Recursos per a una avaluació formadora i un aprenentatge gratificant
Dins aquest apartat hi trobareu un recull de les diferents entrades on es mencionen les rúbriques. Està classificat per competències per facilitar l’aplicació. Les icones de la primera columna indiquen el format (blog, vídeo, pdf…) i el text de la tercera columna, el nivell educatiu (si és pertinent).
De cicle mitjà fins ESO.
Neus Sanmartí. Àngels Prat i Pla. Teresa Pigrau. Guida Al·lès.
Capacitats
(excel·lent, molt ben fet i desenvolupat)
(notable, força bé, en procés…)
(està començant, regular…)
(si té ajuda pot fer les tasques, li cal ajuda)
Selecciona si escriurà manualment o amb l’ordinador i elabora un esquema sintetitzador del contingut que vol exposar en el text i de la manera com es vol comunicar
Abans d’escriure ha elegit sol el format (manual o ordinador) i l’estructura i contingut més adequats a la seva intenció, destinataris o context (vegeu apartat Adequació). Ja no li cal consultar la B.O. perquè la té integrada
Abans d’escriure ha elegit sol el format (manual o ordinador) i la base dorientació més adequada (vegeu apartat Adequació) però només n’ha revisat algunes parts.
Abans d’escriure ha necessitat ajuda per elegir el format i la B.O. més adequada (vegeu apartat Adequació), però un cop seleccionada l’ha revisada a fons
Abans d’escriure ha elegit amb ajuda el format (manual o ordinador) i la B.O. més adequada a la seva intenció, destinataris i context (vegeu apartat Adequació) i ha revisat algunes parts
Abans descriure ha dedicat temps a planificar i estructurar de manera ordenada les principals idees que vol comunicar, emprant recursos diversos (esquema, esborrany, organitzador gràfic, il·lustració) que l’ajuden a fer visible el pensament. Ha fet les versions necessàries fins tenir-ne una d’adequada als seus propòsits
Abans ha pensat què vol escriure i ho sap expressar oralment. Prepara un esquema o esborrany idoni i ordenat però incomplet (no conté els principals continguts treballats)
Abans ha pensat què vol escriure i ho sap expressar oralment però l’esquema o esborrany que fa és incomplet, poc idoni o desordenat
Oralment, ha estat capaç d’explicar què es proposa fer i com ho ha de fer. Amb ajuda ha provat de fer aproximacions a esquemes
El tipus de text té en compte el context comunicatiu (premsa, acadèmic, literari, informal (grup classe, professorat, dossier personal, internet), i es correspon a la intenció: descriure, resumir, exposar, argumentar, convèncer…
Ha emprat el registre adequat (col·loquial, tècnic, especialitzat) als diferents receptors o destinataris (interessos i coneixements) i al context (grups grans, petits, presentacions a classe, blocs) en la totalitat del text
El registre emprat és adequat als destinataris i al context en la major part del text, amb algunes excepcions. Té algunes dificultats quan són tasques per presentar al grup
El registre emprat és adequat als destinataris i al context en algunes parts. Té algunes dificultats per adequar el text a l’interlocutor de la tasca
Ha utilitzat una o dues paraules especialitzades del tema estudiat
Ha aplicat sol i de forma creativa l’estructura elegida (tipologia i gènere). Ha reflectit de manera ordenada la intencionalitat comunicativa inicial del document, i l’ha mantinguda al llarg del text a partir de l’aplicació de la tipologia adequada
Ha aplicat sol i bé l’estructura, però de manera mecànica, poc personal. Domina bé l’explicació i la descripció; té dificultats en l’argumentació
Ha aplicat l’estructura elegida a algunes parts del text. La intencionalitat comunicativa inicial no es manté al llarg de tot el text
