Los fósiles 

Ideas para trabajar

Las ideas básicas para trabajar

Ideas para revisar

Las ideas habituales del alumnado para revisar

"Buenas" preguntas

Posibles buenas preguntas que ayuden a la construcción de estas ideas

Ideas para trabajar

En algunas rocas sedimentarias encontramos fósiles, que son restos de seres vivos o evidencias de su actividad.

También se pueden encontrar determinadas sustancias químicas diseminadas en el sedimento, que reciben el nombre de fósiles químicos -como es el petróleo- que pueden revelar la existencia de los organismos que las produjeron.

Podemos relacionarlos con experiencias propias:

Los fósiles son una evidencia del pasado y nos ayudan a entenderlo.

Además, nos dan la posibilidad de pensar en el futuro: ¿qué restos quedarán de nosotros? ¿de nuestras ciudades? ¿de los animales de nuestra época? Todo esto lo miramos a escala humana, y el reto es concebir el tiempo geológico, que es a una escala mucho mayor.

Por lo tanto, los fósiles los podemos ver como indicadores de la historia de la Tierra, ya que permiten mostrar cómo en otras épocas en la Tierra vivían otros seres vivos. Algunos de ellos, muy abundantes y bien adaptados, se extinguieron (ej. los dinosaurios)

Conocer las causas de las extinciones, las interacciones entre la biosfera, la atmósfera, la hidrosfera, la litosfera puede ayudar a entender el pasado y juzgar aspectos que pueden afectar a la humanidad en el futuro inmediato.

Para que estos restos se conserven hasta nuestros días deben pasar por un proceso de fosilización, que comienza con la muerte del organismo y con un entierro rápido, de tal manera que quede protegido de la actividad bacteriana, agentes atmosféricos… 

Posteriormente los restos se mineralizan cambiando su estructura y composición. Normalmente se conservan las partes duras del organismo (huesos, dientes, conchas…) ya que son más resistentes al deterioro, pero hay casos excepcionales en que se han preservado las partes blandas (organismos conservados en ámbar, alquitrán, ambientes glaciares…).

Hay que tener en cuenta que el proceso de fosilización es sincrónico al proceso de sedimentación, de ahí que la mayoría de fósiles se encuentran en rocas sedimentarias y, por tanto, proporcionen información para poder reconstruir su proceso de formación y su edad

También ayudan a interpretar las condiciones ambientales de la zona donde vivían los organismos y los climas del pasado (los granos de polen son muy útiles en este caso). Y también son útiles en la prospección de petróleo, carbón… 

Ideas para revisar

Se puede pedir que lleven el objeto más viejo que tengan y hablar de

¿Cuántos años crees que tiene este objeto? ¿Qué te hace pensar eso?

(Lo relacionan con la apariencia y una moneda puede ser vieja si es sucia mientras que una roca puede ser joven porque se ve pulida).

Otra idea a revisar es la diferencia entre muerte (falleció su mascota o un familiar) extinción (ya no hay ningún ejemplo de este tipo de organismo en la Tierra).

También será bueno discutir si los «humanos de las cavernas» convivieron con los dinosaurios y fueron ellos los que los extinguieron, ya que la idea del tiempo geológico es muy difícil de percibir por parte del alumnado joven.

 
Ejemplos de preguntas sobre los fósiles
En relación a su diversidad y características
En relación a los cambios, el proceso de formación:
Fuente: Centre de Geologia de Menorca
En relación al control-regulación de los cambios:

 El tiempo geológico

Ideas para trabajar

Las ideas básicas para trabajar

Ideas para revisar

Las ideas habituales del alumnado para revisar

"Buenas" preguntas

Posibles buenas preguntas que ayuden a la construcción de estas ideas

Ideas para trabajar

En el estudio de la Geología es importante la apreciación de la magnitud del tiempo geológico porque muchos procesos son tan graduales que necesitan que pase mucho tiempo antes de que se produzcan cambios significativos.

Hasta que se descubrió la radiactividad no se pudo poner la fecha de muchos de los acontecimientos geológicos de la Tierra. Sin embargo, antes de ese momento, ya se iba conociendo su secuencia sin saber su fecha en años, a través de ir relacionando la antigüedad de diferentes estratos y también de su relación con los fósiles que se encuentran en ellos

Se puede hacer la analogía con una familia, de la que podemos conocer su árbol genealógico, pero no saber la edad de cada uno

Los dos tipos de fechas que utilizan los geólogos son las fechas relativas (escala cronoestratigráfica) y la numérica, que utiliza como unidad el millón de años (escala cronométrica). Como se puede reconocer en los dibujos siguientes, cuando los alumnos representan etapas de su vida, algunos también utilizan esquemas que representan acontecimientos relativos secuenciados y otros, además, los sitúan numéricamente en función de los años.

