Skip to content
Tresor de Recursos
Recursos per a una avaluació formadora i un aprenentatge gratificant
Menu
Inici
Repensar l’avaluació
Amb quina finalitat avaluar?
La finalitat reguladora de l’avaluació
Vídeo-exemple d’avaluació reguladora
La finalitat qualificadora de l’avaluació
Vídeo-exemple d’avaluació qualificadora
Quin és el procés?
Recollir dades sense instruments
Recollir dades amb instruments
Analitzar les dades i emetre un judici
Prendre decisions sobre què fer per superar les dificultats i, al final del procés, per qualificar
L’avaluació formadora
Estratègies per promoure l’autoregulació
Coavaluació
Heteroavaluació
Autoavaluació
Condicions perquè una persona es pugui autoregular
Representar-se i regular objectius
Planificar l’acció
Consensuar criteris d’avaluació
Quins instruments d’avaluació es poden utilitzar?
Qüestionaris
Preguntes contextualitzades
Preguntes productives
Preguntes complexes
Preguntes obertes
Preguntes tancades
Exemples de K.P.S.I.
Combinant preguntes tancades i obertes
Comunicacions
Conferències, converses…
Conferències
Congressos
Converses
Diaris, llibretes, portafolis
Diaris d’aula
Llibretes d’aula
Carpeta d’aprenentatge ( portafolis o dossier d’aprenentatge)
Imatges, vídeos, webs
Maquetes, pòsters, infografies, lapbooks
Maquetes
Pòsters, infografies…
Narracions, històries…
Treballs monogràfics
Organitzadors gràfics
Bases d’Orientació
B.O. Procedim Rutina
B. O. Procedim Text narratiu
B.O. Procedim Divisió
B.O. Procedim T. descriptiu
B.O. Procedim Maqueta
B.O. Procedim Escales
B.O. Procedim Mesurar
B.O. Concept Smes Vius 1
B.O. Concept Smes Vius 2
B.O. Concept Matèria
B.O. Concept Cadena tròfica
Diagrames de flux
Mapes, esquemes i línies del temps
Mapes conceptuals
Ex. Mapes plantes
Ex. Mapa ESO, fenòmens causals
Ex. Mapa projecte joguines
Ex. Mapa conceptual ESO
Mapes mentals i d’idees
Mapa (treball experimental)
Mapa mental (els romans)
Mapa mental (Menorca)
Mapes de pensament
Sobre % i proporcionalitat
Sobre normes accentuació
Sobre educació física
Línies del temps
Línia de la meva vida
Línia geologia
Diagrames
V de Gowin
V Canvis en els materials
V Comportament gasos
V Caiguda cossos
V Equilibri tèrmic
V Bacteris iogurt
Altres diagrames
Diana famílies
Diana per regular dubtes
Teranyina projectes
Graelles i rúbriques
Xarxes sistèmiques
Matematizació de l’espai
Sobre la llum
Canvis de la matèria
Lectura gràfic funcional
Problemes ambientals
Idees sobre els adjectius
Taules o llistats
Comunicació oral experiment
Informe de laboratori
Rúbriques
Què és una rúbrica
Punt de vista professorat
Punt de vista de l’alumnat
Disseny d’una rúbrica
Exemples de rúbriques
R. Resolució de problemes
R. hab. cognitivolingüístiques
R. treball cooperatiu
Contractes d’avaluació
Abans d’una prova
Rols dels equips
Regles de joc a l’aula
Com compartir l’avaluació amb les famílies?
Com han de ser els informes?
Primer trimestre
Segon trimestre
Tercer trimestre
Per saber-ne més
C. científica
Marc
Introducció
La competència científica
L’activitat científica escolar
Disseny d’unitats didàctiques (UD) competencials
Per a què ensenyar?
Què ensenyar?
Com seqüenciar l’aprenentatge
Com seqüenciar les activitats
Per a què avaluar, què i com
Com gestionar l’aula
Dimensió conceptual
Els models teòrics
Definició de model teòric
Els models bàsics de la ciència escolar
Visió sistèmica
Model sistemes geològics
Idees clau
Seqüenciació
Aprofundiment
La Terra a l´Univers
El sol i les ombres
El dia i la nit i les estacions
Els eclipsis, de Sol i de Lluna
La lluna que veiem
La Terra i els seus subsistemes
La geosfera: estructura de la Terra
L’atmosfera
La hidrosfera
L’escorça terrestre
Canvis en el paisatge
Processos externs
Experiència sobre l’erosió
El sòl
Volcans
Idees per a construir
Bones preguntes
Contextualització volcans
Les erupcions volcàniques
L’estructura volcànica
Com es forma el magma?
Del magma a la lava
De la lava a la roca volcànica
Hi ha volcans a tot arreu?
