Concreció dels dos nivells extrems (satisfactori i excel·lent) dels criteris per avaluar la introducció d'una exposició oral
Partirem de les accions incloses a la B.O. i decidirem com podríem concloure que el nivell d’assoliment ha estat a un nivell d’expert i el que seria el mínim de competència, diferenciant-los, per exemple, segons el grau d’ajuda que es necessita o si s’és capaç de donar-ne, el grau d’originalitat o creativitat, el nivell de persuasió, etc. (figura 3).
Criteris per avaluar la introducció d'una exposició oral.
Criteris d’avaluació de realització (relacionats amb la B.O.).
Criteris d’avaluació de qualitat.
Satisfactori
Excel·lent
Contingut: es presenta el tema i l’objectiu de l’exposició, i es justifica per què és important i pot ser d’interès per al públic.
Es fa de manera que ajuda a situar el tema del qual es parlarà, reproduint models treballats o després de demanar ajuda per preparar- ho.
Es fa referència, segons el tema, al seu objectiu, a les raons per les quals pot interessar i/o a les parts de la presentació, de manera original. S’és capaç d’ajudar a companys a preparar- ho.
Estratègies explicatives:
S’escull alguna pregunta, anècdota o citació per captar l’atenció del públic i despertar interès.
Es comença amb alguna estratègia per captar l’atenció, tot i que no és prou coherent amb el tema de l’exposició.
L’estratègia utilitzada per captar l’atenció del públic és molt suggerent i adient al tema de l’exposició.
Estratègies de control emocional:
S’apliquen per superar la vergonya, la por i la inseguretat com, per exemple, respirar a fons abans de començar, memoritzar la primera frase, somriure, mirar el públic, assajar prèviament…
S’ha preparat com vèncer la por i la vergonya a parlar en públic, tot i que calen més assajos i entrenament per aconseguir que no es noti la inseguretat.
Es percep que ja té un bon nivell d’entrenament en l’aplicació d’estratègies i tècniques per controlar la inseguretat, i somriu i mira el públic aconseguint una bona connexió.
Temps:
Es dedica més o menys un 10% del temps de l’exposició a la introducció.
Es dedica un 10% del temps, i caldria utilitzar-lo de manera que el públic el percebés adient.
Es dedica un temps suficient a la introducció per aconseguir persuadir el públic de l’interès de l’exposició, i no es percep ni massa llarg ni massa curt.
Figura 3: Taula de criteris d’avaluació de la introducció en una exposició oral (s’expliciten només els de nivell màxim i mínim, i es pot deduir quin seria el nivell per sota del mínim i el d’entremig entre el màxim i el mínim.
Exemples de taules de criteris d'avaluació
Aplicació
Aquests criteris s’aplicaran sempre que s’avaluïn les introduccions de noves exposicions orals i cada alumne pot comparar en què millora en relació a l’anterior i reconèixer el seu progrés o també el dels companys o companyes.
Després d’un temps, es pot arribar a qualificar el nivell assolit, a partir de triangular tres valoracions (la pròpia, la d‘algun company i la del docent). Aquesta valoració és molt més objectiva que no pas el resultat de fer la mitjana de moltes ‘notes’.
Més endavant treballaríem altres aspectes de la competència a partir de processos més o menys similars, tant els relacionats amb l’estructura del discurs (cos i conclusió), com amb la prosòdia, els elements no verbals, la correcció lingüística, l’ús de suports…, de manera que possiblement al final d’una etapa es podria haver desenvolupat un bon nivell de competència global. Cal recordar que l’alumnat ha de ser competent en l’expressió oral a final d’ESO, fet que comporta que tenen molts anys per anar-la assolint.
Els alumnes faran exposicions orals completes amb objectius diversos: comunicar els resultats d’una recerca, explicar un conte o una història, fer conèixer una proposta d’itinerari d’una sortida, compartir emocions o sentiments que ens desperta alguna activitat, etc., i, en cada cas, avaluarem el contingut de l’exposició oral a partir de criteris específics, que poden ser comuns als aplicats en el marc d’altres modes comunicatius, ja sigui l’escrit o el visual. Però per aprendre i avaluar la competència comunicativa oral anirem pas a pas. Com es diu, millor poc i bé, que molt i malament.