De què depèn fer un bon compostatge?

De què depèn fer un bon compostatge?

 

Teresa Pigrau i Neus Sanmartí

Ens podem preguntar què en podem fer de les restes de residus orgànics que es generen a la cuina i al menjador, o a l’hort, pati o jardí? I per què els hem de separar i llençar a un contenidor específic?

La resposta es relaciona amb obtenir compost:

“El compostatge és un procés biològic aerobi (amb presència d’oxigen) que, sota condicions de ventilació, humitat i temperatura controlades transforma els residus orgànics degradables, en un producte estable i higienitzat anomenat compost, que pot ser utilitzat como adob orgànic. Aquest procés de descomposició es basa en l’activitat de microorganismes com els fongs i bacteris. El desenvolupament i activitat òptima d’aquests organismes requereix d’unes condicions òptimes de temperatura, humitat i oxigenació”

Font: El compostatge. Agència de Residus de Catalunya. 

Perquè el compost obtingut el puguem utilitzar com adob, convé evitar que entre les restes hi hagi substàncies tòxiques i metalls, ja que aquestes contaminen els sòls. Sense adonar-nos, afegim a la bossa de restes orgàniques altres tipus de residus, fet que impossibilita fer compost a partir d’ells.

Un exemple del procés de compostatge es troba a la figura següent:

Per construir els sabers que possibiliten  entendre de què depèn obtenir compost de qualitat, es pot trobar un exemple a: Investiguem sobre el compost. Cicle superior de primària, de Roser Ylla Boré i Roser Maria Tarín. 

Serà important aprofundir en variables com: tipus i proporció de materials que posem en el compostador, mida, humitat, temperatura, si està tancat o obert i grau de ventilació. 

Activitats en relació a algunes d’aquestes variables incloses en aquesta proposta són: 

En relació a la humitat
En relació a la temperatura
En relació als éssers vius

També serà important pensar en la funció dels éssers vius que intervenen en el procés de compostatge:

 Alguns tipus de cucs de terra (cucs vermells de Califòrnia) també s’utilitzen per a la descomposició de la matèria orgànica, i possibiliten accelerar el procés de compostatge. Un cuc de terra és capaç de menjar-se-la i excreta uns residus que són adobs excel·lents per als sòls agrícoles.

Actuacions

Finalment serà necessari treballar les actuacions. Per exemple, es poden plantejar diferents tipologies de maneres d’actuar en relació a la recollida selectiva de residus orgànics i promoure l’argumentació (raons a favor i en contra) de les diferents opinions. 

Possibles punts de vista a debatre poden ser: 

  • A mi no m’agrada recollir l’orgànica perquè fa molta pudor.
  • Em costa separar bé els residus orgànics. Sempre hi cauen altres residus i al final no serveix per fer adob. Per tant, no val la pena. 
  • Jo recullo la matèria orgànica, perquè així contribueixo a la millora del medi, ja que a la planta de compostatge la transformen en compost, que és un adob bo per a la terra de cultiu 
  • Diuen que l’Ajuntament ens enganya, perquè, quan recullen els contenidors, ho barregen tot. Per tant, no val la pena fer cap esforç per separar els residus. 
  • A mi em va molt bé separar la matèria orgànica, ja que només haig d’estar pendent d’aquest residu; els papers, els plàstics i el vidre els puc baixar quan vulgui al seu contenidor, perquè no fan pudor. 
  • Jo no tinc prou espai a la cuina per a tenir-hi tants contenidors diferents.