Es poden predir?
Electricitat i volcans
Contextualització.
Estructura elèctrica de la matèria
Com s’electritza un material?
Com es forma un llamp?
Riscos i oportunitats
Resum d’idees clau (volcans)
Terratrèmols
Tectònica de Plaques
La història de la Terra
El temps geològic
Els fòssils
Riscos naturals i derivats de l’acció humana
Esllavissades
Riuades i erosió
Model sistemes materials
Idees clau del model “sistemes materials”
Seqüenciació
Aprofundiment “bones” preguntes (sistemes materials)
Estructura dels materials i de la matèria
Materials, matèria, substàncies.
Propietats dels materials
Els materials estan formats per partícules
Canvis
Sòlids, líquids i gasos
Mescles i substàncies
El cicle d’un material
Model sistemes vius
Idees clau
Seqüènciació al llarg de l’escolaritat bàsica (model sistemes vius)
Aprofundiment en les idees bàsiques (sistemes vius)
Viu o no viu
L’ecosistema
Funció de nutrició
Agafen nutrients del medi
Es fabriquen els seus nutrients
Els nutrients i l’oxigen arriben a cadascuna de les ‘peces’
Deixen anar residus al medi
Idees clau de la funció de nutrició
Funció de relació
Funció de reproducció
Model fenòmens físics
Com mira el món la física?
Idees clau (Sistemes físics)
Seqüenciació al llarg de l’escolaritat bàsica (Sistemes físics)
Aprofundiment en les idees bàsiques i en les “bones preguntes”
Aprenent a descriure el moviment
Aprenent a explicar amb forces
Rúbrica de la dimensió conceptual
Dimensió metodològica
Reflexions
Idees clau
Seqüenciació
Aprofundiment en les idees bàsiques i en les “bones” preguntes
Plantejament d’una proposta sobre la que indagar
Planificació de la recerca
Anàlisi de resultats
Comunicació
Rúbrica d. metodològica
Dimensió actitudinal
Rúbrica de la dimensió actitudinal de la competència científica
Reflexions entorn dels continguts de la dimensió actitudinal
Idees clau
Seqüenciació al llarg de l’escolaritat
Aprofundiment en les preguntes i activitats d’aprenentatge
Dimensió d’actuació
Rúbrica per avaluar la dimensió d’actuació
Base d’Orientació de la competència científica
Rúbrica de la competència científica
C. comunicativa
Educació infantil i 1r cicle
L’autonomia personal: què vull llegir i què vull escriure
De la descoberta a l’aprenentatge de l’escriptura
Els inicis de l’escriptura: llengua oral i llengua escrita
La llengua dels aprenentatges de les àrees curriculars
Llegir textos escrits o multimèdia de tot tipus
3 i 4 anys.
3 i 4 anys. Base d’Orientació de la C. Comunicativa
3 i 4 anys. Rúbrica de la C. Comunicativa
5 i 6 anys Base d’Orientació
6 i 7 anys Base d’Orientació
De 2n cicle de primària fins ESO
Habilitats cognitivo-lingüístiques
Comprensió lectora
Estratègies de comprensió
Tallers de c lectora
Rúbrica primària
Rúbrica (cicle mitjà-ESO)
Expressió escrita
Base d´Orientació
Rúbrica Expressió escrita
Experiència d’elaboració de rúbriques de gèneres discursius
Descripcions
Descripció científica
Definicions
Procés per elaborar-les
Rúbrica definicions
Narracions
Narracions científiques
Instruccions
Justificacions
Argumentacions
Expressió oral
Conferències o exposicions orals
Criteris comunicació oral experiment
Converses
Vídeos
Sobre repensar l’avaluació
Sobre avaluació en el dia a dia
Sobre aprenentatge
Sobre la c. científica
Sobre la c. comunicativa
Sobre projectes i avaluació
Experiències aula
Experiències sobre avaluació
Ex Avaluació qualificadora
Ex Avaluació reguladora
Ex Analitzar dades i emetre judici
Ex Procés d’avaluació totes les fases
Ex Estratègies autoregulació
Ex Condicions per autroregulació
Experiències de la c. científica
Exemple funció de relació
Ex coavaluació durant l’experimentació
Ex Avaluació nutrició sistemes vius
Ex Avaluació plantes sistemes vius
Ex Avaluació joguines sistemes físics
Experiències de la competència comunicativa
Històries de narradors novells
Històries d’escriptors novells
Històries de lectors novells
Avaluació d’un text instructiu a partir d’una rúbrica
Una estratègia d’autoregulació metacognitiva a primària
Taller de c. lectora
Terminologia
Competència
Continguts
Currículum
Disciplines, assignatures, matèries
Informació, coneixement, saviesa
Llibre de text i currículum
El mapa
Mapa del Tresor
