Experiència sobre l’erosió

De què depèn que un riu erosioni més o menys un terreny?

Aquesta pregunta dóna lloc a que es puguin plantejar moltes hipòtesis en funció de diferents variables.  A elles, es pot buscar una resposta a partir de simular diferents situacions per mitjà d’una maqueta.  Per exemple, algunes de les hipòtesis plantejades per nenes i nens  de CS són:

Font: Escola “Monsenyor Gibert” (Sant Fruitós de Bages) al Centre de l’Aigua de Can Font (Manresa)
  • “Si deixem anar més aigua i amb més força aleshores les pedretes que hi ha al terreny faran un recorregut més llarg pel riu”

  • “Si fem dos rius, un amb moltes corbes(A) i un altre força recte(B) aleshores el riu B arrossegarà més materials que l’A”

  • “Si dos rius passen per terrenys diferents, un més sorrenc i l’altre més argilós, tot i que amb el mateix pendent i quantitat d’aigua, un s’erosionarà més que l’altre”

  • “Si deixem anar la mateixa quantitat d’aigua en un riu, però en un cas la tirem molt ràpidament i en un altre poc a poc, l’erosió serà més gran en el primer cas”

Riscos naturals i derivats de l’acció humana

Idees per treballar

Les idees bàsiques per treballar

Idees per revisar

Les idees habituals de l'alumnat per revisar

"Bones" preguntes

Possibles bones preguntes que ajudin a la construcció d'aquestes idees

Idees per treballar

Un risc natural és un concepte d’ordre social i econòmic que estima la probabilitat de pèrdues en vides humanes o materials a causa d’un fenomen que té lloc a la natura. Així, el risc es defineix com la combinació de la perillositat d’un determinat fenomen, de la vulnerabilitat dels elements exposats i de la seva exposició. Un fenomen, com per exemple una inundació, pot ser perillós, però si es produeix en un lloc on no pugui afectar a  vides humanes no seria considerat d’alt risc.

Els fenòmens naturals com les tempestes, les allaus, les esllavissades o els terratrèmols són, a hores d’ara, impossibles d’evitar. Ara bé, això no vol dir que no es pugui actuar de forma preventiva i proactiva, a partir de conèixer els riscos i les seves causes i d’establir mesures per prevenir els impactes i per estar preparats a l’hora d’actuar enfront dels desastres.

A Catalunya els riscos més  freqüents es recullen al gràfic superior, en el qual es pot comprovar que el risc natural amb més impacte són les inundacions.

Les característiques de cada territori fan que hi hagi uns 

riscos naturals determinats. A la web de l’Earth Observatory de la NASA  es poden visualitzar a temps real els diferents riscos naturals que ocorren en diversos indrets del món.

Font: Vilaplana, J.M. (2008). RISKCAT Els riscos naturals a Catalunya, Informe del CADS :6.
Idees clau sobre riscos naturals

En general per analitzar un fenomen de risc ens cal preguntar-nos sobre:

Factors climàtics i meteorològics (‘el cel’).

Factors geogràfics i geològic (‘la terra’).

Factors socioambientals (‘les persones’).

Idees per revisar

Algunes de les dificultats de comprensió d’aquests fenòmens són que…

Per exemple….

Un risc comporta relacionar un canvi sobtat amb causes que poden haver actuat en un temps llarg.

una esllavissada és el resultat de processos que van començar a succeir molts anys abans.

Un risc és el resultat de molts factors que interactuen entre ells. 

Foto de l’agencia Reuters d’una esllavissada de terres en l’autopista A3, a Keelung, Taiwan. Any 2010.  

En una esllavissada s’han de tenir en compte els tipus de terrenys, el relleu, la cobertura vegetal, la climatologia i la intervenció humana en l’espai (“el terra, el cel i les persones”).

Per tant, un mateix fenomen pot tenir un risc diferent ja que es pot estar molt exposat però alhora protegit.

També cal tenir present que l’alumnat s’interessa per aprendre sobre fenòmens de gran impacte mediàtic (per exemple, terratrèmols o explosions de volcans) i no tant pels més propers que succeeixen en l’entorn (com riuades, esllavissades o ventades).

