La geosfera: estructura de la Terra

La geosfera: estructura de la Terra
Idees per treballar

Les idees bàsiques per treballar

Idees per revisar

Les idees habituals de l'alumnat per revisar

"Bones" preguntes

Possibles bones preguntes que ajudin a la construcció d'aquestes idees

Idees per treballar

La part més externa de la geosfera és l’escorça, la capa més prima i formada de roques, sediments i sòl. Sota l’escorça hi ha el mantell, una capa extensa i on les roques estan sotmeses a pressions i temperatures mot elevades, les quals en determinats llocs es troben en un estat semifos. Finalment, el nucli és la part més interna formada principalment per ferro.

Des de la seva formació, la Terra és un cos que es va refredant, però el seu nucli es manté calent. En disminuir la temperatura, els materials es solidifiquen i es distribueixen en funció de la seva densitat: els més densos (que contenen ferro i altres metalls) es situen més a prop del nucli, i els menys densos, a la superfície.

Idees per revisar
Lucinda Díaz. Escola Josep Maria de Sagarra. Cicle Inicial.
Lucinda Díaz. Escola Josep Maria de Sagarra. Cicle inicial.
Montserrat Roca. INS. Vilanova del Camí.1r ESO.

Normalment si es demana a l’alumnat que representin l’interior de la Terra ho fa amb capes concèntriques, intentant reproduir el que ha vist o recorda dels llibres de text, tot i que la quantitat, les dimensions i l’estat físic d’aquestes capes són molt variables i no es corresponen amb les mides i distribució reals. Els nens i les nenes poden dibuixar una escorça molt gruixuda, en relació al nucli que el fan molt petit, i també solen representar una gran part dels materials fosos. 

A vegades també situen una gran capa d’aigua, tot i que habitualment no pensen en l’aigua que hi ha a la geosfera.

"Bones preguntes" i activitats

Montserrat Roca. Ins. Vilanova del camí. 1r ESO.

Alba Montalban. IES l'Estatut (Rubí). Representació feta per alumnat de 2n d´ESO.

Què creus que hi trobaries si poguessis fer un forat que anés des de sota del pati de l’escola fins al centre de la Terra?

Si es planteja una pregunta oberta com aquesta, permet que expressin de manera no estereotipada el seu model inicial. Serà a partir d’aquest model que podrem incidir que revisin els seus errors i que el completin.​ a) Què hi podem trobar a sota de l'hort de l'nstitut? Quins materials? b) Com estan organitzats o ordenats? c) Imagina't que fas un forat amb una profunditat màxima. A quina profunditat màxima penses que podries arribar? Què penses que hi trobarem ara?.

Una activitat que pot ajudar a reflexionar sobre l’estructura de la Terra és lectura de l’àlbum il·lustrat de  BARNETT, M. (2014): En Jan i en Pep fan un forat. Barcelona. Joventut.

També caldrà portar a classe i observar diferents mostres de materials expulsats pels volcans.

En aquest article Badillo, E., Márquez, C., Couso, D., Martínez, N. (2018). Llegint un àlbum il·lustrat per expressar el model Terra. Guix 460, 32-37 es fa una reflexió sobre les idees que poden emergir del model Terra a partir de la lectura del conte. Cliqueu sobre la imatge per més informació. 

Com es van formar les capes de la Terra?

Una experiència interessant per visualitzar-ho està descrita a l’article: Pedrinaci, E. (1994). El proceso de diferenciación en capas de nuesro planeta. Construcción de un modelo sencillo. Alambique. Didactica de las Ciencias Experimentales, nº 1, 139-141. Cliqueu sobre la imatge per llegir-lo.

Els materials més densos suren més o menys?

Els nens i nenes omplen ous ‘kinder’ o pots petits amb diferents materials, els pesen per comprovar que tenen diferent massa tot i el mateix volum, i els posen a una cubeta plena d’aigua per observar que uns suren i d’altres s’enfonsen. Font: Escola Tànit. Santa Coloma de Gramanet.

