Una xarxa sistèmica és un instrument ideat per Joan Bliss, que recull els diferents significats que hi ha darrera d’una expressió o dibuix. Quan els alumnes les utilitzen per analitzar les seves produccions, aquesta possibilita que pensin en què volien dir o fer o en la idea de fons, i que no es quedin només en les paraules, en aspectes parcials d’un dibuix o en el formalisme de l’algorisme aplicat. Per exemple, dos estudiants poden utilitzar la paraula ”partícula” en les seves explicacions sobre un fenomen com el de la dissolució del sucre en l’aigua, però mentre que per a un d’ells significa un tros de sucre visible, per a l’altre es tracta d’una partícula de nivell molecular. De la mateixa manera poden utilitzar paraules diverses –“cosa”, “material”, “substància”, “element”, …-, per expressar la mateixa idea.
Bliss, J., Monk, J., & Ogborn, J., (1983). Qualitative Data Analysis for educational research. A guide to uses of systemic networks. London: Croom Helm
El professorat
Una xarxa sistèmica la construeix el docent a partir de recollir les frases, procediments aplicats o dibuixos dels alumnes. La seva elaboració inicial és costosa, però és vàlida per a moltes generacions d’alumnes, ja que no varien els tipus de dificultats que possibilita detectar. Al professorat l’ajuda a identificar on estan els obstacles de l’alumnat, els compartits per la majoria d’aprenents i els particulars. Per tant, permet personalitzar, si cal, la retroalimentació, i ajudar a superar-los un a un. És un instrument especialment útil per analitzar els punts de partida o les dificultats que sorgeixen al llarg del procés d’aprenentatge.
L’alumnat
Els alumnes la poden aplicar per analitzar les seves produccions o les dels com-panys. A partir d’elles poden reconèixer les diferents lògiques amb les quals es pot realitzar una tasca, identificar la que han aplicat i comparar-la amb la que seria una bona resposta. Té un gran avantatge des d’una visió d’avaluació formadora, ja que només es recullen les diferents idees i no hi ha cap referència a si són correctes o incorrectes. La qualitat es pot deduir, però no és l’objectiu de l’instrument, sinó el d’evidenciar el pensament implícit en un text o dibuix (i fins i tot, en un gest).
Exemples
Exemple de xarxa sistèmica per analitzar com els alumnes matematitzen l’espai
Exemple de xarxa sistèmica per analitzar idees sobre “com és que veiem els objectes?”
Exemple de xarxa sistèmica per analitzar les idees sobre la interpretació dels canvis d’estat en base a la teoria corpuscular de a matèria
Exemple de xarxa sistèmica per analitzar com els alumnes llegeixen un gràfic funcional
Xarxa sistèmica per analitzar les idees de l’alumnat sobre les causes i solucions de problemes ambientals
Exemple de xarxa sistèmica per analitzar les idees de l’alumnat sobre els adjectius