Ha aplicat l’estructura elegida a grans trets ajudant-se de preguntes d’un company o de la mestra
La seva forma externa (silueta) comunica bé de quin tipus de text es tracta i es reconeix a cop d’ull
La seva forma externa recull quasi totes les parts però és difícil captar de quin tipus de text es tracta
La seva forma externa recull algunes parts importants però és difícil captar a cop d’ull de quin tipus de text es tracta
Sap explicar què vol fer, tot i que la seva forma externa (silueta) no es reconeix
Estructura les idees al llarg del text i organitza el discurs de manera que és comprensible per als lectors
Organitza la informació per paràgrafs ben seqüenciats
Organitza el text per paràgrafs, però conté errors en la seqüenciació
El text conté alguns elements que indiquen intenció organitzativa però no es mantenen constants, de manera que apareix poc estructurat
Ha sabut escriure les paraules bàsiques i les ha ordenat sol però no es percep el paràgraf com a organitzador del relat
Les idees-paràgrafs estan ordenades, des de les principals o més generals a les més específiques
Les idees-paràgrafs estan ordenades en algunes parts
Es comença per una idea important o més general, però després es presenta la resta de forma més desordenada
Encara que el text conté idees principals, estan entremesclades amb les secundàries, sense organització. Les idees hi apareixen en la mesura que es van recordant
Ha extret conclusions a partir dels continguts treballats, i ha elaborat un pensament propi tot connectant els continguts amb la pròpia experiència, altres fets o altres continguts
Ha extret conclusions pròpies integrant la major part dels continguts treballats
Ha assolit el nivell 1 sense ajuda. Ha extret conclusions integrant alguns continguts
Ha sabut extreure conclusions pròpies amb ajuda de preguntes concretes
El text és clar, complet i ponderat en el sentit que conté tanta informació rellevant com irrellevant. Conté la informació justa perquè no hi falta ni hi sobra res
El text conté tota la informació i és clar, però no ponderat. No es dóna el pes que es mereix a cada part. Uns punts es tracten àmpliament i altres poc o gens
El text conté tota la informació però no és un text ponderat ni clar. Dificultat per esbrinar la informació rellevant de la no rellevant
Oralment reconeix la informació rellevant. La sap escriure a partir de respondre preguntes
Es sintetitzen les idees principals en un títol que dóna coherència al text, i és original
El títol resumeix el contingut però hi ha poca creativitat
El títol s’aproxima al contingut però no és massa adient o molt simple
En lloc de títol, hi ha una imatge o una imatge que hi té relació
Aplica els elements gramaticals per relacionar frases i paràgrafs entre sí, i evitar redundàncies gramaticals i repeticions lèxiques
El text es llegeix sense dificultat, ja que sempre es pot relacionar un pronom o un sinònim amb l’antecedent.
Enllaça bé els enunciats i utilitza frases complexes amb els connectors adequats.
Hi aplica una puntuació comprensiva, que vol dir que facilita la lectura i comprensió
Utilitza pronoms i sinònims per evitar repeticions de noms o verbs.
Sovint, però, recorre a frases coordinades o juxtaposades sense connexió explícita de les idees que s’hi expressen.
Hi ha signes de puntuació, que no sempre ajuden a la comprensió
Hi ha un intent de fer un text en què s’estableixin relacions entre les diferents idees que el componen. Li falta, però practicar amb connectors, puntuació, així com en la utilització de frases complexes
Confegeix el text amb frases coordinades i juxtaposades. El text no dóna idea d’unitat.
