Experiències de la competència científica

Experiment duit a terme per Cristina Montserrat (Escola Ses Rotes Velles, Calvià Mallorca). 2n de primària. 

Experiència d’autoregulació integrada dins un projecte sobre LES JOGUINES. Neus Garriga i Verdaguer (Escola Turó del Cargol). 2n de primària. 

Un fragment del projecte de Neus Garriga i Verdaguer per a 1r de primària. 

Un projecte de Teresa Pigrau (Escola Coves d’En Cimany) per a 5è de primària. 

Vídeos

Vídeos

En un món en que les formacions als centres s’estan mercantilitzant, volem compartir una sèrie de recursos (majoritàriament vídeos però també entrevistes a la premsa) per tal d’oferir la possibilitat de  configurar itineraris d’aprenentatge gratuïts per a Claustres interessats en avançar o per docents que individualment teniu ganes d’aprendre, que sou molts. Estan classificats per temes. Clicant sobre cada icona hi podeu accedir. En el cas de que algun centre decideixi emprar-los, us agraïríem un retorn a través del nostre twitter

Repensar l'avaluació

Avaluar per aprendre. Avaluació i aprenentatge, una sinergia necessària.

Avaluació en el dia a dia

L'avaluació formadora en el dia a dia del centre o de l'aula. Vídeos de formacions a centres.

Aprendre

Com aprenem? Què val la pena aprendre?

Competència científica

Com passar del context a l'acció en les activitats de l'aula.

Competència comunicativa

Llegir, escriure, pensar i dialogar, quatre dimensions i un sol procés.

Projectes i avaluació

Elements clau de l'avaluació dels projectes.

Experiències de la competència científica

Vídeos d'experiències a l'aula.

Experiències de la c. comunicativa

Vídeos d'experiències a l'aula.

Experiències d'avaluació

Vídeos d'experiències d'avaluació a l'aula.

Imatges, fotografies, vídeos, pàgines web…

Imatges, fotografies, vídeos, pàgines web…

Una imatge concentra moltes idees en un sol format i, per tant, és un bon instrument per recollir pensaments-clau.

Els vídeos recullen imatges en moviment que es graven a partir de filmar fets que succeeixen, i en el context d’una avaluació, possibiliten tenir dades de com es realitza una tasca, de com s’afronta la resolució de conflictes en el marc d’un equip, de com es duu a terme una exposició oral, etc.

Les animacions són imatges fixes que es mostren de manera seqüencial i que donen sensació de moviment a dibuixos o objectes inanimats fets amb plastilina o d’altres.

Quan?

Són instruments cada vegada més utilitzats per comunicar resultats d’aprenentatges i avaluar-los. Tanmateix, la finalitat del seu ús no seria tan sols la de demostrar que s’és capaç de fer aquestes produccions (i per tant, d’avaluar la seva qualitat tècnica o artística), sinó també i sobretot la d’expressar què s’ha après en relació al contingut ob-jecte d’estudi.

Com?

Són útils com a documentació del procés seguit per aprendre. Els alumnes van recollint fotografies i gravant diferents moments del seu procés d’aprenentatge, i munten un àlbum o editen el vídeo que recull de manera ordenada com han anat donant resposta a les seves preguntes i com han resolt els seus dubtes i superat les dificultats. Tot plegat promou, per tant, una reflexió metacognitiva, tant a nivell individual com d’equip.

Aquests tipus d’instruments possibiliten disposar de dades d’activitats que, per regular-les, la persona o equip que les ha generat necessita tornar a veure com es van dur a terme. És el cas, per exemple, d’una exposició oral o de com es treballa cooperativament. Les imatges les pot recollir un membre de l’equip que faci de reporter.

Stop Motion

Una eina per fer vídeos amb aquestes finalitats és la de STOP MOTION, que permet combinar diferents tècniques. Comporta anar recollint dades de tipus divers (fotos, gravacions diverses, dibuixos…) al llarg de tot el procés d’aprenentatge.