Font: Escola Les Palmeres (Sta. Coloma de Gramenet)
Ideas para revisar

Para los alumnos, el tiempo es la causa de los cambios, una concepción que se debe cambiar a partir de pensar en lo que pasa a lo largo del tiempo, en los procesos que originan los cambios.

Por ejemplo, al observar pequeños agujeros en una roca calcaria, los alumnos identifican un posible agente casual del cambio (el agua de la lluvia) y la huella que deja en la roca, pero tienen dificultades para considerar el tiempo necesario para que el agua llegue a producir esta huella. 

"Buenas preguntas" y actividades
En relación al tiempo geológico
En relación a los cambios:

Una actividad prototípica para promover la representación del tiempo geológico es hacer una línea del tiempo..

Fuente: Magda Guiu. Escuela Marcel.lí Domingo (Tivissa)

La historia de la Tierra 

Pedrinaci y Álvarez (1997) se preguntaban: ¿Podemos afirmar que un alumno que conoce la edad de la Tierra, los nombres y la duración de los períodos geológicos y alguno de los procesos que pasaron, tiene construido el concepto de tiempo geológico? Muchas veces se dan a conocer todas estas informaciones, pero este concepto requiere interrelacionar las nociones de cambio geológico, conjuntos de rocas y sus características, causas de los cambios y duración, y cronología.

Puedes consultar:

Pedrinaci, E., Álvarez, R. (1997). Obstacles en la construcció del concepte de temps geològic: algunes orientacions per al seu tractament. Temps d’Educació, 18, 43-64.

La teoría de la Tectónica de placas

La teoría de la Tectónica de placas

Conxita Màrquez i Neus Sanmartí

Estamos traduciendo este apartado

Próximamente lo publicaremos. Disculpad las molestias.

Idees per treballar

Les idees bàsiques per treballar

"Bones" preguntes i dificultats

Per ajudar a la construcció d'aquestes idees

La Tectònica de Plaques és la teoria que explica els canvis en la superfície de la Terra, els del passat i els actuals, i proporciona una interpretació coherent de la història del Planeta. Aquesta teoria es fonamenta en moltes evidències, per exemple, la distribució dels terratrèmols i volcans, l’encaix entre les formes dels continents actuals, la coincidència de restes fòssils similars en continents molt separats, etc.

Idees per treballar
"Bones preguntes", activitats i dificultats
Com és que els continents tenen aquesta forma? Encaixen? Hi ha un motiu?

Hi ha un motiu perquè encaixin o només passa per casualitat? Per què penses això?. Els alumnes es sorprenen quan reconeixen que els continents encaixen com les peces d’un puzle. Tanmateix, quan ho volen explicar creuen que es deu a fenòmens catastròfics, com per exemple grans terratrèmols, que els han separat. També tendeixen a pensar que els continents i les plaques coincideixen, i que són els continents els que es mouen sobre els oceans (per exemple, que les illes suren sobre el mar).

És interessant que els alumnes puguin comprovar que els continents ‘encaixen’ (especialment Sud-Amèrica i Àfrica) i que, per tant, a l’inici de la història de la Terra havia existit un únic continent anomenat Pangea. També hi ha altres evidències com la coincidència de fòssils, tipus de roques...).

Els continents es poden reproduir amb cartolina o porexpan.. Devall hi posarem un paper doblegat per donar a entendre que les plaques suren sobre l'Astenosfera (substància fluïda i plàstica).

Imatge: Homeschool Den

Com es mouen les plaques? Com un cotxe, un avió, una formiga?

Una dificultat important és reconèixer que tot i que el moviment de les plaques és molt lent, com que succeeix al llarg de milions d’anys ha donat lloc a efectes importants que es reflecteixen en la distribució actual dels continents. La dificultat és representar-se el temps geològic, i que un canvi molt petit però continuo pot tenir conseqüències que es perceben a molt llarg termini. Es pot animar als alumnes que busquin evidències d’aquest moviment a partir de dades que es recullen a Islàndia o al Mar Roig, entre d’altres. Per exemple, que argumentessin al voltant de si el viatge al continent americà que va fer Cristòbal Colón seria actualment més llarg, més curt o igual?.

