A partir d’idees de Montserrat Cabello, Mariona Doménech, Pilar Garcia, Anna Marbà, Teresa Pigrau, Rosa M. Pujol, Neus Sanmartí, i de mestres que han compartit produccions del seu alumnat
Idees clau
Les idees que volem recordar al final del procés.
- L'ecosistema és un sistema d'interaccions entre els éssers vius que hi viuen i entre aquests i l'entorn. Fruit d’aquestes interaccions, l’entorn es modifica.
- L'ecosistema intercanvia matèria i energia amb el medi, i els materials (l’oxigen, el carboni...) es transformen cíclicament i l’energia flueix, tant dins dels organismes a través de la nutrició com fora d’ells al llarg de la xarxa tròfica entre productors, consumidors y descomponedors.
- Un model complet dels éssers vius en relació al seu ambient, comporta necessàriament deixar d'estudiar-los com a sistemes aïllats i fer-ho des de la complementarietat entre la seva organització i l'ambient en què viuen.
- L'ecosistema es relaciona amb el medi i hi respon, modificant-lo, fet que permet interpretar les interaccions a nivell de biòtop i biocenosi, així com els impactes ambientals i les seves conseqüències per a les poblacions que el caracteritzen. ista
- Cada ecosistema té una estructura que el defineix, fruit de l’entramat d’interaccions entre biòtop i la biocenosi, i que no és ni fix ni estàtic. Qualsevol pertorbació o canvi (ex: canvi de temperatura, d’orientació, d'estació de l'any, del dia a la nit, per dessecació, epidèmies etc...) pot ocasionar canvis en l’estructura de l’ecosistema. Així les poblacions d'éssers vius poden créixer, disminuir o desaparèixer, afectant les interaccions entre elles.
- Una mesura de la riquesa i estabilitat d'un ecosistema és el grau de biodiversitat, tant de la varietat d'espècies que el formen com de la varietat genètica de cada individu.
- Els processos de canvi en el nombre relatiu d'individus de les poblacions que formen un ecosistema, al llarg del temps, caracteritzen i defineixen l'evolució biològica.
- El procés de selecció natural, és un dels mecanismes de l'evolució i consisteix en la major o menor probabilitat de reproduir-se d'un determinat individu, en un moment i en un medi específic. La major probabilitat de reproducció li confereix major possibilitat que els seus caràcters (gens) passin a la descendència i, per tant, que la seva població augmenti o es mantingui. En l’evolució no existeix cap pla, cap disseny previ, ni global ni específic, l’atzar intervé en la producció d’innovacions genètiques (mutacions) i en l’èxit reproductiu.