Reptes de l’avaluació de l’expressió oral

Reptes de l’avaluació de l’expressió oral

Neus Sanmartí

Quan parlem de l’expressió oral, sovint es considera que és un saber innat o que s’aprèn practicant, però es dedica poc temps al seu aprenentatge específic i encara menys, es planifica amb criteris de progressió al llarg dels cursos. 

Només cal comparar els criteris d’avaluació aplicats a 3r de primària i a 3r d’ESO, i es podrà comprovar que són pràcticament els mateixos.

Un altre problema de l’avaluació de l’expressió oral és que sempre s’avalua tota la competència, globalment, quan sabem que és impossible millorar alhora en totes les capacitats necessàries per ser un bon comunicador. Les dificultats es van superant una a una (els aprenents tenen molts anys de la seva vida escolar per arribar a ser competents)

No té massa sentit voler avaluar-ho tot al mateix temps si la finalitat és aprendre.

Millor avaluar poc, i a fons, que molt i superficialment.

La majoria de les vegades no es disposen de dades a les quals retornar quan es necessiti explicar les raons de les dificultats o es vulgui reconèixer si s’ha avançat.

Un aprenent ha de poder ‘veure’s’ i ‘escoltar-se’ les vegades que calgui. No serveix que d’altres, el docent o els companys, li diguin si ho ha fet bé o no tant bé, i li donin idees per millorar, si no està convençut que són valoracions i propostes vàlides. I per creure- s’ho ha de poder retornar a les dades i reconèixer la seva possible validesa.