Ens podem quedar sense aigua a l’escola?

Teresa Pigrau i Neus Sanmartí

Aquest projecte, dut a terme al CS de l’escola “La Roureda” de Sant Esteve de Sesrovires, es va iniciar tancant el pas de l’aigua al pati (i a d’altres espais). L’alumnat es va trobar amb que no rajava aigua de les aixetes, que quan anaven al lavabo no n’hi havia als dipòsits, etc. Els mestres van “poder copsar les emocions desbordades causades per la falta d’aigua. L’empatia cap a situacions d’altres infants que, com ells, no disposen d’aigua cada dia i els records de la vivència de la sequera de l’estiu anterior, van portar a formular diverses qüestions que van acabar de donar forma a la pregunta problema que guiaria tot el projecte: ‘Es pot acabar l’aigua a Sant Esteve?’ i també a una subpregunta: ́Ens podem quedar sense aigua a l`escola?’, que es va escollir perquè concretava la qüestió en un entorn encara més proper a l’alumnat”

Per saber-ne més llegiu PERSPECTIVA ESCOLAR, nº 339.

A la part final del projecte (després d’aprofundir en propietats de l’aigua i en el seu cicle, en el consum d’aigua a diferents parts de l’escola, i en com fer una descripció i una argumentació), l’alumnat van plantejar propostes a l’equip directiu per emprendre accions al centre amb la finalitat de reduir les pèrdues d’aigua i optimitzar-ne el seu consum.

Exemples de cartes escrites per alumnes. Font: Mercè Mas, Escola La Roureda (St. Esteve Sesrovires), 6èP

A partir de les propostes, es van signar acords de centre, però com que algunes de les accions requerien que el govern municipal s’impliqués, es va convidar a la tècnica de Medi Ambient del municipi. L’alumnat li va explicar les propostes i va demanar que les fessin arribar al Consistori. També es va parlar amb la conserge per demanar-li que ajudés en l’aplicació dels acords en relació a l’ús de l’aigua a l’escola, tot aplicant en els dos casos com argumentar oralment en públic.