Una altra aplicació és fer una narració dels aprenentatges realitzats i de les actituds o les emocions que els han despertat. A través d’ella, es presenten i s’expliquen idees apreses o com s’ha dut a terme una determinada acció, argumentant per què, com s’han pres les decisions i quins són els dubtes que encara queden pendents. En aquests cas, l’àlbum de fotos o el vídeo és una font de dades que permet analitzar la qualitat del relat i, per tant, dels aprenentatges realitzats.

Ús de la fotografia per avaluar

En aquest exemple, els nens i nenes fan fotos que acompanyen amb una frase-títol. Se’ls demanava que les fotos i la frase expressessin accions relacionades amb actituds responsables (o no) en la recollida i reciclatge de residus.

Es van utilitzar com a dades per a l’avaluació inicial i reconèixer els punts de partida de l’alumnat. A més van ser la font per plantejar preguntes en el marc dels projectes que es van dur a terme sobre per què cal reduir els residus i reciclar-los, a partir del coneixement de les propietats dels materials i els seus canvis.

 

Font: Camp d’Aprenentatge del Bages, primària. Programa: ‘Projectes compartits’.

Ens avaluem a partir de veure les fotografies d'una sortida

Font: Montserrat Bundó, 6è de primària. Escola Bellaterra (Cerdanyola del Vallès)

S’ha fet una sortida de geologia, cada equip ha observat un tall geològic de sòl diferent i els components del grup l’han dibuixat individualment. Abans de la sortida es va consensuar un pacte de treball en equip.

Una vegada a l’aula, a cada equip se li donen dues fotografies relacionades amb la feina feta. La mestra les va fer durant la sortida i constitueixen el document per avaluar-la.

Pel que fa a la fotografia que correspon a la seva zona de treball, l’equip la compara amb el dibuix que cada membre va realitzar durant la sortida. S’analitzen les similituds i diferències i els nois i noies responen a un qüestionari.

Preguntes i exemples de respostes:

a) Compara el teu esquema amb la fotografia. Quina valoració pots fer?

Jo crec que s’assemblava bastant, no m’ho creia.

b) El terreny estava ben consolidat?

     No, es desfeia fàcilment.

c) Com estan dipositats aquests sediments?

     A la part superior hi ha força còdols.

     Per la part central són materials més fins.

     En els laterals de la dreta també hi ha còdols, conglomerats.

d) Com expliques que s’han format les diferents capes que observes?                    Doncs que primer, fa molts anys, el riu baixava amb poca força i quan va  arribar a aquest lloc es van dipositar els materials fins. Anys després el riu  baixava amb més força i va arrossegar fins aquí els materials més grans i es van   dipositar.

En relació a la fotografia, on es veu l’equip fent la feina, se’ls demana que valorin el compliment del seu pacte de treball. La majoria explicita un problema comú: la dificultat que suposa representar la zona d’estudi en un espai molt reduït, és a dir, el problema de reduir de manera proporcional la realitat. També justifiquen els desajustos que s’han donat entre el que havien pactat inicialment i el que ells creuen que va succeir.

Preguntes i exemples de respostes:

– Amb els teus companys vas fer un pacte de treball. Mira la fotografia i intenta recordar de quina manera heu treballat.

  He treballat amb interès, al principi m’ha costat perquè el tros que havia d’observar era molt gran i en canvi el lloc que jo tenia per dibuixar era molt petit.

– Anota a continuació quina ha estat la teva actitud respecte al treball de camp i quina ha estat l’actitud general del grup.

  He acabat molt aviat i, com que estava cansat, he començat a dir tonteries i a jugar, i no he ajudat als meus companys.

En finalitzar les dues tasques, el moderador dels diferents equips explica el seu treball a la resta de la classe, i es revisen conjuntament les respostes a les preguntes plantejades.

Exemple de coavaluació entre iguals

Escola Banús, 2n, Santa Coloma de Gramenet

2n de primària

Els alumnes han realitzat un experiment i en redacten l’informe. Després de consensuar amb tot el grup-classe els criteris d’avaluació, cada parella d’alumnes avaluen els informes de dos companys a partir d’identificar en el text on es parla de les accions fetes (subratllen amb diferents colors les accions), analitzen  què han escrit i fan propostes als companys per millorar-ho.