La Terra com a sistema dinàmic formada per subsistemes

La Terra com a sistema dinàmic formada per subsistemes
Idees per treballar

Les idees bàsiques per treballar

Idees per revisar

Les idees habituals de l'alumnat per revisar

"Bones" preguntes

Possibles bones preguntes que ajudin a la construcció d'aquestes idees

Idees per treballar

La Terra és un planeta que canvia degut a factors interns i externs. Ara bé, és l’únic del Sistema Solar que canvia per l’acció combinada de l’aigua, de l’aire i dels éssers vius. A l’estudiar-lo, l’hem de considerar com un conjunt de sistemes, l’atmosfera, la hidrosfera, la biosfera i la geosfera, que estan estretament interconnectats. L’atmosfera és l’embolcall de gasos que envolta el planeta. La hidrosfera és l’aigua que trobem en diferents estats a l’atmosfera, glaceres, oceans, llacs, rierols, sòls, aigües subterrànies i éssers vius. La biosfera inclou els éssers vius de qualsevol tipus. I la geosfera està formada per un nucli intern calent i sobretot metàl·lic, un mantell de roca calenta, i una escorça de roca, sòl i sediments. Els éssers humans són per descomptat part de la biosfera, i les activitats humanes tenen un impacte important en tots els subsistemes de la Terra.

En aquests subsistemes hi flueix l’energia que prové del Sol i de l’interior de la Terra, que promou la circulació de la matèria i canvis físics i químics.

Petits canvis en una part del planeta poden tenir conseqüències grans i sobtades en parts dels subsistemes, o poden tenir un efecte quasi imperceptible. Per exemple, un terratrèmol por donar lloc a un tsunami catastròfic a un lloc llunyà, o a petites repercussions en llocs propers a l’epicentre.

Idees per revisar

La complexitat de les interaccions entre els subsistemes fa que la construcció d’explicacions dels canvis geològics no sigui senzilla. La dificultat principal consisteix en aprendre a pensar en més variables que no les que s’observen directament.  Per exemple, quan observem un canvi, com pot ser una riuada, la causa no es pot reduir a una pluja molt intensa, sinó que també hi pot influir el tipus de terreny, de relleu i de recobriment vegetal, així com l’ocupació humana.

Exemples de preguntes per pensar en més variables que les que s'observen
Com t’expliques que l’aigua es mogui molt més fàcilment en un sòl sorrenc que en un d'argilós?
De què depèn que una gota d’aigua de pluja que cau a dalt d’una muntanya tardi més o menys en arribar al riu?
Quina relació hi ha entre el tipus de vegetació i l’aigua que s’acumula a l’aqüífer?

I entre l’activitat que fem els nens i nenes al pati i el fet que després d’una pluja tinguem bassals d’aigua?

Com expliquem que l’aigua dels llacs del Pirineu pugui estar contaminada si no hi ha habitatges ni indústries a prop?
Com és que la pluja que cau en un bosc pot ser àcida?

La lluna que veiem

Per què la veiem en diferents formes?

Una idea important és que la Lluna no té llum pròpia i només es veu quan està il·luminada pel Sol. Depenent de la nostra posició a la Terra la veurem en diferents formes. Es pot fer una simulació, o una dramatització amb tres personatges, el Sol, la Terra i la Lluna:

Martínez Losada, C.; García Barros, S. (2010). Qué vemos en el cielo y cómo podemos explicarlo. A: Competencia en el conocimiento y la interacción con el mundo físico. MEC. Clica sobre el dibuix per accedir-hi.

La Lluna nova és a la posició 1, i la plena a la 3. A la posició 1, la Lluna no es veu perquè el Sol il·lumina la cara que no es veu des de la Terra (Lluna nova). A la posició 3, en canvi, el Sol il·lumina completament la superfície que veiem des de la Terra (Lluna plena).

Cal recordar que l’òrbita de la Lluna al voltant de la Terra no coincideix en el mateix pla amb què aquesta orbita al voltant del Sol i, per tant, no hi ha un eclipsi cada mes.

Per què hi ha una part de la Lluna que no veiem mai?

La resposta té a veure amb el fet que el moviment de rotació de la Lluna al voltant del seu eix triga 28 dies i té la mateixa durada que la Lluna en fer una volta a la Terra. Per experimentar-ho, un alumne pot girar al voltant de la Lluna a la mateixa velocitat que la Lluna gira al voltant d’ella i comprovar que sempre veu la mateixa cara.

Els eclipsis, de Sol i de Lluna

Els eclipsis, de Sol i de Lluna
Què és un eclipsi?

Davant de la pregunta què és un eclipsi?, serà necessari relacionar-la  amb com es formen les ombres i la posició relativa dels astres que intervenen en el fenomen.

Font: Jordi, C., & Estalella, R. (2008). L’astronomia a les aules.
Com de grans creus que són el Sol, la Terra i la Lluna? i com pot ser que en un eclipsi de Sol, la Lluna, que és petita, pugui tapar el Sol?