Repeteix sempre la mateixa estructura
Utilitza un vocabulari ampli, específic en relació a l’àrea de coneixement i amb recursos expressius diversos
El lèxic és ampli, precís (no hi ha errors conceptuals) i idoni, en relació al contingut del text. Fa servir sinònims i algunes figures literàries si cal. Evita l´ús d’expressions discriminatòries
El lèxic és precís i idoni en relació al contingut del text, però poc variat
El lèxic és a vegades precís i idoni però poc variat. Mostra dificultats per integrar imatges i sentits figurats. L´escrit es fa monòton o repetitiu
Ha emprat algunes noves paraules treballades a l´aula, encara que no sempre amb un sentit precís, idoni o no discriminatori
Aplica instruments i estratègies variades per millorar el lèxic (diccionari de sinònims, organitzadors gràfics, diari de lectures, tècniques cooperatives…)
Aplica sempre els mateixos instruments i estratègies per millorar el lèxic
En algun moment aplica un dels instruments i estratègies per millorar el lèxic
Utilitza instruments per millorar el lèxic només quan algú li suggereix
No hi ha interferències amb altres sistemes lingüístics
Té poques interferències amb altres sistemes lingüístics
Té força interferències d’altres sistemes lingüístics
Hi ha moltes interferències amb altres sistemes lingüístics
Aplica les lleis que regeixen l’ortografia i la sintaxi i utilitza recursos per consultar dubtes i reparar errors
Aplica les lleis sobre el funcionament de l’ortografia treballades a l’aula (lleis fixes: c/qu, r/rr, accentuació, lleis arbitràries (g/j) i algunes excepcions, de manera que en el text no hi ha cap errada d’ortografia natural, d’ortografia arbitrària ni de puntuació
En el text no hi ha cap errada d’ortografia natural. Hi ha entre 1 i 4 errades d’ortografia arbitrària i de puntuació de les treballades a l’aula
En el text hi ha errades d’ortografia natural. Hi ha entre 5 i 10 errades d’ortografia arbitrària i de puntuació de les treballades a l’aula. Es nota que sap algunes regles però no les aplica sistemàticament
En el text hi ha errades d’ortografia natural. Hi ha més de 15 errades (més de 10 a l´ESO). d’ortografia arbitrària i de puntuació de les treballades a l’aula
Sempre que té dubtes utilitza de forma autònoma recursos diversos (diccionari, corrector de l´ordinador, llibretes personals…) per consultar i revisar les dificultats ortogràfiques. També sap utilitzar recursos per deduir lleis de funcionament de l’ortografia (analogies, famílies de paraules, formes morfològiques nominals i verbals)
Normalment utilitza de forma autònoma recursos diversos per consultar i revisar les dificultats ortogràfiques i deduir regles
Puntualment utilitza recursos per consultar i revisar les dificultats ortogràfiques
Amb l’ajuda del mestre o un company sap utilitzar recursos per consultar i revisar les dificultats ortogràfiques
Estructura bé les frases del text de manera que no hi ha errors de concordança (verb-subjecte, subjecte-determinants o complements)
En quasi tot el text estructura bé les frases del text de manera que no hi ha errors de concordança
Puntualment estructura bé les frases del text
Amb l´ajuda d´un company o la professora construeix algunes frases sense errors de concordança
Aplica les normes de presentació tant per als textos manuscrits com per als escrits amb l’ordinador
Distribueix el text en el full de forma idònia: escrit net, amb marges, separacions entre línies, espais a la capçalera del full, al final i entre paràgrafs
Compleix quatre aspectes del nivell expert
Compleix tres aspectes del nivell expert
Compleix dos dels aspectes del nivell expert
Escriu amb una lletra clara i llegible, proporcionada i amb bona direccionalitat.
Si és amb ordinador:
a) Escull el tipus i la grandària de la lletra de manera adient, diferenciant estils (títols, subtítols i text normal), i mantenint la constància al llarg del text.
b) Utilitza, del ventall d’eines d’edició, els que s’han treballat a l’aula en funció de l’edat.
Ha assolit el nivell 2.
Si és amb ordinador:
a) Escull bé la tipografia i els estils però no els manté constants.
b) Utilitza autònomament les eines d’edició bàsiques treballades a l’aula, però no les més específiques
Escriu amb una lletra llegible i proporcionada però li falta direccionalitat o proporció. Si és amb ordinador:
a) Escull una tipografia i estils diferents per als títols i text normal, però no són massa adequats ni els manté constants
b) Utilitza algunes de les eines d´edició bàsiques
Escriu amb una lletra que a vegades costa de llegir.