Imatge: Homeschool Den

Què fa moure les plaques?

La dificultat és entendre com es pot moure i arribar a trencar-se una estructura tan gran i compacte. Recordem que l’escorça està dividida en plaques i cada placa ens la podem imaginar com un gran tros de roca surant sobre el mantell. Aquest està calent i la calor dóna lloc a que les roques més properes del mantell es fonguin i ascendeixin. Al pujar es refreden en moviments anomenats de convecció. Aquests moviments provoquen que la placa es mogui. Per observar com funciona el fenomen de la convecció es pot fer algun experiment, com el que es mostra a la fotografia.

Vegeu el vídeo superior amb l'experiment

Es mouen totes les plaques en la mateixa direcció i sentit? Què passa quan es mouen?

Fruit dels corrents de convecció en uns lloc les plaques es mouen separant-se quan els materials fosos ascendeixen, i a d’altres s’ajunten quan els materials fosos s’enfonsen. A llocs com a Islàndia es pot mesurar com es van separant Europa i Amèrica, entre 1 i 2,6 cm a l’any. L'esquema superior mostra la dorsal que travessa l’oceà Atlàntic i la illa d’Islàndia. La fletxa senyala el lloc de la fotografia en el que es pot mesurar la separació que es produeix anualment entre els dos continents.

Les cases que hi ha al costat del riu són les mateixes?

Una activitat de comparar-contrastar ajuda a pensar en les similituds i diferències al voltant d’un mateix paisatge. Preguntes per ajudar a fer la comparació poden ser: “Les cases que hi ha al costat del riu són les mateixes”, Hi ha diferències pel que fa a l’amplada del riu? I pel que fa al nivell del riu?” I per ajudar a promoure que s’expliquin les diferències: “Què és el penseu que va fer que augmentés l’aigua d’aquest riu? A quina època de l’any penseu que és més probable que hi hagi una riuada? Quines conseqüències penseu que van poder tenir aquesta riuada?”

Les cases que hi ha al costat del riu són les mateixes?

També es pot organitzar un debat sobre: ‘Es podrien evitar les inundacions d’un?”, a partir d’alguna noticia o proposta, en la que mitja classe ha de defensar el projecte i l’altra l’ha de criticar.

Preguntes per promoure el debat serien: Quines avantatges o inconvenients té el projecte? Com afectaria a la població? I a la fauna del riu? I als usos del riu? I pel que fa a l’erosió i a la sedimentació, quins efectes tindria? Ens protegiria aquest projecte contra les riuades? Hi haurien altres solucions per tal de protegir la gent de les riuades?

Cliqueu sobre la imatge per accedir a la web amb tots els materials

Terremotos

Estamos traduciendo este apartado

Próximamente lo publicaremos. Disculpad las molestias.

Idees per treballar

Les idees bàsiques per treballar

Idees per revisar

Les idees habituals de l'alumnat per revisar

"Bones" preguntes

Possibles bones preguntes que ajudin a la construcció d'aquestes idees

Idees per treballar

Els terratrèmols també donen lloc a canvis sobtats en el paisatge. L’explicació científica és l'existència de diferents forces, degudes a la fricció i desplaçament dels materials que conformen les plaques tectòniques, provoquen la deformació d'aquests materials. Arriba un moment en què la tensió generada supera el límit de deformació del material, el qual es trenca, donant lloc a un alliberament sobtat d’energia. Aquesta energia es transfereix a través d’ones, que van comprimint i expandint les roques i que provoquen trencaments.

Idees per revisar

La principal dificultat és entendre que perquè s’origini un terratrèmol ha hagut de passar força temps durant el qual s’ha anat acumulant energia. Per tant, és un fenomen sobtat en quan a la seva manifestació, però lent en el seu origen.

Generalment els infants identifiquen sense problemes que un terratrèmol té alguna relació amb els volcans i expressen que  “la Terra tremola quan els volcans exploten”, “La lava està tan calenta que fa tremolar la Terra” o idees similars. Però per entendre les seves causes, exigeix comprendre el concepte de força i conèixer què passa quan s’exerceixen diferents forces sobre diferents materials.

"Bones preguntes" i activitats
Com pot ser que es trenquin les roques si són tant dures?

