En la vida quotidiana trobem molts instruments i fets que es relacionen amb aquest fenomen i els podem explicar pensant en la dilatació dels materials. Per exemple, en el cas del sòlids, la funció de les juntes de dilatació d’un pont, o com introduir un anell que no cap a un dit; en el cas dels líquids, el funcionament d’un termòmetre; i pel que fa als gasos, l’enlairament d’un globus. A partir d’aquests fets, es pot investigar de què depèn que la dilatació sigui major o menor (cada substància té un coeficient de dilatació diferent) i en el cas de l’aire, establir relacions amb els canvis en la densitat (fet que permet explicar per què els globus s’enlairen).
Dilatació dels sòlids
En el cas dels sòlids, si es tenen els materials adequats, l’experiència prototípica és comprovar si passa una bola per una anella comparant quan està a temperatura ambient o quant està més calenta (en aquest cas no passa). Els infants poden imaginar que l’augment del volum és degut a que que quan transferim energia, augmenta el seu moviment i la distància entre elles.
Dilatació dels líquids
En el cas dels líquids podem experimentar la seva dilatació fent un termòmetre. L’alcohol té un coeficient de dilatació més gran que l’aigua i per això és la substància que s’utilitza per fer els termòmetres, perquè es percep millor l’augment de volum. Però a l’escola és perillós utilitzar alcohol, perquè és molt inflamable i ho experimentarem amb l’aigua.
Dilatació dels gasos
Font: Escoles experimentals LOGSE, 7è EGB i 1r ESO.
