Terminologia

Llibre de text i currículum

tresorderecursos Llibre de text i currículum, Terminología, Terminologia
Definició i visions
Aclariments i discussió
Història i justificació

El llibre de text és aquell llibre que inclou els continguts propis de l’ensenyament escolar, amb suggeriments d’exercicis i guia per al professor.

El terme a vegades s’usa ampliat a qualsevol manual de suport a un curs.

Per tant, el material o guia didàctica que elabora el professorat és també un “llibre de text”.

En teoria, els llibres de text es relacionen amb el currículum “oficial”, però a la pràctica solen respondre a criteris de mercat, és a dir, s’adapten a allò que el professorat que el compra creu que ha de contenir i proposar. Com que el professorat innovador no els habitua a comprar, generalment responen a un plantejament tradicional de l’ensenyament, tant en la manera de seleccionar i plantejar els continguts com en el tipus d’activitats d’aprenentatge que es proposen.

Habitualment concreten el currículum oficial a un nivell molt ampli, ja que es percep que un llibre de text “prim” té poc “contingut”. En aquest sentit és interessant comprovar que el nou currículum d’USA especifica quins són els sabers que no cal avaluar.

​En el nostre país, com que hi ha llibertat d’edició, no hi ha cap control sobre la seva qualitat i idoneïtat en relació al currículum oficial –més enllà de la revisió de possibles errors en la definició o explicació de les idees-.

​Al ser un llibre que va dirigit a  una població àmplia, normalment no solen partir de contextualitzar el coneixement ni tenen en compte la diversitat d’aptituds i d’interessos de l’alumnat.

El llibre de text té una llarga tradició històrica, que parteix amb les primeres cartilles per ensenyar llatí. Després es van convertir en les “enciclopèdies” escolars que reco-llien informacions i conceptes de diferents disciplines, especialment en l’educació primària. Actualment, a partir del desenvolupament d’Internet, n’hi ha en format digital, però en la majoria dels casos no comporten canvis substancials respecte als que es fan en paper.

​Cada vegada més els propis professors estan dissenyant el seus propis “llibres de text”, que habitualment en diuen guies de treball. Però moltes vegades reprodueixen les maneres de plantejar les preguntes, les informacions i les activitats pròpies dels llibres de text tradicionals.

Vull tornar a COMPARTIM TERMINOLOGIA
Vull veure EL MAPA DEL TRESOR

Disciplines, assignatures, matèries

tresorderecursos Disciplines, assignatures, matèries, Matèries, Terminologia, Terminología
Definició i visions
Aclariments i discussió
Història i justificació

Una assignatura és una matèria objecte d’estudi a l’escola, que té un currículum específic fixat per l’administració però que el professorat (i els llibres de text) reinterpreten. Les assignatures obligatòries són les que configuren el currículum conduent a l’obtenció d’un determinat títol.

Es relaciona habitualment amb alguna disciplina o branca del coneixement, però no necessàriament. Per exemple, l’assignatura de matemàtiques és alhora una matèria i una disciplina.  L’assignatura o matèria de “medi” a primària  o de física i química a secundaria inclouen, cada una d’elles, diferents disciplines.

Les assignatures del currículum i la seva agrupació responen, no tant a criteris científics, sinó més aviat als relacionats amb la tradició de cada país. Per exemple, a molts països la geologia es considera una branca de la geografia, i l’agrupa-ment d’assignatures que imparteix un mateix docent es fa entre matemàtiques i física, i química i biologia.

La caracterització actual, que respon a una organització tradicional de la universitat espanyola, també és discutible donat que molts llicenciats ho són en carreres interdisciplinàries.

​Un altre aspecte molt discutible és la separació tradicional entre ciències i lletres; qualsevol disciplina necessita d’un bon coneixement dels diferents llenguatges per comunicar el coneixement (explicar, definir, argumentar…), i tot coneixement té vessants científiques i socials. 