Exemples de preguntes i activitats
Esllavissades

En general, els factors que influeixen en els diferents fenòmens naturals potencialment perillosos son diversos. En els següents exemples es veu com enfocar-ho.

Per què es produeix una esllavissada?

Una experiència per identificar variables que poden donar lloc a una esllavissada és jugar a fer castells de sorra i observar factors que afecten a l’estabilitat dels materials. Cliqueu sobre la imatge.

Per què quan plou es produeix una esllavissada?

En el següent vídeo s’expliquen algunes d’aquestes variables i es mostra com la comunitat científica busca generar coneixement per poder fer prediccions i disminuir el risc.

Riuades

Un altre fenomen natural de risc interessant per treballar a l’aula són les riuades. Per exemple, a partir d’alguna riuada que hagi pogut succeir en l’entorn proper, ens podem preguntar si podria tornar a passar i quin podria ser l’impacte. Per respondre, ens caldrà pensar en els tres grans factors de risc: ‘el cel’ -la meteorologia i el clima-, ‘la terra’ -característiques geogràfiques i geològiques del terreny-, i ‘les persones’ -com aquestes han actuat en l’espai.  Es pot deduir que els factors naturals no canvien (o són molt lents si es té en compte el canvi climàtic), però han millorat els instruments de predicció i l’acció sobre el terreny.

L’esquema recull els aspectes bàsics a tenir en compte per interpretar una riuada des del model ‘conca hidrogràfica’.
De què depèn que un riu erosioni més o menys un terreny?

Una activitat-tipus per investigar sobre el fenomen de les riuades. Clica sobre la imatge per accedir-hi.

Quines similituds i diferències pots trobar en un mateix paisatge?

Una activitat de comparar-contrastar que ajuda a pensar en les similituds i diferències al voltant d’un mateix paisatge. Properament ampliarem informació. Hi estem treballant.

Es podrien evitar les innundacions d'un riu?

Organitzar un debat sobre: ‘Es podrien evitar les inundacions d’un riu?”, a partir d’alguna notícia. Properament ampliarem informació. Hi estem treballant.

Els fòssils

Idees per treballar

Les idees bàsiques per treballar

Idees per revisar

Les idees habituals de l'alumnat per revisar

"Bones" preguntes

Possibles bones preguntes que ajudin a la construcció d'aquestes idees

Idees per treballar

En algunes roques sedimentàries hi trobem fòssils, que són restes d’éssers vius o evidències de la seva activitat

També es poden trobar determinades substàncies químiques disseminades en el sediment, que reben el nom de fòssils químics– com és el petroli- que poden revelar l’existència dels organismes que les van produir.

Podem relacionar-los amb experiències pròpies:

Els fòssils són una evidència del passat i ens ajuden a entendre’l.

A més ens donen la possibilitat de pensar en el futur: quines restes quedaran de nosaltres? I de les nostres ciutats? I dels animals de la nostra època? Tot això ens ho mirem a escala humana, i el repte es concebre el temps geològic, que és a una escala molt més gran.

Per tant, els fòssils els podem veure com a indicadors de la història de la Terra, ja que permeten mostrar com en altres èpoques, a la Terra hi vivien altres éssers vius. Alguns d’ells, molt abundants i ben adaptats, es varen extingir (per exemple, els dinosaures). 

Conèixer les causes de les extincions, les interaccions entre la biosfera, l’atmosfera, la hidrosfera, la litosfera pot ajudar a entendre el passat i a jutjar aspectes que poden afectar a la humanitat en l’immediat futur.

Per tal que aquestes restes es conservin fins als nostres dies han de passar per un procés de fossilització, que comença amb la mort de l’organisme  i amb un enterrament ràpid, de tal manera que quedi protegit  de l’activitat bacteriana, agents atmosfèrics… 

Posteriorment les restes es mineralitzen canviant la seva estructura i composició. Normalment es conserven les parts dures de l’organisme (ossos, dents, closques…) ja que són més resistents al deteriorament, però hi ha casos excepcionals en què s’han preservat les parts toves (organismes conservats en ambre, quitrà, ambients glacials…).

