A partir d’idees de Montserrat Cabello, Mariona Doménech, Pilar Garcia, Anna Marbà, Teresa Pigrau, Rosa M. Pujol, Neus Sanmartí, i de mestres que han compartit produccions del seu alumnat
En general, els infants tenen clar per on entra l’estímul al cos, però no què passa a dins d’ell. Els dibuixos mostren diferents representacions de nenes i nens de 1r., quan se’ls demana pel camí d’una olor dins del cos. Quan comparen diferents representacions del què creuen que passa, es desperta el dubte i l’interès per saber quina és una bona explicació científica i quines proves hi ha de que és idònia. Per exemple, en aquests dibuixos s’observa que alguns infants inclouen el cervell (o el cap) com a òrgan necessari per reconèixer les olors i podem posar de relleu que hi ha persones que el nas els funciona bé però que no noten els olors perquè el seu cervell no els identifica.
Les imatges provenen del projecte : “Colònies, cremes i potingues”
V. Carbó, Esc. Josep Ma. De Segarra i M. Padern, Esc. l Trama, 1r
En aquest altre exemple, una alumna de 5è explica com sap una au que hi ha un incendi i ha de fugir. Inicialment responia sense cap argumentació fonamentada en coneixements (“ho nota i se’n va”), mentre que més endavant ja dóna una explicació més àmplia: “Quan hi ha un incendi l’au capta diferents estímuls: olor, calor i llum, i tot se’n va al cervell i dóna resposta, L’estímul el rep pels sentits, la vista, el tacte, l’olfacte”. Tot i així, quan se li va demanar com arribava la informació des dels sentits al cervell, va dir: “per la sang”.
Aquesta resposta mostra com la construcció del model necessita temps i anar-ho reelaborant.
Imatge. Projecte : “Pertorbacions en el bosc mediterrani”. T. Pigrau Esc. Coves d’en Cimany, 5è
En aquest cas, els alumnes (3r ESO) van dissenyar maquetes per respondre a la pregunta: Per què en algunes parts del cos, quan estimulem la pell amb una agulla de dues puntes, només notem una punxada? Com que són més grans, ja tenen en compte la funció de la medul.la i com els nervis promouen que els músculs es contreguin o s’estirin (l’aprenentatge progressa al llarg dels cursos).
La resposta d’una alumna, elaborada a partir de la reflexió i discussió entorn les diferents maquetes construïdes, va ser: “Notem la punxada perquè els corpuscles (receptors de la pell) perceben l’estímul de les punxades. Aquest estímul és transportat pels impulsos nerviosos fins la medul.la, i de la medul·la al cervell. El cervell processa que ens han punxat sense mala intenció i dóna l’ordre de no moure el braç. A vegades, en canvi, es produeix un acte reflex, donat que l’impuls nerviós només va a la medul·la i aquesta és l’encarregada de, inconscientment, fer-nos apartar el braç”.
Font imatges: A. Sardà, Esc. Avenc, 3r ESO.
Per saber-ne més: Sardà, S., & Márquez, C. (2008). El uso de maquetas en el proceso de enseñanza aprendizaje del sistema nervioso. Alambique, 58, 67–76.