De nou, hem de comprovar que l’ombra d’un objecte petit pot tapar un objecte gran. 

Dibuix inicial al voltant de la pregunta: quina grandària creus que tenen el Sol, la Terra i la Lluna, P5. Font: Pilar Sanchez Agustino, CEIP Xunqueira (Pontevedra)
Dibuix final (després d’haver treballat el tema) al voltant de la pregunta: quina grandària creus que tenen el Sol, la Terra i la Lluna, P5.

Font: Pilar Sanchez Agustino, CEIP Xunqueira (Pontevedra)

Per saber-ne més. Sànchez Agustino MP. (2016) Eclipsi. Revista Guix, 422

Com és que no hi ha un eclipsi cada vegada que la Lluna es posa entre el Sol i la Terra o la Terra entre el Sol i la Lluna?

Simulació d’eclipsis en funció de l’alineació dels astres i de la distància entre ells. Font: Pilar Sanchez Agustino, CEIP Xunqueira (Pontevedra)

Com s’ha de mirar un eclipsi solar? Què passaria si el miréssim directament?

S’ha de relacionar amb com l’ull percep els objectes i com les imatges es recullen a la retina, que pot quedar afectada per la intensitat de la llum.

Imatge: Amparo Lozano. Cliqueu sobre la imatge per veure com muntar el tub estenopeic i altres propostes per l'observació dels eclipsis.

El dia i la nit i les estacions

El dia i la nit i les estacions

Neus Sanmartí, Teresa Pigrau i Conxita Màrquez. 

Aquí hi trobareu un recull d’exemples d’activitats i “bones preguntes” per a construir coneixements a través de l’experimentació sobre per què existeixen el dia i la nit i les estacions. Imatge esquerra: Jordi Domènech-Casal.

Com és que hi ha dia i nit?

Respondre a preguntes sobre com és que hi ha dia i nit? requereix pensar en la Terra com un planeta esfèric. Es pot treballar amb un globus terraqui (o amb una esfera de porexpan) girant al voltant d’un eix inclinat d’Est a Oest, i il·luminat per un focus (el Sol). L’alumnat pot observar que hi ha tota una zona de la Terra on els dies són llargs perquè la zona il·luminada és ampla (o gran), mentre que hi ha una altra zona de la Terra (hemisferi contrari) on els dies són curts i únicament se n’il·lumina una petita part. Imatge: Escola Pia de Sabadell

Per què hi ha estiu i hivern? (i d’altres relacionades amb les estacions)

Paral·lelament, situant una agulla en una part del globus i fent-lo girar, es poden observar les variacions en la longitud de l’ombra. Aquestes observacions permeten associar les estacions a les zones de la Terra on hi ha més o menys hores de Sol i començar a respondre a la pregunta per què hi ha estiu i hivern? (i d’altres relacionades amb les estacions). Font imatge: CESIRE CDEC

De fet, per treballar les estacions començaríem observant el nombre d’hores de llum solar, a partir, per exemple, de preguntar-nos com és que quan celebrem l’aniversari d’un company a la tarda, en uns és de nit i en d’altres és de dia? i de relacionar els aniversaris de tots amb l’hora de la sortida i la posta de Sol.

Per saber-ne més: – AA VV. (2018). ¡Aún no es otoño porqué no se han caído todas-todas las hojas! Propuesta de cambio de contenidos sobre las estaciones. Aula, 277, 28-33.

Com és que els dies i les nits no tenen les mateixes hores? Notem la mateixa escalfor quan estem una estona llarga al sol que quan hi estem poc temps?

I després, passaríem a pensar com és que on vivim nosaltres els dies i les nits no sempre tenen les mateixes hores? També ens preguntarem si quan estem una estona llarga al Sol, notem la mateixa escalfor que quan hi estem poc temps?, i començar a pensar en el fet que la sensació de fred o calor no es deu només a estar a prop o lluny del focus o font d’energia. Aquestes idees són importants perquè el que explica que a l’estiu faci més calor que a l’hivern no és la distància de la Terra al Sol, sinó les hores d’insolació i la trajectòria del Sol (el punt més alt on arriba), fenòmens que es deuen a la diferent inclinació de l’eix de la Terra respecte al pla de l’el·líptica.