S’ha de tenir en compte que el procés de fossilització és sincrònic al procés de sedimentació, per aquest motiu la majoria de fòssils es troben en roques sedimentàries i per tant, proporcionen informació per poder reconstruir el seu procés de formació i la seva edat. 

També ajuden a interpretar les condicions ambientals de la zona on vivien els organismes i els climes del passat (els grans de pol·len són molt útils en aquest cas). A més, són útils en la prospecció de petroli, carbó…

Idees per revisar

Es pot demanar que portin l’objecte més vell que tinguin i preguntar-los:

Quants anys creus que té aquest objecte? Què t’ho fa pensar?

(Ho solen relacionar amb l’aparença i una moneda pot ser vella si és bruta, mentre que una roca pot ser jove perquè es veu polida).

Una altra idea a revisar és la diferència entre mort (ha mort la seva mascota o un familiar) i extinció (ja no hi ha cap exemple d’aquest tipus d’organisme a la Terra).

També serà bo discutir si els “homes de les cavernes” van conviure amb els dinosaures i van ser ells els que els van extingir, ja que la idea del temps geològic és molt difícil de percebre per part de l’alumnat jove.

Exemples de preguntes sobre els fòssils
En relació a la seva diversitat i característiques:
En relació als canvis, el procés de formació:
Font: Centre de Geologia de Menorca
En relació al control-regulació dels canvis:

El temps geològic

Idees per treballar

Les idees bàsiques per treballar

Idees per revisar

Les idees habituals de l'alumnat per revisar

"Bones" preguntes

Possibles bones preguntes que ajudin a la construcció d'aquestes idees

Idees per treballar

En l’estudi de la Geologia és important l’apreciació de la magnitud del temps geològic perquè molts processos són tan graduals que necessiten que passi molt de temps abans que es produeixen canvis significatius.

Fins que es va descobrir la radioactivitat, no es va poder posar la data de molts dels esdeveniments geològics de la Terra. Tot i així, abans d’aquest moment, ja s’anava coneixent la seva seqüència sense saber-ne la data en anys, relacionant l’antiguitat de diferents estrats i  els fòssils que s’hi troben.

Es pot fer l’analogia amb una família, de la que podem conèixer el seu arbre genealògic però no saber l'edat de cada membre.

Els dos tipus de dates que utilitzen els geòlegs, són la data relativa (escala cronostratigràfica) i la numèrica, que utilitza com a unitat el milió d’anys (escala cronomètrica). Com es pot reconèixer en els dibuixos següents, els alumnes, quan representen etapes de la seva vida, uns també utilitzen esquemes que representen esdeveniments relatius seqüenciats i d’altres, a més, els situen numèricament en funció dels anys.

Font: Escola Les Palmeres (Sta. Coloma de Gramenet)
Idees per revisar

Per als alumnes, el temps és la causa dels canvis, una concepció que cal canviar a partir de pensar en què passa al llarg del temps, en els processos que originen els canvis. Per exemple, a l’observar petits forats en una roca calcària, els alumnes identifiquen un possible agent causal del canvi (l’aigua de la pluja) i l’empremta que deixa a la roca, però tenen dificultats per considerar el temps necessari perquè l’aigua arribi a produir aquesta empremta.

"Bones preguntes" i activitats
En relació al temps geològic:
En relació als canvis:

Una activitat prototípica per promoure la representació del temps geològic és fer una línia del temps.

Font: Magda Guiu. Escola Marcel.lí Domingo (Tivissa)

La història de la Terra

Pedrinaci i Álvarez (1997) es preguntaven:  podem afirmar que un alumne que coneix l’edat de la Terra, els noms i la durada dels períodes geològics, així com algun dels processos que van passar, té construït el concepte de temps geològic? Moltes vegades es donen a conèixer totes aquestes informacions, però aquest concepte requereix interrelacionar les nocions de canvi geològic, conjunts de roques i les seves característiques, causes dels canvis i durada, i cronologia.

Podeu consultar:

Pedrinaci, E., Álvarez, R. (1997). Obstacles en la construcció del concepte de temps geològic: algunes orientacions per al seu tractament. Temps d’Educació, 18, 43-64.

