Per analitzar les dades i poder argumentar les raons que ens possibiliten entendre per què hem de millorar en algun aspecte i on és l’arrel de la dificultat que detectem, ens cal explicitar i compartir criteris d’avaluació. Per arribar a compartir-los primer caldrà promoure l’aprenentatge de les accions a aplicar per fer una bona exposició oral. Algunes eines que ens poden servir són:
Base d'Orientació
Ens seria útil elaborar una Base d’Orientació (o més d’una, perquè els aspectes a tenir en compte en són molts)
Mapa de pensament
Un mapa de pensament o mental, o taules-resum sobre què cal fer i preguntes que ens podem formular.
Rúbrica
Per concretar els nivells d’assoliment, podem utilitzar una rúbrica, que cal redactar de manera que l’alumne pugui reconèixer els passos que ha de donar per anar avançant.
Es tracta de poder respondre les preguntes: En què he de pensar al preparar una exposició oral? (i, si anem pas a pas, al preparar les idees a exposar, o la introducció, o els aspectes no verbals, o…?), i què he de fer per dur-la a terme? La resposta a aquestes preguntes possibilita deduir els criteris d’avaluació anomenats de realització i reconèixer, quan avaluem la qualitat d’una exposició oral, quins no hem tingut prou en compte.
Aquestes planificacions les ha d’elaborar cada alumne (...) No serveix donar-les ja elaborades, com si fos una recepta, perquè la planificació feta per un aprenent no necessàriament serveix per a un altre.
Aquestes planificacions les ha d’elaborar cada alumne i, per tant, s’hauran d’avaluar-regular per tal que siguin idònies. És el que ha de quedar recollit a la ‘memòria externa’, és a dir, a un lloc on cada alumne anirà a consultar quan necessiti pensar com dur a terme una exposició oral. No serveix donar-les ja elaborades, com si fos una recepta, perquè la planificació feta per un aprenent no necessàriament serveix per a un altre. Els punts de partida són diversos, de la mateixa manera que les necessitats de concreció, i si aquesta planificació es dona ja construïda, només és útil per a uns alumnes (normalment per als qui tenen un estil i unes aptituds similars a les dels docents o companys que les han elaborat). Això no vol dir que el professorat no parteixi d’unes propostes pròpies (sovint consensuades amb la resta de l’equip docent), però serà important aconseguir que cada aprenent se n’apropiï, tot reconeixent que li és útil. Una bona estratègia és la de promoure la comparació de produccions inicials de B.O., mapes o resums, i el docent va introduint idees no contemplades, o bé dona la pròpia perquè cada alumne completi la seva, tenint clar que no val copiar-la tal qual.