Quin dia i hora són millors per poder veure 2 planetes i la Lluna? (ESO)

Una altra proposta, per alumnes més grans (ESO), és la de pensar què hem de tenir en compte per organitzar una observació astronòmica. Per fer-ho, cadldrà abordar conceptes com el Pla de l’Eclíptica i els moviments de rotació i translació, amb la finalitat d’elaborar un  calendari que els permeti determinar quin dia i hora és millor fer l’observació per poder veure 2 planetes i la Lluna. Per ampliar informació es pot consultar El projecte i l'article sobre Howlin’Wolves de Jordi Domènech Chavarría clicant sobr la imatge.

Aprofundiment en les idees bàsiques (sistemes geològics)

Aprofundiment en les idees bàsiques (sistemes geològics)

Conxita Márquez. Neus Sanmartí

La Geologia pretén comprendre el funcionament del planeta Terra. Això suposa un repte perquè el nostre planeta és un cos dinàmic amb molts elements que hi interactuen i una història llarga i complexa. La Terra ha anat canviant. De fet, en aquest precís moment està canviant, i ho continuarà fent en el futur. A vegades els canvis són ràpids i violents, com quan es produeix un terratrèmol o una riuada, però no sempre és fàcil adonar-se’n. La majoria dels canvis que tenen lloc són molt lents i, per tant, s’emmarquen dins d’una escala de temps geològic. Una altra característica de la dinàmica terrestre és el fet que petits canvis en una part del planeta poden tenir conseqüències grans i sobtades en parts llunyanes, o bé poden tenir un efecte quasi imperceptible. Per exemple, un terratrèmol pot donar lloc a un tsunami catastròfic a un lloc llunyà, o petites repercussions en llocs propers a l’epicentre.

Així és important ajudar l’alumnat a aprendre a observar, parlar i pensar sobre els fenòmens geològics des d’una perspectiva sistèmica. Aquesta aproximació és molt útil perquè les ajuda a descriure i interpretar una gran varietat de fenòmens geològics (des de la formació i canvis en una roca fins als del relleu) que acabaran configurant el funcionament de la Terra i, a més, contribuint a l’adquisició de criteris per actuar de manera fonamentada i valorar la influència de l’activitat humana en el funcionament del sistema.

Cliqueu damunt els botons per ampliar informació

Canvis deguts a processos externs

Canvis deguts a dinàmiques internes

Esllavissades. Riuades. Cliqueu damunt el botó groc per ampliar informació

Seqüenciació al llarg de l’escolaritat bàsica

Seqüenciació al llarg de l’escolaritat bàsica
Model per explicar i interpretar sistemes geològics

Conxita Márquez. Teresa Pigrau. Neus Sanmartí

En relació al model en els diferents cicles s’aprofundeix en:

1r estadi
Observar el cel

Els alumnes aprenen a observar el cel: la Lluna, que es veu de dia i de nit i que canvia de forma lentament dia rere dia; les estrelles, que es veuen a la nit i són moltes però unes brillen més que d'altres; i el Sol que es veu de dia, ens proporciona escalfor i no el podem mirar directament.

Observar i comparar roques i minerals

Pel que fa a les roques, observen que els seus fragments poden tenir colors, grandàries i formes diferents, que es pot actuar sobre elles a partir de modelar (argila), trencar si són fràgils (mica, sal) o ratllar (guix), i que també es poden utilitzar per diferents usos, com per dibuixar (grafit), construir edificis, etc. També poden observar minerals i comprovar el color de la seva ratlla, la duresa i la forma del cristall

2n estadi
Dia i nit, llum i ombres

A més d’aprofundir en allò que poden haver treballat a l'Educació Infantil, comproven, observant el cel, que a la nit la Lluna i les estrelles es mouen lentament i que, la primera, cada 4 setmanes torna a tenir la mateixa forma. També verifiquen que hi ha moltes estrelles i són diferents en brillantor i color. I, a més, que el Sol, que és l’estrella més propera i que no sempre surt des del mateix lloc, el veiem com si canviés de posició al llarg del dia, fet que dóna lloc a ombres de diferent llargada. Relacionen la posició del Sol amb les diferents parts del dia i comencen a representar la posició relativa entre el Sol, la Terra i la Lluna, i a diferenciar entre els astres que produeixen llum i aquells que la reflecteixen.

Com és ara el relleu i com era abans?