Si és amb ordinador:
a) Té en compte la tipografia i els estils, si algú li recorda.
b) Empra eines d´edició amb ajuda dels companys o el mestre, però no les més específiques
Escriu el seu nom i la data
Escriu el nom i/o la data amb errors
Ha escrit només el nom o bé la data
No ha pensat a posar el nom i la data
Cita correctament les fonts emprades i, si cal, inclou imatges adients
Cita correctament algunes de les fonts emprades, però no totes. Inclou imatges però no totes són adients
Cita sol algunes fonts però amb incorreccions. Inclou imatges però no són adients
Cita les fonts i inclou imatges només si li recorden
Autoavalua la qualitat del text, tant mentre s’escriu com al final de la tasca, i pren decisions per millorar-lo
Mentre escriu i al final, dedica temps a revisar els seus escrits emprant diverses tècniques i estratègies (base d’orientació, rúbrica, lectura silenciosa, autoavaluació, lectura d’un company…)
Tendeix a revisar els seus escrits demanant ajuda a d’altres, però demostra tenir dificultats per millorar-los de forma autònoma i aplicar alguna estratègia
A vegades dedica temps a revisar els seus escrits, però li és difícil reconèixer com ho ha de fer per millorar-los, fins i tot quan se l’aconsella
Sol evitar revisar o autocorregir els escrits i a vegades protesta quan se li demana que ho faci
Reconeix i soluciona les dificultats en el procés de producció, recull i aplica els consells de companys o d’altres persones, i també proposa millores per als escrits d’altres que són adients
Normalment accepta i entén els consells de millora dels companys però li costa aplicar-los. És capaç de proposar-los millores, encara que no totes són pertinents
Li costa aplicar els consells de millora dels companys. Quan fa propostes als companys, moltes no són pertinents
Li costa acceptar i aplicar els consells de millora dels companys i proposar millores als altres
Al final enregistra en algun lloc (diari d’aprenentatge o portafolis, gravacions de veu, bloc personal…) els aspectes en els que s’ha avançat i els que encara requereixen millorar-los en el futur, així com possibles causes i solucions. I ho fa amb reflexions originals i propostes de millora creatives
Al final enregistra els aspectes en que ha avançat, els que requereixen millora, les seves causes i solucions, però tracta algun apartat de manera superficial
Al final enregistra els aspectes en que ha avançat, els que requereixen millora, les seves causes i solucions, però ho fa tot de manera superficial i mecànica
Enregistra alguns aspectes en que ha avançat, els que requereixen millora, les seves causes i solucions, però no pensa a fixar-se en tots
Clica sobre la imatge si la vols descarregar
Guida Al·lès. Àngels Prat i Pla. Neus Sanmartí
Capacitats
(excel·lent, molt ben fet i desenvolupat)
(notable, força bé, en procés…)
(està començant, regular…)
(si té ajuda pot fer les tasques, li cal ajuda)
Activació dels propòsits: per a què el llegeixo? Quin interès té per a mi? Què espero trobar-hi? Coneixements previs del tema. Tipus de text: què en sé? Deu tenir relació amb algun altre tema?
Sense ajuda ha recordat de manera més aprofundida els coneixements previs i els ha emprat per precisar millor els propòsits: què hi busco?, què puc ampliar, posar en dubte o contrastar?
Ha pogut ajudar a altres nois i noies.
Ha recuperat sol els coneixements previs. I amb ajuda els ha emprat per precisar millor els propòsits: què hi busco?, què puc ampliar, posar en dubte o contrastar?
Amb alguna ajuda ha fet memòria del que sap del tema. S’ha fet preguntes per ordenar els seus coneixements i propòsits: què en sé?, m’agrada aquest tema? De què parla? Què hi voldria aprendre? Què espero trobar-hi?
Li cal ajuda per seguir un procés que l’orienti en una primera aproximació. Respon a preguntes per descobrir els propòsits, així com la funció del text en relació als coneixements previs.
Primera idea a través d’una escombrada visual, fixant-se en indicis com la relació imatge-text: de que tractarà?, què hi aprendré?.
