A partir d’idees de Montserrat Cabello, Mariona Doménech, Pilar Garcia, Anna Marbà, Teresa Pigrau, Rosa M. Pujol, Neus Sanmartí, i de mestres que han compartit produccions del seu alumnat
Ens podem fer aquesta pregunta i moltes d’altres similars: Com és que les zebres tenen ratlles? Com és que el mascle i la femella d’ànec collverd tenen colors diferents?…
Observant diferents espècies d’éssers vius es pot comprovar que en molt casos tenen unes característiques que fan que es puguin camuflar en el medi on viuen i passar desapercebuts pels seus depredadors (mimetisme) o, al contrari, destacar per allunyar-los (aposematisme). Una espècie pot tenir individus molt diversos, i en un entorn determinat, uns poden sobreviure millor que d’altres, donant lloc al que s’anomena selecció natural.
Thomas, V. (2006). Winnie la bruixa. Barcelona: Ed. Lumen
Un conte molt idoni per començar a pensar en aquestes idees amb infants és el de “Winnie la bruixa”. En el conte poden anar reconeixent que quan els colors dels éssers viu s’assemblen als de l’entorn on viuen és més difícil percebre’ls i viceversa.
Després de parlar del conte ens podem preguntar com és que les iguanes tenen colors diferents en funció del lloc on viuen, i preguntar-nos quines podrien trobar en uns llocs determinats i per què.
Els nens i nenes també poden dibuixar sobre papers de colors diferents figures que destaquin i d’altres que quedin més camuflades i conversar sobre com han escollit els colors en cada cas.
Amb alumnes més grans es pot començar a pensar en com té lloc el procés de selecció natural i, a partir de tenir iguanes de diferents colors en un espai determinat (una maqueta), predir quines trobaríem anys després a partir de deduir les que tindrien més possibilitats de viure i reproduir-se. També es poden introduir altres variables, com els aliments disponibles, possibles relacions amb depredadors, etc.
Els nens i nenes (i les persones adultes) gairebé sempre donen respostes del tipus «són d’aquest color perquè s’adapten» (cas clar d’adaptacionisme) o «es camuflen perquè així els depredadors no les veuran» (finalisme, hi ha voluntat prèvia). En els dos casos, caldria considerar que:
Els avantpassats o els pares eren de colors diferents (diversitat de gens) i van tenir descendència també diversa (eren caràcters que s'hereten)
En l'ecosistema on viuen alguns d'ells es veurien massa i potser no arribarien a adults perquè els depredarien. Per tant, aquests no tindrien descendència i només arribarien a adults i probablement es reproduirien, els de colors més apagats o camuflants. Consegüentment, aquests serien cada vegada més abundants.
Si no hi haguessin variacions a l'ecosistema en varies generacions, gairebé tots serien d'aquests colors i es diu que la població està adaptada (tot i que sempre hi hauran canvis deguts a mutacions)
Més preguntes: On troben cargols blancs i cargols marrons? Com ho expliquem? Com és que uns animals sembla que s’amaguin i d’altres que volen cridar l’atenció? Quina avantatge li aporta al mussol el fet de tenir les plomes del mateix color que el tronc dels arbres? Tots els individus d’una mateixa espècie són iguals (o tots els conills són iguals)? En què s’assemblen i en què es diferencien?