Pel que fa als canvis geològics, distingeixen entre un relleu pla, una vall, una muntanya..., i aprenen que aquests relleus també es donen al fons del mar. Distingeixen entre com era aquest relleu abans del canvi i com és ara, a partir de fenòmens geològics propers que poden observar, per exemple, quan hi ha una inundació al pati, una riuada, un terratrèmol... i aleshores es comencen a preguntar sobre possibles agents que fan que l’impacte sigui més gran o més petit. ​

Com pot ser la Terra per dins?

També es comencen a imaginar com pot ser la Terra per dins i com és possible que surti aigua d’una font. Així es poden pensar que l’interior de la Terra no és homogeni, que hi ha materials diferents, i que malgrat que el seu diàmetre és molt gran, la majoria de fenòmens (les aigües subterrànies, els volcans i terratrèmols...) tenen lloc molt a prop de la superfície. ​

3r estadi
Comprendre la rotació, practicar l'orientació

Ja són capaços d’explicar el dia i la nit per la rotació de la Terra al voltant del seu eix (cada 24 h). Sabem que el Sol és també una estrella, que produeix llum i que la veiem més gran perquè està a prop de la Terra, però que és més petita que d’altres estrelles. Els telescopis ens permeten veure astres ben llunyans ja que augmenta la seva aparença. El moviment del Sol ens possibilita orientar-nos en l’espai, diferenciant entre el nord i el sud, i l’est i l’oest. També ens podem orientar fent servir una brúixola i en el nostre hemisferi, localitzant el nord per l’estrella Polar o observant les ombres degudes al Sol. ​

Com canvia el relleu degut a processos externs: el cicle de l'aigua

També s’aprèn que la superfície de la Terra canvia degut, en part, a agents externs, com el vent, els corrents d’aigua, el gel, les onades, els éssers vius..., ja que trenquen els materials, els arrosseguen i els depositen en llocs diferents dels inicials formant les roques sedimentàries. Aquests canvis poden ser sobtats (una riuada) o molt lents (erosió d’una muntanya), i poden tenir diferents impactes en el medi. En especial, l’aigua té un paper important en el modelatge del paisatge en les diferents fases del seu cicle i el Sol és la principal font d’energia que fa que es produeixin aquests canvis. ​

Com és el sòl i com protegir-lo?

D’altra banda, aprenen que el sòl està constituït per roques meteoritzades (esmicolades), de restes de plantes i d’animals, i forma la part més superficial de la Terra. També poden relacionar la seva estructura flonja i la seva composició amb el fet que possibilita el desenvolupament de les plantes cultivades (ús agrícola -hort escolar-). I serà important incidir en que cal protegir-lo, ja que la seva degradació i/o contaminació pot tenir conseqüències desfavorables per a l’ecosistema”.

4t estadi
El sistema solar

Seran capaços de descriure l’estructura del Sistema Solar i els moviments dels astres que el conformen, i d’explicar els eclipsis i les estacions per aquests moviments. Amb el telescopi poden observar que, a més de la Terra, hi ha altres planetes que tenen satèl·lits (com Júpiter), els cràters de la Lluna i les taques del Sol.

La Terra: interaccions entre la geosfera, la hidrosfera, l’atmosfera, la biosfera i l’activitat humana

Serà important en aquest estadi reconèixer que la Terra ha canviat, canvia i canviarà degut a les interaccions entre la geosfera, la hidrosfera, l’atmosfera, la biosfera i l’activitat humana i caldrà aprofundir en la interpretació del funcionament de cadascun d’aquests subsistemes. Els canvis que es produeixen sovint comporten riscos, i caldrà ajudar als infants a reflexionar sobre possibles actuacions i mesures a preveure per tal de minimitzar-ne el seu impacte, especialment les que tenen a veure amb l’actuació de les persones.

Com canvia el relleu degut a dinàmiques internes: el cicle de les roques

Per tal d’explicar com canvia el relleu degut a dinàmiques internes es podrà incidir en com es produeixen els volcans i els terratrèmols. Caldrà fer una primera aproximació a com és l’escorça de la Terra i com es mouen les plaques que la formen, així com que allò que genera aquests canvis és l’energia interna de la Terra en forma de calor. Els alumnes aprenen que el magma d’una erupció volcànica pot refredar-se a l’interior o a l’exterior de la Terra, donant lloc a diferents tipus de roques ígnies. Tant aquestes roques com les sedimentàries, sotmeses a canvis de pressió i temperatura, es transformen en roques metamòrfiques. Tots aquests canvis constitueixen el cicle de les roques en el qual la quantitat de material és la mateixa (es conserva).  