La teoria de la Tectònica de Plaques

La teoria de la Tectònica de Plaques

Conxita Màrquez i Neus Sanmartí

Idees per treballar

Les idees bàsiques per treballar

"Bones" preguntes i dificultats

Per ajudar a la construcció d'aquestes idees

La Tectònica de Plaques és la teoria que explica els canvis en la superfície de la Terra, els del passat i els actuals, i proporciona una interpretació coherent de la història del Planeta. Aquesta teoria es fonamenta en moltes evidències, per exemple, la distribució dels terratrèmols i volcans, l’encaix entre les formes dels continents actuals, la coincidència de restes fòssils similars en continents molt separats, etc.

Idees per treballar
"Bones preguntes", activitats i dificultats
Com és que els continents tenen aquesta forma? Encaixen? Hi ha un motiu?

Hi ha un motiu perquè encaixin o només passa per casualitat? Per què penses això?. Els alumnes es sorprenen quan reconeixen que els continents encaixen com les peces d’un puzle. Tanmateix, quan ho volen explicar creuen que es deu a fenòmens catastròfics, com per exemple grans terratrèmols, que els han separat. També tendeixen a pensar que els continents i les plaques coincideixen, i que són els continents els que es mouen sobre els oceans (per exemple, que les illes suren sobre el mar).

És interessant que els alumnes puguin comprovar que els continents ‘encaixen’ (especialment Sud-Amèrica i Àfrica) i que, per tant, a l’inici de la història de la Terra havia existit un únic continent anomenat Pangea. També hi ha altres evidències com la coincidència de fòssils, tipus de roques...).

Els continents es poden reproduir amb cartolina o porexpan.. Devall hi posarem un paper doblegat per donar a entendre que les plaques suren sobre l'Astenosfera (substància fluïda i plàstica).

Imatge: Homeschool Den

Com es mouen les plaques? Com un cotxe, un avió, una formiga?

Una dificultat important és reconèixer que tot i que el moviment de les plaques és molt lent, com que succeeix al llarg de milions d’anys ha donat lloc a efectes importants que es reflecteixen en la distribució actual dels continents. La dificultat és representar-se el temps geològic, i que un canvi molt petit però continuo pot tenir conseqüències que es perceben a molt llarg termini. Es pot animar als alumnes que busquin evidències d’aquest moviment a partir de dades que es recullen a Islàndia o al Mar Roig, entre d’altres. Per exemple, que argumentessin al voltant de si el viatge al continent americà que va fer Cristòbal Colón seria actualment més llarg, més curt o igual?.

Imatge: Homeschool Den

Què fa moure les plaques?

La dificultat és entendre com es pot moure i arribar a trencar-se una estructura tan gran i compacte. Recordem que l’escorça està dividida en plaques i cada placa ens la podem imaginar com un gran tros de roca surant sobre el mantell. Aquest està calent i la calor dóna lloc a que les roques més properes del mantell es fonguin i ascendeixin. Al pujar es refreden en moviments anomenats de convecció. Aquests moviments provoquen que la placa es mogui. Per observar com funciona el fenomen de la convecció es pot fer algun experiment, com el que es mostra a la fotografia.

Vegeu el vídeo superior amb l'experiment

Es mouen totes les plaques en la mateixa direcció i sentit? Què passa quan es mouen?

Fruit dels corrents de convecció en uns lloc les plaques es mouen separant-se quan els materials fosos ascendeixen, i a d’altres s’ajunten quan els materials fosos s’enfonsen. A llocs com a Islàndia es pot mesurar com es van separant Europa i Amèrica, entre 1 i 2,6 cm a l’any. L'esquema superior mostra la dorsal que travessa l’oceà Atlàntic i la illa d’Islàndia. La fletxa senyala el lloc de la fotografia en el que es pot mesurar la separació que es produeix anualment entre els dos continents.

Les cases que hi ha al costat del riu són les mateixes?

Una activitat de comparar-contrastar ajuda a pensar en les similituds i diferències al voltant d’un mateix paisatge. Preguntes per ajudar a fer la comparació poden ser: “Les cases que hi ha al costat del riu són les mateixes”, Hi ha diferències pel que fa a l’amplada del riu? I pel que fa al nivell del riu?” I per ajudar a promoure que s’expliquin les diferències: “Què és el penseu que va fer que augmentés l’aigua d’aquest riu? A quina època de l’any penseu que és més probable que hi hagi una riuada? Quines conseqüències penseu que van poder tenir aquesta riuada?”