Localització de la informació rellevant per fer-se una idea de la fiabilitat global del text (està actualitzat? Es basa en bones fonts? Quina és la trajectòria de l’autor?), i de la finalitat (educativa, comercial, divulgativa o científica), intencionalitat (persuadir, informar, explicar, entretenir, argumentar…) i rellevància (respon als meus propòsits?
En textos de treball, impresos i electrònics, sap interpretar els indicis del text, de manera que és capaç de captar la informació més rellevant per als seus propòsits i distingir-la de la informació que l’autor ha volgut remarcar.
En textos de treball, capta sol i bastant bé si la informació respondrà als seus dubtes (o sigui si serà rellevant o pertinent als seus objectius). En textos electrònics, es fixa en l’encapçalament, les imatges, l’autoria i les seccions de la web, abans de llegir tot el contingut.
Amb ajuda, entén el sentit del títol i el subtítol i fa aproximacions al contingut del text força encertades.
En textos electrònics, comença a saber fixar-se en l’encapçalament i les imatges abans de llegir tot el contingut.
Es fa una idea del contingut amb l’ajuda de preguntes (de què parla el text?) Sobretot es fixa en les imatges i esquemes, però també en els títols i subtítols.
Sap en què s’ha de fixar per valorar la finalitat, intencionalitat i fiabilitat del text i de l’autor i ho sap fer sol. Ha après a buscar informació de l’autor. Comparteix amb el grup els indicis que ha utilitzat per informar-se de la fiabilitat del document.
S’ha fixat en la data de publicació. Amb ajuda, ha sabut expressar la finalitat de la publicació i quina és la intenció de l’autor.
Amb ajuda s’ha fixat si és un document signat. Si ho és, comprova si té
el suport d’altres institucions o informació sobre la seva trajectòria i credibilitat. Si el document no té data ni té el suport de cap institució comenta amb el grup l’interès.
Amb ajuda, s’ha fixat en l’actualització, o sigui, si consta la data de publicació o si forma part d’un document més ampli que la porti. Sap valorar si és molt antic o de recent publicació.
A partir d’indicis, es fa una idea de l’interès personal (rellevància).
En els textos de treball i estudi, sap localitzar informació en documents múltiples (electrònics) i extensos, tot fent ús dels menús, llistes, pestanyes, etiquetes i categories per accedir-hi amb més facilitat, i sense perdre’s o tenir estrès cognitiu.
En els textos de treball i estudi, sap localitzar una informació explícita dins un text mixt (que conté informació gràfica com taules o diagrames) amb informacions contraposades.
En els textos de treball i estudi, sap localitzar una informació explícita dins un text amb informacions contraposades, que poden requerir saber distingir entre significats semblants.
En els textos de treball i estudi, sap localitzar una informació explícita dins un text breu que no té informacions contraposades. Ex: trobar un enllaç, un ítem d’una llista o menú, respondre a una pregunta.
Ha sabut preveure no només les dificultats relacionades amb el vocabulari o les idees principals, sinó amb la intenció, propòsits o posició de l’autor.
S’adona que tot i comprendre el vocabulari hi ha algunes idees que se li escapen per falta de coneixements o per l’estructura dels paràgrafs.
Preveu les dificultats de comprensió relacionades amb el vocabulari i sap què fer per solucionar-les.
Preveu les dificultats de comprensió, sobretot les relacionades amb el vocabulari.
El lector és capaç de construir nous significats a partir dels coneixements i experiències que cadascú té guardats a la memòria a llarg termini.
Hi ha una progressió en l’aplicació d’estratègies rendibles en l’accés al significat, des de les més bàsiques (descodificació utilitzant coneixements de la llengua) a les més complexes, en les quals les inferències de tot tipus ajuden a interpretar el text i trobar-hi un sentit personal.
Sense ajuda, amb seguretat i correcció entén el sentit global, els significats entre línies, assenyala amb precisió el fil textual i fa prediccions, amb documents complexos.
Sap explicar als companys com ho han de fer per recordar el fil, avançar-se als continguts de la lectura i atorgar-los un sentit.
