Teresa Pigrau. Neus Sanmartí.
És normal trobar aigua en moltes solucions perquè la molècula té una estructura, amb un pol negatiu i l’altre positiu, i per això, com que té càrregues oposades als dos pols, es diu que la molècula d’aigua és polar. Aquest fet és el que li permet dissoldre materials ben diversos.
S’explica perquè les molècules d’aigua actuen com a imants. El pol positiu d’una molècula interacciona amb el pol negatiu d’una altra molècula. Així, per exemple, la molècula del sucre també és polar, i el seu pol negatiu i el pol positiu de la molècula d’aigua s’atreuen. La sal (clorur de sodi: NaCl) és una substància iònica que al dissoldre’s en aigua es trenca perquè la molècula d’aigua atreu les parts positives (ió Na+) i les parts negatives (ió Cl-). En ambdós casos, les partícules de la substància que es dissol (el solut) es dispersen en el dissolvent (aigua).
Es poden dissoldre en aigua sòlids, líquids i gasos. L’alcohol és un exemple de líquid que es dissol en aigua i les begudes carbonades contenen gas dissolt. Quan l’aigua fa olor, sovint és perquè té un gas dissolt o una substància líquida o sòlida molt volàtil.
En els cas dels líquids i dels sòlids, generalment, a més temperatura es pot dissoldre més quantitat de solut (una excepció és el clorur de sodi -sal comuna- donat que no varia la seva solubilitat amb la temperatura -fet que sí passa amb el sucre-). En canvi, en el cas dels gasos, a més temperatura, menys solubilitat (per exemple, podem comprovar que en una beguda que conté gas carbònic, no s’observen quasi bombolles si es freda (el gas està dissol en la beguda), en tant que quan s’escalfa, comença a separar-se el gas del líquid (no se’n pot dissoldre tant perquè les partícules es mouen més) i és quan es veuen les bombolles.
La solubilitat dels gasos depèn també de la pressió (que força les molècules a ajuntar-se més les unes amb les altres). Es pot observar que a l’obrir una beguda amb gas, com que disminueix la pressió, el gas dissolt s’escapa.