Aquesta pregunta ens ajuda a pensar que les roques, quan estan sotmeses a forces molt grans, de comprensió i d’expansió, es poden deformar i arribar-se a trencar, a l'igual que passa quan comprimim un guix o quan estirem una goma elàstica. Per tant serà important experimentar amb diferents materials i comprovar com es deformen i com s’arriben a trencar. També es pot comprovar com el punt per on es trenca una roca o un objecte (una goma elàstica, un espagueti...) no és el mateix que el lloc on s’exerceix la força.

Però, com és que al trencar-se es produeixen ones que fan tremolar altres parts de la Terra?

En un terratrèmol, les roques es trenquen a l’interior de la Terra (en el lloc que s’anomena hipocentre del terratrèmol). Al trencar-se es produeix un alliberament sobtat de l’energia que s’havia anat acumulant, en forma d’ones que empenyen (fan pressió) sobre les roques properes, i així successivament. És com quan, en una fila, una persona empeny a una altra i aquesta a la següent, fins que aquest moviment arriba a la darrera. En el cas d’un terratrèmol, arriba a la superfície de la Terra (o del mar) i el lloc més proper a l’hipocentre s’anomena epicentre. En el camí a la superfície de la Terra aquestes ones provoquen sacsejades brusques del terreny i més trencaments.

Pèndol de Newton
Reproducció a l'aula
Com és que uns terratrèmols fan molt mal i d’altres no tant?

Passant de la idea d’una escorça de la Terra contínua a una altra en la qual ens la imaginem formada per parts (plaques) que es mouen, xoquen, s’enfonsen una sota l’altra..., i que aquest moviment causa que en determinants llocs es donin les condicions de temperatura i pressió que originen la formació del magma. Els alumnes solen pensar, també, que només hi ha activitat volcànica a la superfície de la Terra però, en canvi, també n'hi ha sota el mar, i aquesta pot donar lloc a la formació d’illes.

Com és que es succeeixen a uns llocs i no d’altres

La resposta és similar a quan fem aquesta pregunta en relació als volcans. En el cas dels terratrèmols, els moviments de les plaques causen que es trenquin els materials. Els llocs on hi ha probabilitat que es trenquin són els mateixos on hi ha volcans i fonamentalment són els que hi ha contacte entre plaques, ja que el moviment és continu. Per tant, la idea que volcans i terratrèmols estan associats és adequada però no tant que els volcans són la causa dels terratrèmols.

Quina diferència hi ha entre un terratrèmol i un tsunami?

Un tsunami és la conseqüència quasi sempre d’un terratrèmol, però també ho pot ser de l’activitat volcànica submarina o d’un esllavissament submarí o fins i tot d’impactes de meteorits al mar. Per tal que un terratrèmol origini un tsumani, ha de ser de magnitud considerable el seu hipocentre ha de localitzar-se en el fons marí, per sota dels 6.000 metres. L’energia alliberada impulsa una columna d’aigua del mar verticalment, donant lloc a grans onades que poden arribar a la costa i provocar destrosses importants.

 El suelo

Ideas para trabajar

Las ideas básicas para trabajar

Ideas para revisar

Las ideas habituales del alumnado para revisar

"Buenas" preguntas

Posibles buenas preguntas que ayuden a la construcción de estas ideas

Ideas para trabajar
Fuente: Escuela Mas Rampinyo (Montcada i Reixac)

El suelo está formado por diferentes componentes, que corresponden a tres fases: sólida, líquida y gaseosa. La fase sólida está formada por partículas minerales y en menor cantidad por componentes orgánicos. Los espacios vacíos pueden estar ocupados por la fase líquida o agua del suelo y por la fase gaseosa o atmósfera del suelo.

Estudiar el suelo desde una perspectiva sistémica ayudará a los niños a pensar en él como un sistema en el que interactúan muchos factores, que hacen que esté constantemente cambiante y en construcción, y que hay que proteger pues su degradación y/o contaminación puede tener consecuencias desfavorables para el ecosistema.

Ideas para revisar

Normalmente el alumnado habla de «tierra» para referirse al suelo y será importante que se reconozca que éste es mucho más que «tierra», ya que ésta sólo sería la parte mineral del suelo.

Ejemplos de preguntas sobre el suelo
En relación a su estructura, para describir sus componentes y cómo se distribuyen:
En relación a los cambios, para explicarlos:
En relación al control-regulación de los cambios, para interpretarlos en función de las interacciones que se generan con el entorno:
Para saber más:

Más información, actividades y recursos para trabajar el suelo (clica sobre la imagen)