Quan parlem de l’expressió oral, sovint es considera que és un saber innat o que s’aprèn practicant, però es dedica poc temps al seu aprenentatge específic i encara menys, es planifica amb criteris de progressió al llarg dels cursos.
Només cal comparar els criteris d’avaluació aplicats a 3r de primària i a 3r d’ESO, i es podrà comprovar que són pràcticament els mateixos.
Un altre problema de l’avaluació de l’expressió oral és que sempre s’avalua tota la competència, globalment, quan sabem que és impossible millorar alhora en totes les capacitats necessàries per ser un bon comunicador. Les dificultats es van superant una a una (els aprenents tenen molts anys de la seva vida escolar per arribar a ser competents)
No té massa sentit voler avaluar-ho tot al mateix temps si la finalitat és aprendre.
La majoria de les vegades no es disposen de dades a les quals retornar quan es necessiti explicar les raons de les dificultats o es vulgui reconèixer si s’ha avançat.
Un aprenent ha de poder ‘veure’s’ i ‘escoltar-se’ les vegades que calgui. No serveix que d’altres, el docent o els companys, li diguin si ho ha fet bé o no tant bé, i li donin idees per millorar, si no està convençut que són valoracions i propostes vàlides. I per creure- s’ho ha de poder retornar a les dades i reconèixer la seva possible validesa.
Millor avaluar poc, i a fons, que molt i superficialment.
Pel que fa a l’avaluació dels coneixements apresos, s’hauran d’haver acordat prèviament els criteris que ens podran permetre valorar si les idees expressades són suficients, correctes i ben explicades.
Pel que fa a la qualitat de la capacitat comunicativa, caldrà avaluar amb més profunditat aquelles parts o aspectes del discurs que s’hagin treballat prèviament i, per tant, també serà necessari que es tinguin clars els criteris d’avaluació. Per exemple, si s’ha aprofundit en conèixer diferents maneres de començar una conferència o exposició -s’han vist diferents formats i s’han practicat- es pot avaluar aquesta part. No té sentit avaluar aspectes que no s’hagin treballat a fons, i cal tenir present que l’objectiu és ser competent en la comunicació oral i en debatre i conversar al final de l’ESO. Per tant, els alumnes tenen molts anys per assolir aquesta competència i els docents haurem de planificar com promoure que vagin progressant.
Vull descarregar l'article en pdf correspondent a aquest apartat
Sanmartí i Puig, Neus (febrer 2020): Avaluem per aprendre a fer exposicions orals. Generalitat de Catalunya. Departament d'Educació.