Les cases que hi ha al costat del riu són les mateixes?

També es pot organitzar un debat sobre: ‘Es podrien evitar les inundacions d’un?”, a partir d’alguna noticia o proposta, en la que mitja classe ha de defensar el projecte i l’altra l’ha de criticar.

Preguntes per promoure el debat serien: Quines avantatges o inconvenients té el projecte? Com afectaria a la població? I a la fauna del riu? I als usos del riu? I pel que fa a l’erosió i a la sedimentació, quins efectes tindria? Ens protegiria aquest projecte contra les riuades? Hi haurien altres solucions per tal de protegir la gent de les riuades?

Cliqueu sobre la imatge per accedir a la web amb tots els materials

Terratrèmols

Idees per treballar

Les idees bàsiques per treballar

Idees per revisar

Les idees habituals de l'alumnat per revisar

"Bones" preguntes

Possibles bones preguntes que ajudin a la construcció d'aquestes idees

Idees per treballar

Els terratrèmols també donen lloc a canvis sobtats en el paisatge. L’explicació científica és l'existència de diferents forces, degudes a la fricció i desplaçament dels materials que conformen les plaques tectòniques, provoquen la deformació d'aquests materials. Arriba un moment en què la tensió generada supera el límit de deformació del material, el qual es trenca, donant lloc a un alliberament sobtat d’energia. Aquesta energia es transfereix a través d’ones, que van comprimint i expandint les roques i que provoquen trencaments.

Idees per revisar

La principal dificultat és entendre que perquè s’origini un terratrèmol ha hagut de passar força temps durant el qual s’ha anat acumulant energia. Per tant, és un fenomen sobtat en quan a la seva manifestació, però lent en el seu origen.

Generalment els infants identifiquen sense problemes que un terratrèmol té alguna relació amb els volcans i expressen que  “la Terra tremola quan els volcans exploten”, “La lava està tan calenta que fa tremolar la Terra” o idees similars. Però per entendre les seves causes, exigeix comprendre el concepte de força i conèixer què passa quan s’exerceixen diferents forces sobre diferents materials.

"Bones preguntes" i activitats
Com pot ser que es trenquin les roques si són tant dures?

Aquesta pregunta ens ajuda a pensar que les roques, quan estan sotmeses a forces molt grans, de comprensió i d’expansió, es poden deformar i arribar-se a trencar, a l'igual que passa quan comprimim un guix o quan estirem una goma elàstica. Per tant serà important experimentar amb diferents materials i comprovar com es deformen i com s’arriben a trencar. També es pot comprovar com el punt per on es trenca una roca o un objecte (una goma elàstica, un espagueti...) no és el mateix que el lloc on s’exerceix la força.

Però, com és que al trencar-se es produeixen ones que fan tremolar altres parts de la Terra?

En un terratrèmol, les roques es trenquen a l’interior de la Terra (en el lloc que s’anomena hipocentre del terratrèmol). Al trencar-se es produeix un alliberament sobtat de l’energia que s’havia anat acumulant, en forma d’ones que empenyen (fan pressió) sobre les roques properes, i així successivament. És com quan, en una fila, una persona empeny a una altra i aquesta a la següent, fins que aquest moviment arriba a la darrera. En el cas d’un terratrèmol, arriba a la superfície de la Terra (o del mar) i el lloc més proper a l’hipocentre s’anomena epicentre. En el camí a la superfície de la Terra aquestes ones provoquen sacsejades brusques del terreny i més trencaments.

Pèndol de Newton
Reproducció a l'aula
Com és que uns terratrèmols fan molt mal i d’altres no tant?

Passant de la idea d’una escorça de la Terra contínua a una altra en la qual ens la imaginem formada per parts (plaques) que es mouen, xoquen, s’enfonsen una sota l’altra..., i que aquest moviment causa que en determinants llocs es donin les condicions de temperatura i pressió que originen la formació del magma. Els alumnes solen pensar, també, que només hi ha activitat volcànica a la superfície de la Terra però, en canvi, també n'hi ha sota el mar, i aquesta pot donar lloc a la formació d’illes.

