A partir d’idees de Montserrat Cabello, Mariona Doménech, Pilar Garcia, Anna Marbà, Teresa Pigrau, Rosa M. Pujol, Neus Sanmartí, i de mestres que han compartit produccions del seu alumnat
Com es relacionen els éssers vius amb el medi?
La funció de relació és la menys intuïtiva a l’hora d’explicar com es duu a terme i, per tant, el seu aprenentatge requereix temps i propostes didàctiques diferents de les habituals. A l’escola serà important reconèixer que tots els éssers vius realitzen aquesta funció (habitualment només es treballa en relació als humans). Ens podem preguntar: Com ho fan les plantes per saber d’on ve la llum? o, com detecten les sardines el moviment de les aigües que les envolten? i, en què es diferencien amb la manera com ho fan els humans? .
També, ja des de petits, cal afrontar l’estudi de la funció de relació interrelacionant el coneixement sobre els sentits (que capten estímuls), el sistema nerviós (que possibilita processar-los) i l‘aparell locomotor (que dona respostes). La tendència és treballar aquests diferents coneixements de manera separada i en cursos diferents, i centrar-se en els estímuls externs, obviant els interns. A més, sovint es concreta en aprendre vocabulari sense que possibiliti a l’alumnat entendre com els éssers vius es relacionen i perquè aquesta funció és tan important per a la vida. Així doncs no cal perdre temps en nomenar i descriure les parts dels òrgans dels sentits o dels ossos de l’esquelet i sí referir-nos-hi quan necessitem utilitzar els termes per donar resposta a alguna pregunta.
Preguntes interessants poden ser: Com explico que quan em punxo retiro la mà ràpidament? Què passa dins del meu cos quan capto una olor desagradable? Què deu passar en el meu cos que fa que els meus peus corrin cap a la pilota i la impulsin amb precisió? Com ho fan els peixos (o d’altres organismes) per relacionar-se quan han de trobar parella, preveure depredadors…? Per què li serveix a l’ocell cantar? Per què li serveix a una planta aromàtica emetre olors intensos o tenir colors bonics? Com ho fan les plantes per saber d’on ve la llum?, quina és la diferència sobre com ho fan els animals?...
En tots els casos és necessari partir de l’observació de fenòmens que conviden a preguntar-se com explicar-los.
Com és que notem l’olor de l’encens tot i estar lluny del lloc on crema?
Font: T. Pigrau Esc. Coves d’en Cimany, 5è, i C. Márquez (dreta).
Per què a l’estimular la pell d’alguna part del cos amb una agulla de dues puntes només notem una punxada, i com és que no totes les parts del cos tenen la mateixa sensibilitat?
Atès que l’explicació és complexa, pot ser difícil que els alumnes l’expressin en un text escrit. Per tant, serà necessari partir d’utilitzar altres modes comunicatius abans de passar a l’escrit com: dibuixar el procés, representar-lo, elaborar una maqueta, i explicar-ho oralment. Per exemple, els infants sovint creuen que el cervell i els òrgans dels sentits es connecten a través d’uns tubs que estan plens de sang, però a partir de les seves representacions gràfiques es pot ajudar a regular el seu pensament.
Font imatges: T. Pigrau, Esc. Coves d’en Cimany, 5èP