Exemples de procés per consensuar criteris d’avaluació

Exemples de procés per consensuar criteris d’avaluació

Escola La Roureda, 6è, Mercè Mas, Sant Esteve de Sesrovires

Els alumnes han fet experiments relacionats amb els canvis de l’aigua al llarg del cicle natural. Cada equip d’alumnes ha fet un experiment d’un dels canvis, que després haurà de repetir davant dels companys i explicar-lo.

Taula d’avaluació de l’explicació oral d’un experiment sobre el cicle de l’aigua (E: expert, Av: avançat, Ap: aprenent i N: novell).

Abans de començar a preparar la presentació oral han consensuat, entre tota la classe, una taula amb els criteris d’avaluació de realització. Aquests alumnes ja coneixen la Base d’Orientació per pensar  sobre els experiments, a partir de plantejar-se preguntes del tipus: què volem saber? Què tenim? Què fem? Què creiem que passarà? Què passa? Per què passa? Quines proves tenim d’aquest perquè passa? i, per tant, ràpidament fan propostes aplicables als experiments realitzats.

Quan cada grup fa la presentació, els companys i la mestra omplen la taula, que després lliuren a l’equip que ha fet l’exposició.

Aquest equip ha de fer un resum de les recomanacions rebudes i decidir quines tindran en compte una propera vegada i per què.

Exemple de coavaluació entre iguals

Escola Banús, 2n, Santa Coloma de Gramenet

2n de primària

Els alumnes han realitzat un experiment i en redacten l’informe. Després de consensuar amb tot el grup-classe els criteris d’avaluació, cada parella d’alumnes avaluen els informes de dos companys a partir d’identificar en el text on es parla de les accions fetes (subratllen amb diferents colors les accions), analitzen  què han escrit i fan propostes als companys per millorar-ho.

Prendre decisions sobre què fer per superar les dificultats i, al final del procés, per qualificar

Es poden tenir moltes dades, i fins i tot haver-les analitzat, però si no es prenen bones decisions per tal d’aprendre, no serviran de res les hores dedicades. Les decisions que serveixen per aprendre són les que prenen els propis aprenents en interacció amb companys i amb persones adultes, perquè només ells mateixos poden corregir-se per superar les dificultats i poder fer el proper pas. Per fer-ho cal tenir present que:

  • Per aprendre, no es regulen els resultats d’una tasca, sinó algunes idees o procediments que s’han activat al realitzar-la, les accions aplicades, o fins i tot els sentiments que ens ha generat la seva realització.
  • Les propostes han de concretar què cal canviar en relació al pensament, l’acció, les maneres d’expressar-se o les emocions, com canviar-ho i per què aquesta decisió pot ser idònia. Cal que les propostes les concreti el propi alumne (amb l’ajuda d’adults i de companys), ja que és l’únic que pot corregir-se.
  • Els errors, obstacles o dificultats s’han de regular un a un. Quan n’hi ha molts, no es pot pensar que cal  superar-los tots alhora. Per tant, és important prioritzar, començant per les dificultats més bàsiques.
Carpeta d’aprenentatge del projecte.

La carpeta d’aprenentatges o portafolis és l’instrument més idoni per explicitar la presa de decisions (i de fet, tot el procés d’avaluació, ja que també hauria de recollir les dades i la seva anàlisi). Però també n’hi ha d’altres: contractes didàctics i propostes explicitades en activitats de coavaluació, entre d’altres.