Com és que es succeeixen a uns llocs i no d’altres

La resposta és similar a quan fem aquesta pregunta en relació als volcans. En el cas dels terratrèmols, els moviments de les plaques causen que es trenquin els materials. Els llocs on hi ha probabilitat que es trenquin són els mateixos on hi ha volcans i fonamentalment són els que hi ha contacte entre plaques, ja que el moviment és continu. Per tant, la idea que volcans i terratrèmols estan associats és adequada però no tant que els volcans són la causa dels terratrèmols.

Quina diferència hi ha entre un terratrèmol i un tsunami?

Un tsunami és la conseqüència quasi sempre d’un terratrèmol, però també ho pot ser de l’activitat volcànica submarina o d’un esllavissament submarí o fins i tot d’impactes de meteorits al mar. Per tal que un terratrèmol origini un tsumani, ha de ser de magnitud considerable el seu hipocentre ha de localitzar-se en el fons marí, per sota dels 6.000 metres. L’energia alliberada impulsa una columna d’aigua del mar verticalment, donant lloc a grans onades que poden arribar a la costa i provocar destrosses importants.

Volcans

Volcans
Idees per treballar

Les idees bàsiques per treballar

Idees per revisar

Les idees habituals de l'alumnat per revisar

"Bones" preguntes

Possibles bones preguntes que ajudin a la construcció d'aquestes idees

Idees per treballar

Els volcans donen lloc a canvis sobtats en el paisatge. Al llarg de la història, l’origen dels volcans s’ha explicat amb diferents teories que habitualment coincideixen amb explicacions que donen els infants. La visió científica actual no és intuïtiva i, per tant, requereix plantejar tot un procés de reconstrucció de les idees prèvies.

Idees per revisar

Tots els infants identifiquen sense problemes que un volcà expulsa lava, però creuen que  és un material que es crema fàcilment i que està a un dipòsit al centre de la Terra. Per això, les preguntes que és important ajudar a respondre poden ser les següents.

"Bones preguntes" i activitats
Què és la lava?

Passant de la idea de pensar que és una material que es crema fàcilment i que existeix a uns llocs concrets, a entendre-la com a roques foses o magma. Quan surt a la superfície en estat líquid en diem lava, però també hi ha altres productes volcànics.

D'on prové la calor?

Repensant la idea que tot el seu origen prové de la que hi havia a l’inici de la formació del planeta. Pot ser interessant reconèixer que quan ens freguem les mans notem que la temperatura augmenta. Lligada a aquesta última idea, una altra de les que cal transformar és que la fusió d'un material només depèn de la temperatura ja que aquesta depèn també de la pressió.

On i com s'ha format la lava?

Passant de la idea que el magma és un material que està en un dipòsit central localitzat al centre de la Terra i que es va omplint degut a una combustió interna de materials diversos -idea que expressen habitualment els alumnes-, sinó que es forma en llocs concrets no lluny de la superfície de la terra, on hi ha unes condicions que promouen canvis en la temperatura i la pressió, i que són els que comporten que les roques es fonguin. En aquest sentit, cal que l'alumne posi en dubte la idea que un material dins de la Terra es pugui cremar, donat que és molt difícil que hi hagi oxigen perquè es pugui produir aquesta combustió. Aquesta idea, que també va ser compartida per científics abans del segle XIX, es va començar a posar en dubte quan en el camp de la química es va comprovar que perquè hi hagi una combustió es necessita oxigen.

Com és que es troben a uns llocs i no d’altres?

Passant de la idea d’una escorça de la Terra contínua a una altra en la qual ens la imaginem formada per parts (plaques) que es mouen, xoquen, s’enfonsen una sota l’altra..., i que aquest moviment causa que en determinants llocs es donin les condicions de temperatura i pressió que originen la formació del magma. Els alumnes solen pensar, també, que només hi ha activitat volcànica a la superfície de la Terra però, en canvi, també n'hi ha sota el mar, i aquesta pot donar lloc a la formació d’illes.