Quines proves tenim de com ha anat canviant la terra?: els fòssils

Finalment comencen a reflexionar sobre l’origen i la història de la Terra, i observant els fòssils prenen consciència dels canvis que experimenta el planeta i de la magnitud del temps geològic

Final de primària

Idees clau del model per explicar i interpretar els sistemes geològics

Idees clau del model per explicar i interpretar els sistemes geològics

Conxita Márquez. Teresa Pigrau. Neus Sanmartí

El model per a l’estudi dels fenòmens geològics es treballa a tots els cicles. De qualsevol sistema geològic que puguem analitzar aprofundim, de manera interrelacionada, en les idees següents:

ESTRUCTURA

Parts i relacions entre les parts

Tot reconeixent quines són les parts que el conformen (roques, estrats, els sub-sistemes de la Terra, –geosfera, hidrosfera, atmosfera i biosfera-, astres, …). 

S’incideix en com són, com es comporten, i quina és la seva història.

CANVIS I PROCESSOS

Interns o externs

Els canvis d’origen intern i/o extern que s’observen, Pensar en com s’han format les roques ens portarà a parlar de roques metamòrfiques, sedimentàries i ígnies i del procés cíclic que les relaciona, així com reconèixer que aquest procés depèn de variables com la pressió, la temperatura, la densitat o la força de gravetat

S’aprofundeix en què és allò que canvia en quantitat i qualitat i què es conserva, quins són els agents del canvi i la seva velocitat, i quines empremtes deixa el canvi.

CONTROL-REGULACIÓ

de les interaccions

Comporta entendre els intercanvis de  matèria i energia entre el sistema i el seu entorn i com aquests canvis donen lloc a diferents impactes en el medi. Aquests impactes depenen de variables meteorològiques, geogràfiques, geològiques i socioambientals, com el tipus de clima, la intensitat, la situació geogràfica, la vulnerabilitat del terreny, la demografia, el desenvolupament econòmic de la zona….

Aquests canvis donen lloc a impactes en el medi i això permet aprofundir en els riscos, en la seva prevenció i en l’ús sostenible dels recursos naturals.

Temps geològic

Comparant-lo amb el temps a escala humana.

Es reflexiona sobre com podem reconstruir el passat a partir de les evidències que ens proporcionen els fòssils, els meteorits, les pròpies roques o l’estructura del relleu.

Escala

L’escala aquè fan referència els diferents fenòmens geològics a explicar, que poden anar des d’una escala més global a una de més local, és a dir, des de la formació de l’Univers, del Sistema Solar i de la Terra, fins a la del relleu i les roques i minerals.

En general, les justificacions es generen a partir de relacionar aquestes tres escales. 

Model per interpretar sistemes geològics

Model per interpretar sistemes geològics

Conxita Màrquez. Teresa Pigrau. Neus Sanmartí

En aquest apartat es recull una proposta orientativa de programació al voltant de l’estudi dels fenòmens geològics a l’etapa d’infantil i primària. És una proposta exhaustiva per tal que l’escola pugui decidir com distribueix els continguts al llarg dels cicles i cursos, i de manera que cada mestre pugui escollir els que treballa i a quin nivell d’aprofundiment en funció de l’etapa i de les característiques i interessos del seu alumnat. 

Elaboració d’una línia del temps d’esdeveniments geològics des de la formació de la Terra

Elaboració d’una línia del temps d’esdeveniments geològics des de la formació de la Terra

Compartim  experiències d’elaboració de línies del temps geològics.

Font: Magda Guiu. Escola Marcel.lí Domingo (Tivissa) 4t primària

Utilitzant un rotllo de paper de calculadora, es demana als nens o nenes que situïn esdeveniments amb gomets: l’origen de la Terra, quan van viure els dinosaures, l’aparició dels primers humans, l’època dels egipcis i dels romans… (i l’època d’origen de la roca que van trobar a una de les sortides). Entre tots es discuteix la idoneïtat de la proposta i s’avaluen-regulen les diferents propostes, discutint-ne les raons.

Si la Terra té 4.543 millions d’anis, com ho fem per comparar aquesta edat amb  l’escala temporal humana que tenim tots al cap?  En aquest post, Íngrit Soriguera proposa tres vies per elaborar línies del temps géologiques.

Les línies del temps també es poden crear amb eines digitals. Clicant a la imatge en podem veure una creada amb SUTORI per Sílvia De la Cruz.  En el següent enllaç hi podeu trobar un llistat d’aplicacions per a crear línies del temps digitals