llançar al contenidor tots els seus llibres perquè creuen que així salvaran molts arbres. I ens podem preguntar si és una bona decisió, i què passa realment quan tirem envasos al contenidor.
La finalitat de la lectura i del diàleg posterior serà parlar que es poden fer altres coses abans de reciclar, sobretot reduir i reutilitzar.
Clica sobre la imatge per veure el vídeo.
El conte “Això no és cap problema” narra com el nen protagonista, l’Albert, s’inventa màquines i procediments per eliminar tots els residus (ampolles buides, llaunes, plàstics, paperots… ) que es troben al bosc. Però va descobrint que eliminar totes les coses que embruten el bosc no és tan senzill i finalment arriba a la conclusió que la millor manera que no hi hagi deixalles és no fer-ne.
Un vídeo en el que una mare explica el conte al seus fills es pot veure aquí.
De la sèrie ’Estefi’ de Cavall Fort es pot utilitzar el còmic ”Aquella pobra balena“, que ens parla d’una que havia mort després de menjar plàstics arribats al mar (procedents d’una barbacoa). De la lectura es pot conversar sobre on van a parar els residus que generem, sovint a molta distància del lloc on es produeixen, i sobre on i com abocar-los.
Cavall Fort: Guió i dibuixos Gràcia Nidasio, adaptació Albert Jané
Conxita Márquez, Mar Requena, Teresa Pigrau, Neus Sanmartí i Marta Baqué.
En aquest apartat es recull una proposta per orientar la programació d’unitats d’aprenentatge (situacions, projectes…) entorn la comprensió del que s’entén per canvi climàtic i la capacitació per actuar responsablement davant d’aquest fenomen. El seu estudi requereix interrelacionar sabers de l’àmbit de les ciències experimentals i de les socials, tot i que en aquest apartat ens centrarem en els primers.
El canvi climàtic és un fenomen global i sistèmic de caràcter planetari. Recordem que la Terra és un planeta que canvia degut a factors interns i externs i a l’acció combinada de l’aigua, de l’aire i dels éssers vius. Per tant, a l’aprofundir en el coneixement del canvi climàtic comporta tenir present en relació al model de sistemes geològics com funciona:
Atmosfera
Estructura, composició i funcionament
Biosfera
El paper regulador dels boscos i dels éssers vius en general, la biodiversitat.
Hidrosfera
El paper regulador dels oceans, canvis meteorològics, salinització dels nivells freàtics i disminució de la reserva d’aigua dolça...
Geosfera
Combustibles fòssils i energia que emmagatzemen, emissions de CO2 per causes naturals...
i, en conseqüència, activar sabers relacionats amb:
El model per interpretar sistemes físics
(l’energia, tipus de fonts, com es transfereix i com es degrada)
El model per interpretar sistemes materials
(canvis físics i químics -especialment relacionats amb la combustió i l’origen de l’efecte hivernacle-)
El model per interpretar sistemes vius
(fotosíntesi, respiració, i nutrició de plantes i animals)
Idees-clau que s’hauran d’aprendre per entendre el canvi climàtic al llarg de les diferents etapes educatives, de manera progressiva, es relacionen amb:
L’estructura de l’atmosfera. Comporta descriure la seva composició i la relació amb l’efecte hivernacle, i diferenciar entre temps atmosfèric i clima. També què caracteritza el clima tenint en compte tant les condicions atmosfèriques com les ambientals. Finalment caldrà identificar quines són les evidències que es tenen sobre aquest canvi.
En l’explicació dels canvis -de les seves causes i conseqüències-, tot centrant-nos en els de la composició de l’atmosfera (tant d’origen natural com humà), en els del clima, relacionats amb la transferència d’energia que condiciona l’efecte hivernacle i dona lloc a fenòmens climàtics extrems, i en els de la biodiversitat.
El control-regulació dels canvis comportarà argumentar com es regula l’efecte hivernacle i el paper que tenen els diferents agents reguladors del clima -ja siguin els oceans o els boscos-, l’ús que es fa de les diferents fonts d’energia, i els estils de vida i consum, aspectes que tenen un impacte en el procés accelerat del canvi climàtic. Requerirà haver interioritzat que la matèria té fonts diverses (d’origen orgànic i inorgànic) i es conserva al llarg dels canvis -tot i que es necessita energia per recuperar la seva qualitat-, i que l’energia tot i que es conserva, es degrada perdent la seva capacitat per produir canvis. En relació a aquest apartat serà necessari aprofundir en conceptes com els de decreixement, disminució de la petjada ecològica, model de consum, justícia social…, i repensar les maneres de viure individualment i col·lectiva. Per tant, en la regulació del canvi climàtic també són importants les decisions que tenen a veure amb els canvis normatius i legislatius.
L’escala, atès que aquests aprenentatges requereixen situar-los a nivell del funcionament del Sistema Solar (el paper del Sol), de la Terra i de la interacció entre els diferents sistemes que la conformen (atmosfera, hidrosfera, geosfera i biosfera), i també al nivell local, ja sigui de país, ciutat…
Per saber-ne més, veure l’àlbum il·lustrat: Herrero López, Y; González Reyes, M., & Páramo Pino, B. (2019). Canvi Climàtic. Ed. Litera.
El temps, perquè tot i que el canvi climàtic no es percep en el dia a dia i hi ha persones que neguen que es degui a factors humans (perquè el clima de la Terra ha anat canviant des del seu origen), les dades mostren que l’augment de temperatura global és més accelerat en els darrers anys. A més, caldrà reconèixer el grau d’incertesa en poder preveure les conseqüències a mig i llarg termini, fet que comportarà distingir entre dues possibles vies de solució que estan interrelacionades: la mitigació, és a dir, reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEH) i augmentar la capacitat d’absorció d’aquests gasos o, l’adaptació, és a dir, preveure possibles conseqüències i prendre mesures per reduir l’impactes en les persones i en l’economia.