¿El aire se ensucia? ¿Dónde se ensucia más?

¿El aire se ensucia? ¿Dónde se ensucia más?

Teresa Pigrau. Neus Sanmartí. 

Imatge: Escola Coves d’en Cimany, Victòria Carbó. 2n P.

A partir de l’acció humana - quan es cuina, es fabriquen productes, es condueixen vehicles, es fuma, ens escalfem amb les estufes...-, es desprenen substàncies que es mesclen amb l’aire i aquest es contamina. Tot i així, moltes vegades no ho percebem, i per tant, és una bona activitat comprovar-ho i identificar en quins espais l’aire està més contaminat.

Per investigar-ho podem untar papers amb vaselina i situar-los (damunt d’un cartró) en diferents espais de l’escola: aula, passadissos, cuina, finestres que donen als patis i al carrer. Anotem en els cartrons els llocs on es situen, i dos dies després els observem amb una lupa. Ens preguntem què s’hi veu, com és que tenen un color més o menys fosc, quin pot ser el seu origen, quines són les partícules més freqüents...

Imatge: Pulmons d’un fumador i d’un no-fumador.

També podem posar els papers a la sortida del tub d’escapament d’alguns cotxes i comprovar quin és el que llença al medi més partícules i, per tant, contamina més (i establir possibles relacions amb la marca, antiguitat, temps que es va fer la darrera revisió, el tipus de combustible...).

El mateix experiment es pot aplicar situant els papers en llocs on hi hagi molts fumadors, i reflexionar sobre on van a parar les partícules que es desprenen quan es fuma, i com afecten als pulmons i al procés de respiració.

La finalitat serà ajudar a entendre perquè el tabaquisme és un problema per a la salut i perquè ens cal respirar en ambients el menys contaminats possible. Un altre substància que comporta problemes respiratòries és l’amiant o asbest. En aquest cas, les fibres que es desprenen no es dissolen ni en l’aire ni en l’aigua, i queden en suspensió. Si es respiren provoquen cicatrius en els pulmons, entre d’altres problemes.