De seguida es fa conscient del sentit global i per això sistemàticament fa inferències i prediccions quan llegeix, amb documents d’una certa complexitat. Sap explicar com ho fa per recordar el fil o preveure’n la continuació.
Amb ajuda aprèn a dedicar temps a recordar, en documents senzills, el fil d’allò que va llegint, preveure la continuació i comprendre’n el sentit. Comença a fer inferències i prediccions ell sol, les més previsibles.
Està més pendent de no cometre errors que de seguir l’argument o preveure’n la continuació. Només reté algunes idees que va llegint a l’inici. Entén el llegir com dir allò que està escrit. Però amb ajuda, comença a fer inferències: per què diu que…? i prediccions: com deu continuar el que has llegit?.
Aplica les estratègies necessàries per captar el significat de les paraules desconegudes, diferenciar significats semblants i entendre idees o ambigüitats que estan més enllà de la comprensió lèxica.
Aplica les estratègies necessàries per captar el significat de les paraules desconegudes i a més sap diferenciar els matisos de significats semblants.
Quan troba una paraula desconeguda, valora si és bàsica per entendre el text. Si ho és, en dedueix el significat pel context o per la relació amb altres paraules, o bé busca al diccionari o ho pregunta.
Quan troba paraules o seleccions que no entén demana el significat o les cerca a un diccionari, especialment les bàsiques per entendre el text.
Ha interpretat bé les demandes del professorat i ha sabut organitzar tasques cooperatives i ajudar als companys.
Ha pogut ajudar als altres a emprar estratègies per llegir comprensivament. Les seves respostes han estat correctes i creatives.
Ha interpretat bé les demandes del professorat i ha sabut organitzar tasques cooperatives. Ha respost bé totes les preguntes plantejades.
Ha sabut explicar les estratègies per aconseguir una lectura comprensiva.
Ha participat en tasques cooperatives de comprensió de documents, tot fent-hi aportacions. Ha sabut demanar ajuda quan li ha calgut i ha respost les preguntes sobre un document. Ha sabut explicar en què ha participat.
Ha participat en equips fent tasques de comprensió. Ha sabut demanar ajuda quan li ha calgut per respondre algunes preguntes sobre el document que llegeix.
Llegir sempre implica comprendre. Segons habilitats i capacitats personals, la velocitat canvia.
L’alternança de lectura en veu alta o baixa, sol o en grup, prepara l’alumne a formar-se com a lector expert.
Llegeix sense dificultats i amb el ritme adequat . És una lectura comprensiva i expressiva i segueix la puntuació que organitza les frases i el text sintàcticament. Fa bona entonació, sense afectacions.
Primer ha comprovat el vocabulari i ha interpretat el sentit global, fa una entonació comprensiva i la fa amb el ritme adequat (ni massa lent ni massa ràpid, mantenint sempre el mateix ritme).
Abans de llegir, prepara la lectura. Comprova si hi ha paraules de les quals en desconeix el significat. Demana ajuda al seu grup en les dificultats. Entén el contingut de manera literal; la pronúncia fonètica és adequada. Llegeix totes les paraules, no se’n deixa, no les canvia afegeix, inverteix o vacil·la.
Abans de llegir en veu alta, ha fet una lectura en veu baixa i ha preparat el fragment assignat.
Llegeix de manera literal, però fa aproximacions a una lectura comprensiva. Si no prepara la lectura, es deixa alguna paraula o la canvia. Quan llegeix, encara que ho fa a poc a poc, els companys i companyes l’entenen.
Ús de diferents materials en la recerca d’informació, llibres, apunts, conferències, Internet, i de diferents procedències. Comporta:
Capacitat de seleccionar informació rellevant.
Capacitat per reformular aquesta informació més sintèticament generalitzar.
Capacitat per construir un text personal que respongui a les intencions de la recerca.
Selecciona la idea principal i la sap
distingir del tema. Genera noves categories per englobar el significat de conceptes diferents o per destacar-hi les idees principals (encara que el text contingui idees abstractes, especialitzades o no explícites).
