A partir d’idees de Montserrat Cabello, Mariona Doménech, Pilar Garcia, Anna Marbà, Teresa Pigrau, Rosa M. Pujol, Neus Sanmartí, i de mestres que han compartit produccions del seu alumnat
L’escull principal per començar a entendre el concepte d’evolució és el de considerar l’ecosistema com un escenari ja fet, com un decorat, i uns éssers vius que «busquen» o «necessiten» o «s’adapten» a un lloc on viure. També ho dificulta el fet que habitualment es pensa en un ésser viu concret que és el que va canviant (un individu portador de gens diversos). En canvi, costa representar-se que els canvis són a nivell de població (que és la que evoluciona) -el que canvia és el nombre d’individus d’un cert color, o amb altres trets característics com pot ser la llargada del coll de en el cas de les girafes o la forma del bec d’ocells, etc.- (és el que se’n diu fenotip).
Per iniciar-se en aquestes idees són vàlids els jocs de simulació. Un exemple es pot trobar a https://apliense.xtec.cat/arc/node/29516. És un joc tipus parxís, amb diverses làmines (ecosistemes) i fitxes (individus/poblacions). Es tracta de simular els depredadors que tot caçant preses (peces), fan variar el nombre d’individus de cada població, segons l’ecosistema, al llarg de les generacions.
Al llarg del joc i al final és important conversar al voltant de preguntes. Per exemple:
- A l’inici: Què representa cada fitxa? Què representa cada grup de fitxes d’un color semblant? Què significa que les fitxes d’un color NO siguin idèntiques?
- Quan els depredadors han anat caçant fitxes: Creieu aue la cacera és a l’atzar? Què s’està simulant quan afegim 2 fitxes del mateix color per cadascuna que queda sobre la làmina? Què significa ‘1ª generació’? Què observeu a la taula després de 2 o 3 generacions? Com han variat el nº de fitxes de cadascun dels colors?
La finalitat és anar jugant i al mateix temps parlar i pensar, tot caracteritzant al llarg del joc els individus (que són diferents) i no canvien (no estan adaptats), i el que canvia (el nombre d’ells -població- al llarg de les etapes -generacions-), segons els medis on viuen. Així es pot anar reconeixent en què consisteix el procés d’evolució per selecció natural. Com es pot comprovar, el joc comença en el marc d’una interacció a l’ecosistema (depredació) i acaba, tot fent preguntes, en el marc d’el procés evolutiu.
Al final es pot promoure que pensin en el cas del coll de les girafes (o d’altres que tinguin sentit per a l’alumnat). Es pot discutir entre les dues possibilitats: S’ha anat estirant el coll de les girafes per poder menjar les fulles dels arbres del seu medi, o bé, han sobreviscut només els individus que ja el tenien llarg i s’han pogut reproduir?
Malgrat que no és freqüent que es treballi directament l’evolució amb els escolars de primària, és fonamental que s’introdueixin qüestions relacionades amb ella en el context de l’ecosistema: «Tan sols així, els escolars podran algun dia elaborar un model d’ésser viu que contempli la variabilitat de l’espècie i la intervenció de l’atzar en la selecció natural» (Pujol, 2003).