Per avaluar es necessiten dades que després s’hauran d’analitzar, per finalment poder prendre decisions (per regular o per qualificar). Les dades poden recollir-se sense o amb instruments.
La recollida de dades sense instruments implica aquelles dades a les quals no es pot retornar, tant per analitzar-les de nou com per comparar-les amb les finals. Tot i així, són molt importants perquè possibiliten prendre decisions en el mateix moment en què es realitza l’acció. La majoria de dades que es recullen a l’aula són d’aquest tipus.
Es recullen a partir d’observacions no sistemàtiques sobre com es realitzen les activitats en el marc de petits grups o sobre la participació en converses. Recullen idees que s’expressen i maneres de fer, l’actitud, l’expressió corporal, la participació… Són aquelles dades que visualitzem quan passem per les taules dels alumnes i veiem què produeixen, observem les seves cares… i, fins i tot, allò que els mateixos alumnes perceben quan interaccionen entre ells. Aquestes dades es poden compartir per mitjà de notes adhesives en un mural (post-it), ‘relatogrames’ o d’altres procediments, tot i que normalment no es materialitzen. Com veiem, són dades d’un moment concret que no es poden tornar a revisar a nivell individual o de petit grup.