Recollir dades amb gravacions

Recollir dades amb gravacions

Neus Sanmartí

Les dades més vàlides per avaluar una exposició oral són les que provenen de la seva gravació. Són dades a les quals es pot retornar sempre que ho necessitem i possibiliten la seva anàlisi. Si els estudiants fan una exposició oral i se n’avalua la qualitat només a partir de les percepcions de les persones que l’escolten, no podran reconèixer si estan d’acord o no amb les valoracions emeses i amb les retroalimentacions que reben, ni argumentar els seus punts de vista fonamentant- lo en què ha passat.

 

Actualment no hi ha massa problema a fer gravacions, ja que  el mòbil és una eina fàcil d’utilitzar pels mateixos estudiants. Recordem que no cal gravar tota l’exposició, ja que es pot limitar als aspectes que s’estan aprenent. Les més útils són les curtes. L’ús d’aquest instrument (i d’altres) requereix complir amb les normes de seguretat i privacitat, i també planificar com cada aprenent l’emmagatzemarà de manera que la pugui recuperar sempre que la necessiti.

Per poder utilitzar aquestes dades serà important preparar l’alumnat per ser capaç de gestionar les emocions negatives que sovint es generen quan un es veu en un vídeo (només cal pensar en el que ens costa als docents ‘veure’ns’ fent alguna exposició o interaccionant amb l’alumnat). Comporta canviar l’estatus de l’error que sovint s’estableix a les aules i acceptar que les dificultats són el punt de partida per aprendre i que ens cal identificar-les per poder superar-les. Aquestes emocions les podem expressar per mitjà d’un dibuix, d’un gest, o oralment, i se’n pot parlar, tot reconeixent per què veure’s en un vídeo és una estratègia molt vàlida per aprendre.