Neus Sanmartí, Guida Al·lès i Núria Vilà
Procés d'elaboració de les rúbriques
Les rúbriques que es poden consultar a continuació són el resultat d’un procés duit a terme a l´IES Badia del Vallès, del qual destaquem els acords del Claustre i la priorització de gèneres per nivells.
L’aplicació dels diferents gèneres a l’aula convé contextualitzar-la en situacions el més semblants possibles a la vida real on, de manera inevitable, es donarà una barreja de gèneres. Una narració inclourà descripcions, una argumentació, justificacions, etc. D´altra banda, una descripció tindrà un procediment diferent si és una descripció-definició per a ciències o fem la descripció d’un paisatge o d’una persona. Per això parlem de models descriptius.
Així i tot, es fa necessari arribar a acords de Claustre pel que fa a l’aprenentatge de les estructures bàsiques que conformen les habilitats cognitivo-lingüístiques de l’alumnat, o sigui, les habilitats que ens permeten emprar el llenguatge per organitzar el pensament.
ACORDS DE CLAUSTRE
GÈNERES PRIORITZATS PER NIVELLS
- Hi va participar tot el Claustre de l'Institut.
- Va durar tot un curs escolar.
- Es van prioritzar un o dos gèneres per a cada nivell, de manera que, per exemple, a 1r d´ESO es treballen els diversos models descriptius i les definicions a TOTES LES ÀREES.
- Una comissió de professors més experts va dissenyar una proposta (incloïa Base d'Orientació, rúbrica i possibles exemples de demandes del gènere pertinent).
- Les propostes de la comissió d'experts es van discutir a cada seminari per comprovar que des de totes les àrees s’adaptava a les característíques pròpies.
- Posteriorment, cada equip docent va acordar com construir la competència comunicativa amb una visió transversal dins l'aula, i com compartir les eines amb els alumnes. En molts casos, no es van aplicar a la classe de llengua, sinó a altres àrees en les que es va veure viable relacionar la competència comunicativa amb altres aprenentatges ja previstos. Per exemple, la descrpció a 1r es va fer a la classe de ciències, i el text instructiu a 2n, a la de tenologia.
- Una vegada dins l'aula, els alumnes van reconstruir les eines amb el seu llenguatge. Amb la finalitat de que prenguéssin consciència de la transversalitat de la competència comunicativa, les eines d'avaluació es van transformar en cartells visuals, que els alumnes van transpassar a les seves llibretes d'aula.
- Durant el procés d'aplicació, cadascú a la seva matèria, en va fer la validació, i se’n van analitzar fortaleses i aspectes a canviar. El compromís era aplicar-ho perquè els alumnes en veiessin la utilitat.
- Tot plegat, va durar un curs, però als 3 anys, les millores van ser molt evidents. Les que compartim aquí són una adaptació del resultat final del procés. Les podeu consultar al PDF adjunt al final.
1r ESO
DESCRIPCIONS
DEFINICIONS
2n ESO
NARRACIONS
INSTRUCCIONS
3r ESO
4t ESO
JUSTIFICACIONS
En conclusió, si el procés per acordar una rúbrica és lent (en aquest cas tot un curs, amb la implicació de tot el professorat), també ho és el procés de validació i aplicació a l’aula. El fet d’aplicar les eines d’avaluació a totes les àrees i durant tot el curs va donar significat al projecte i va impulsar la reflexió i el treball pas a pas. No és viable aprendre a elaborar textos d’un sol gènere en una setmana ni en un mes, i molt menys aplicar alhora eines d’avaluació i coavaluació. L’escriptura va lligada al pensament. Pensar requereix respectar l’alumne i concedir-li el temps necessari per assumir i gaudir del procés. En aquest cas, és adequat parlar de currículum en espiral de manera que els coneixements nous connectin amb els anteriors i configurin el pòsit que els permeti avançar.
Descripcions
RÚBRICA
Descripcions científiques
BASE D'ORIENTACIÓ
Definicions
PROCÉS D'ELABORACIÓ I RÚBRICA
Narracions
RÚBRICA
Narracions científiques
VÍDEO I EXEMPLES