Com és que surt a la superfície de la Terra?" o "què provoca les erupcions?

Passant de la idea simple que hi ha dipòsits permanents de magma al centre de la Terra i que a aquests només els cal trobar un camí, a conèixer que en determinats llocs de la litosfera, les roques es van fonent i alguns dels components s’evaporen, de manera que quan hi ha molts gasos, la pressió és molt alta i és aleshores quan el magma surt a l’exterior per diferents llocs de l’escorça (és com quan una crispeta explota a l’escalfar-la). Foto: CESIRE-CDEC. Simulació d´una explosió volcànica.

Processos externs de la Terra

Idees per treballar

Les idees bàsiques per treballar

Idees per revisar

Les idees habituals de l'alumnat per revisar

"Bones" preguntes

Possibles bones preguntes que ajudin a la construcció d'aquestes idees

Idees per treballar

Idees clau del model dinàmica externa

Idees per revisar

Quan als nens els preguntes quina és la causa d’un canvi en les roques o en un paisatge, sempre posen l’accent en el “pas del temps”, però els és difícil d’identificar altres variables.

Exemples de preguntes i activitats
Com pot ser que es trenqui una roca que és tan dura?

En relació a aquesta pregunta ens interessarà que puguin observar i conèixer que una roca es pot trencar principalment a partir de dos mecanismes. El primer és la fragmentació física (desintegració) deguda a canvis de temperatura, ja sigui per l’aigua que s’introdueix dins de les roques al congelar-se, ja sigui per les contracció i dilatació de les roques en zones on les variacions de temperatura del dia i la nit són altes. El segon mecanisme són les alteracions químiques (descomposició), que en funció de la composició química dels materials, aquests interaccionen amb la pluja àcida, amb l’oxigen i/o el CO2 de l’aire. Per exemple, també ens podem preguntar “per què no hi ha coves a tots els llocs?”.

Un exemple d'activitat

Una activitat possible consisteix en fer dues boles de fang i embolicar-les amb plàstic transparent. Una de les boles es posa al congelador i després de 24 hores es comparen i s’observa que la que ha estat al congelador està esquerdada. Font: Farndon, J. (1992). La Tierra en tus manos. Ed. Plaza y Janés / Tusquets/ Fundació La Caixa.

Com una roca es pot transformar en un còdol?

Una activitat interessant és la de promoure que es plantegin com una roca es pot transformar en un còdol i reconèixer que cal fer diferents accions: picar, rascar, posar-la en aigua... També es pregunta quina acció és més eficaç i, a la natura, on es produeixen aquestes interaccions i com.

Totes les roques canvien igual de ràpid?

Per respondre a aquesta pregunta podem recordar experiències de vistes a coves subterrànies en què sempre ens expliquen els anys que tarda en formar-se una estalactita, i comparar-la amb l’observació de la formació del sauló a partir del granit, entre d’altres. Es pot concloure que la velocitat del canvi depèn principalment del tipus de roca, del clima o de factors vinculats a l’activitat humana (pluja àcida, desforestació, etc.). Més preguntes interessants poden ser: “Com podríem saber si una cova encara s’està engrandint?” o “Com pot afectar el canvi climàtic a la formació de coves o, en general, al canvis en el paisatge degut a la dinàmica externa?

Un cop s’ha trencat una roca, com és que podem trobar els fragments a llocs molt llunyans?

Per donar resposta a aquesta pregunta ens caldrà pensar en la necessitat de dos processos: l’erosió i el transport. L’erosió és l’eliminació física de materials disgregats gràcies a l’acció d’agents dinàmics com el vent, l’aigua i el gel. El transport comporta el desplaçament d’aquests materials a d’altres zones, en bona part degut a processos gravitacionals. Una activitat interessant pot ser la d’observar sorres i preguntar-nos d’on prové tanta varietat de materials. Per amplicar informació, cliqueu sobre la imatge amb una experiència de CESIRE CDEC publicada per Fàtima Dalmau de l'Escola Camins de Banyoles.

De què depèn que un riu erosioni més o menys un terreny?

Una activitat-tipus per investigar en acció. Clica sobre la imatge per accedir-hi