A l’antiga Grècia, les úniques assignatures eren gramàtica, música i educació física, i a Roma, a partir del segle II, escriptura, lectura, càlcul i les lleis romanes.

A l’edat mitjana el currículum el formaven les set arts: el “trívium”, que corresponia a la gramàtica, la dialèctica y la retòrica, i el “quadrívium”, integrat per la músi-ca, l’aritmètica, la geometria i l’astronomia (cal recordar que era una educació per a una minoria de la població).

Les assignatures actuals del currículum escolar es van fixar a mitjans del segle XIX, quan ja s’havien començat a desenvolupar nous camps en la ciència, els quals era necessari conèixer en alguns oficis o feines, i les llengües vernacles van ser també les llengües de l’escola.

​Actualment, estan sorgint moltes més disciplines que sovint inclouen diferents branques del coneixement, com l’ecologia, , la bioquímica, la geofísica, la tecnologia alimentària…

La previsió és que, en un futur, les assignatures seran diferents de les actuals, però això no significa que els continguts bàsics de les diferents disciplines no es continuïn apre-nent.

Vull tornar a COMPARTIM TERMINOLOGIA
Vull veure EL MAPA DEL TRESOR

Compartim terminologia

tresorderecursos C. Científica, Terminologia, Terminología 0 Comment
Glossari de conceptes i idees associats a la pràctica d’ensenyar i aprendre

Actualment, per caracteritzar la pràctica d’ensenyar-aprendre a l’escola, s’utilitzen els mateixos termes des de punts de vista ben diversos, o bé de diferents per a una mateixa concepció o similar. Sembla, per tant, que és necessari consensuar què entenem per cadascun dels conceptes que utilitzem al parlar de la proposta educativa que es promou als centres.
​
En aquesta secció trobareu diversos termes agrupats per temàtiques, i per a cadascun d’ells, diverses definicions o visions seguides d’aclariments, discussions i la seva justificació històrica.

COMPETÈNCIA

CURRÍCULUM

INFORMACIÓ CONEIXEMENT SAVIESA

CONTINGUTS

DISCIPLINES ASSISGNATURES MATÈRIES

LLIBRE DE TEXT I CURRÍCULUM

Vull tornar a la PORTADA
Vull veure EL MAPA DEL TRESOR

Definició de model teòric

tresorderecursos C. Científica Dimensió Conceptual, Models sistèmics, Terminologia
Definició de model teòric
Dimensió conceptual

Teresa Pigrau. Neus Sanmartí

Tradicionalment els currículums de ciències s’organitzen des d’una visió atomística, en la que s’estudien molts conceptes aïllats i no es pot percebre la relació entre ells. En canvi, si organitzem el currículum de ciències a partir d’uns pocs grans models teòrics, possibilitem que l’alumnat comprengui uns fenòmens des de la seva complexitat integrant experiències, conceptes diversos, analogies, valors…

Un model teòric és una representació mental abstracta expressada per mitjà d’enunciats verbals, maquetes a escala física, dibuixos, fórmules matemàtiques, analogies o d’altres modes comunicatius.

Per exemple, el model mecànic newtonià ens explica tant per què no cauen els planetes com per què cau una poma, i possibilita fer prediccions sobre aquests fenòmens i molts d’altres.

La connexió amb els fets del món real és més o menys ajustada. Cada representació proporciona una perspectiva d’aquests fets i, per tant, en qualsevol cas sempre és parcial i una mica imprecisa. No obstant això, de vegades, les persones poden consensuar quins són els models que millor s’ajusten als fets, quan es miren i s’expliquen des d’una determinada perspectiva.

 

Aquests models permeten explicar un conjunt de fenòmens diversos, fer prediccions i es poden revisar a mesura que s’obtenen més evidències o s’analitzen les ja conegudes des d’altres punts de vista.

 

Vull tornar a QUÈ ENTENEM PER MODEL TEÒRIC?
Vull veure l'ÍNDEX