A partir d’idees de Montserrat Cabello, Mariona Doménech, Pilar Garcia, Anna Marbà, Teresa Pigrau, Rosa M. Pujol, Neus Sanmartí, i de mestres que han compartit produccions del seu alumnat
Molt sovint els infants creuen que la natura és estàtica i que només canvia quan es donen pertorbacions importants. Serà important que puguin comprendre que els ecosistemes canvien constantment i que els canvis poden ser deguts a factors ben diversos. Una població creix mentre troba recursos en el seu habitat i deixa de fer-ho quan apareixen factors limitants. Per tant els canvis són constants, i l’equilibri ecològic és un equilibri dinàmic. Tot i així les oscil·lacions es donen dins d’uns límits, per damunt i per davall dels quals l’estabilitat del sistema es pot veure amenaçada.
En el cas de l’estudi de l’ecosistema no es poden tenir evidències dels canvis a partir de l’experimentació, atès que es deuen a molts factors que interaccionen entre ells i, a més, es necessita temps per observar-los. Per tant, caldrà treballar en funció de simulacions, tant a partir de l’ús de maquetes com de jocs.
Per respondre a la pregunta inicial es pot dur a terme el “Joc dels senglars” recollit al llibre Habitat.
El joc possibilita reconèixer com l’aliment, l’aigua i el refugi són variables que influeixen en el creixement o disminució de la població de senglars. També es poden tenir en compte altres variables, com temporals, plagues, instal·lació d’un camp de golf, etc., i, a través del joc, identificar com impacten en la població d’aquests animals.
Altres jocs que es poden utilitzar per aprofundir en el coneixement del funcionament dels ecosistemes es poden trobar en el mateix llibre (entre d’altres): “Què pesques?” (nº 20), “Peripècies del vell marí” (nº31), “Ocells internacionals” (nº32) i “Marea negre” (nº 33).