A partir d’idees de Montserrat Cabello, Mariona Doménech, Pilar Garcia, Anna Marbà, Teresa Pigrau, Rosa M. Pujol, Neus Sanmartí, i de mestres que han compartit produccions del seu alumnat
La visió que l’alumnat acostuma a tenir d’una xarxa tròfica és la d’un retrat “prefixat” de l’ecosistema, com si les “caselles” ja estiguessin dibuixades abans de ser ocupades per una població concreta d’organismes. Si això fos així, en el cas que una població minvés o desapareixes, semblaria que la casella “queda buida” i una altra població ha d’anar “necessàriament” a ocupar-la. Caldrà insistir doncs en que són els organismes els qui “construeixen” la seva casella a partir de les interaccions que estableixen amb els altres organismes. Res està predeterminat, l’ecosistema es va construint a mida que els organismes van vivint i establint interaccions. Aquests “rols” que els organismes (les seves poblacions) van construint, s’anomenen nínxols ecològics.
A l’escola es treballen els ecosistemes des d’un enfocament bàsicament descriptiu, mentre que per comprendre i explicar el sentit i la intensitat dels canvis que es produeixen, serà important emfatitzar les relacions que s’estableixen entre els elements que els conformen i com intercanvien matèria i energia -sigui en el nivell d’organització que sigui-. La pregunta no s’ha de reduir a dir qui es menja a qui, sinó en pensar, per exemple, si totes les guineus mengen el mateix visquin on visquin i plantejar-nos què passa quan un determinat organisme desapareix d’un ecosistema o s’hi introdueix, tot deduint com canvien, tant les interrelacions entre els éssers que hi viuen, com el biòtop. Per exemple, quan s’extingeixen els conills no tenen perquè desaparèixer les guineus que se’ls mengen -això seria així si el model construït fos el d’una simple cadena alimentària-, sinó que les guineus poden modificar la seva dieta. Comporta revisar la idea que quan un animal menja a un altre és quelcom ‘dolent’ i poder reconèixer els efectes ‘bons’ d’aquestes interaccions. Igualment ens podem plantejar quin efecte té en l’ecosistema amb els animals i les plantes quan arriba l’hivern o quan es produeix una esllavissada.
Com diuen Jurado, Martí,& Segalés (2001), “… un determinat territori, constituït per exemple per un bosc, una ciutat i uns camps de conreu, funciona també a través de les relacions que es donen entre aquests elements. Però allò destacable és que si prenem qualsevol d’aquests elements per separat, també funciona a partir d’una xarxa de relacions entre els elements que el componen (…) i si estudiem un organisme qualsevol i ens el mirem de pell endins també podem establir una xarxa de relacions entre els seus òrgans i aparells. Amb aquest tractament aniríem construint un model mental de comprensió del món constituït per xarxes dins de xarxes, de sistemes integrats dins de sistemes més grans, des dels organismes vius, passant pels paisatges, fins arribar al conjunt del planeta Terra. Ens sembla que la realitat respon més a aquest esquema que no pas a una suma d’objectes aïllats. Si el món és complex, cal buscar fórmules per aproximar-se a la seva comprensió des de la complexitat. No cal cap esforç extraordinari, tan sols un canvi de perspectiva, un canvi de mirada».
En aquest article els autors ens expliquen unes activitats que tenen com a finalitat que l’alumnat construeixi materialment la xarxa de relacions que es dóna entre els elements que constitueixen un bosc i, a partir d’ella, analitzar què suposa aquesta organització en xarxa en el funcionament del bosc. També se’n poden trobar d’altres a Martí, J., Amat, A., & Jiménez, I. (2020).
Per saber-ne més:
Jurado, C., Martí, J., & Segalés, D. (2001). Una xarxa de relacions al bosc: una proposta per treballar l’organització dels ecosistemes a cicle superior de Primària. Perspectiva Escolar, 257, 16-23.
Martí, J., Amat, A., & Jiménez, I. (2020). Investiguem les relacions entre els éssers vius. Barcelona: Aj. de Barcelona, FCRi, Fundació la Caixa.