Alguns dels aspectes a tenir en compte a l’hora de dissenyar-les són:
Criteris d’avaluació de realització
Els criteris d’avaluació de realització (primera columna) han de referir-se als aspectes en els quals pensar per analitzar la qualitat amb què s’aplica un concepte o un model teòric, la resolució d’un problema o una exposició oral, el treball cooperatiu en el marc d’un equip, etc. En general, coincideixen amb els que s’han recollit en una Base d’Orientació. Dues condicions importants són:
S’han de resumir o agrupar en 5 o 6 grans ítems o blocs (tot i que cadascun pot incloure subítems).
Molt sovint, a l’avaluar una activitat per regular-la només es farà a partir d’un dels blocs, perquè cal recordar que les dificultats es superen una a una.
La selecció dels blocs ha de possibilitar que l’activitat es pugui realitzar de manera creativa i no reproductiva.
Per exemple, per avaluar una narració no serien criteris de realització comprovar que comença per un inici, continua per una fase de desenvolupament i acaba amb una tercera de conclusions, ja que un text creatiu possiblement es saltaria aquest ordre. En canvi, a l’analitzar qualsevol text hem de pensar en la seva adequació, coherència i cohesió (a més de la riquesa en l’ús del vocabulari i de la seva correcció morfosintàctica i ortogràfica) i aquests serien bons criteris d’avaluació de realització.
Ordre dels criteris
L’ordre en què s’expliciten aquests criteris també s’ha de pensar, ja que implícitament comunica què es considera més important en la realització de la tasca (o en què s’ha de pensar primer). Per exemple, en l’avaluació de la qualitat d’un text, tot i que tots els aspectes a avaluar són importants, ho és molt més la coherència i la cohesió (que digui idees interessants i vàlides, i que s’entengui) que no pas la presentació o l’ortografia. Si concretem molts criteris d’ortografia i els posem en el primer lloc de la llista i, en canvi, pel que fa a la coherència, només s’explicita un darrer criteri que diu “el text s’entén”, a l’alumne li quedarà clar què ha de millorar de l’ortografia, però no què ha de fer perquè s’entengui.
Graduació dels criteris de qualitat
La graduació dels criteris de qualitat hauria de possibilitar representar-se quin seria el nivell mínim de competència. Si es diferencien quatre nivells, el 2 seria el que recull el que es considera com a nivell bàsic que tots els aprenents haurien d’assolir (assoliment satisfactori). El nivell 0, que indicaria que l’alumne no fa res bé, no forma part de la rúbrica. Per tant, quan es llegeix el nivell 2, ens informa de si la persona que l’assoleix és competent, encara que potser només ho demostra si se l’ajuda, aplica els aprenentatges a situacions no gaire complexes i força similars a les treballades a l’aula, i ho fa amb poca creativitat.
Qualificació des criteris de qualitat
La qualificació dels criteris de qualitat es pot fer en funció de diferents variables. Entre elles es pot tenir en compte:
Si pot anticipar els passos que ha de seguir per a resoldre bé la tasca/problema.
Si autoavalua la qualitat de la tasca, tant durant com al final, identifica i pot verbalitzar les dificultats i els errors, comprèn les seves possibles causes i pren alguna decisió per millorar-les.
Es planteja preguntes, problemes o reptes divergents i genera o posa en relació idees originals i potencialment útils per donar-hi resposta.
Si és capaç de resoldre la tasca/problema sense demanar ajuda. Si és capaç d’ajudar els companys a resoldre-la.
És a dir, si la producció correspon a la pregunta formulada o repte, si els coneixements utilitzats, tant conceptuals com procedimentals, estan relacionats amb el problema plantejat, si té en compte el context i la intenció, si l’anàlisi es refereix als objectes o fenòmens que s’haurien de tenir en compte.
És a dir, si tots els elements necessaris són presents en la realització de la tasca corresponent al criteri de realització. Si estan ben relacionats entre sí per tal d’evitar redundàncies, buits o repeticions.
Si estructura les idees i organitza el discurs per fer-lo comprensible
És a dir, si la resposta és justa, si no hi ha errors ni en el procés, ni en les conclusions.
Ja que no només és important que el que es digui o faci sigui just i pertinent, sinó també és necessari establir el major nombre possible de relacions amb altres coneixements.
Valora afirmacions en funció d’analitzar i avaluar la fiabilitat de les dades exposades i/o de la seva comprovació a partir de l’experimentació.
Si utilitza un vocabulari ampli, específic en relació a l’àrea de coneixement i amb recursos expressius diversos. Si aplica les lleis que regeixen l’ortografia i la sintaxi i utilitza recursos per consultar dubtes i reparar errors
Si aplica les normes de presentació tant per als textos orals, com manuscrits com digitals.
És a dir, si els nous aprenentatges se saben aplicar a situacions diferents de les treballades a classe i amb diferent nivell de complexitat.
És important tenir present que la funció prioritària d’aquests instruments no és la de qualificar numèricament resultats d’aprenentatge, sinó la de promoure la regulació del mateix procés d’aprenentatge, ja que possibilita reconèixer què no es fa prou bé, en què es pot millorar i com superar els obstacles identificats. 
Compartir els criteris d’avaluació es pot fer des de l’inici del procés d’aprenentatge, tot i que no és recomanable perquè, normalment, l’alumnat no se’ls pot representar. Per tant, és desitjable anar-los concretant mentre es van construint els coneixements necessaris. Una vegada definits juntament amb l’alumnat, es poden utilitzar en l’avaluació de tasques similars i, en relació a cadascuna d’elles, es poden concretar indicadors específics. 