Les relaciona en format gràfic (esquema, mapa conceptual…). Finalment, elabora una síntesi creativa.
Selecciona la idea principal en funció dels seus objectius i la sap distingir de la que l’autor ha volgut destacar.
Genera noves categories per englobar el significat de conceptes diferents o per destacar-hi les idees principals, i dedueix continguts que el text no expressa explícitament.
Posteriorment, en fa una síntesi amb paraules seves.
Selecciona la idea principal paràgraf a paràgraf amb ajuda de preguntes, encara que no estigui destacada.
Genera categories noves (=paraules, imatges o gràfics) per englobar el significat de conceptes diferents (per exemple: els vehicles) o per destacar les idees principals i les seves relacions.
Posteriorment, amb ajuda, construeix un text personal en relació al contingut de la lectura que respon als seus propòsits.
Selecciona la idea principal si es destaca en títols, subtítols o imatges. Sense ajuda, tendeix a marcar com a idea principal una de manera subjectiva, sense tenir en compte el significat global.
Combina amb sentit diversos passatges d’informació de tots els formats inclosos els textos múltiples. Maneja les notes al peu de pàgina, les etiquetes electròniques i altres organitzadors.
Integra informació de diversos textos amb continguts complementaris. Quan troba informacions extenses i contraposades les sap comparar i manejar.
Sintetitza i combina fragments d’informació de dos textos continus encara que contenguin informació contraposada.
Sintetitza passatges d’informació explícita dins un text senzill (un text amb poca informació i sense informació contraposada).
Tant en textos de treball com literaris o narracions, sap llegir més enllà de les línies, o sigui, connectar la lectura amb altres lectures, sabers o experiències. A partir del contrast entre el que sabia i el que li aporta el nou text, comprova les seves prediccions inicials, es formula preguntes per aclarir dubtes, per voler saber més, o per desacord en alguna part.
Sap relacionar la lectura amb altres textos o coneixements i a més aprofundeix en els continguts científics o conceptuals (si són textos de treball), o en la visió de la vida (si són textos literaris o narracions) , de manera que planteja noves preguntes i avança en els seus coneixements o esquemes mentals.
Sap explicar alguna de les operacions que fa a altres noies o nois
Recorre a coneixements o a textos ja llegits, sense gaire dificultat i els relaciona entre si.
Aquest contrast de material li permet completar conceptes, comprovar les seves prediccions inicials, i fer-se preguntes per adquirir nous coneixements o visions de la vida.
Connecta alguna part del document amb experiències personals i també amb coneixements, fets, o situacions quotidianes. Ho fa amb ajuda d’algú.
Connecta una part de la informació del text amb experiències personals. Ho fa amb ajuda d’algú.
Reconeixement que tot text (literari, narratiu o de treball) sempre és susceptible d’anàlisi crítica perquè:
1. La informació canvia en el temps.
2. Cada autor té una manera de plantejar els temes a partir de maneres de pensar i coneixements.
3. Hi ha llenguatges, com el de la publicitat, tendenciosos, que exigeixen actituds altament crítiques.
Sovint la persona que llegeix un text a vegades
el reinterpreta en funció de les seves creences.
En les lectures amb textos especialitzats, aplica sistemàticament i sense ajuda, una anàlisi crítica. Contrasta el que llegeix amb els seus coneixements i, sempre que cal, busca informació per a valorar les evidències, les proves, els experiments que s’hi presenten per deduir-ne la fiabilitat. De manera que si hi ha diferents perspectives o punts de vista les sap destriar i posicionar-se, si fa falta justificant-les.
Comparteix dubtes amb el grup, i és capaç d’ajudar els altres en la lectura crítica d’un document.
A partir d’una ajuda per part del professor (orientacions, qüestionaris) sap interpretar documents: relació entre creences o formació de l’autor, aportació d’evidències i proves i fiabilitat de les afirmacions i conclusions, detecció d’incoherències, tant dintre el document com respecte als coneixements del tema.
Reconeix, conjuntament amb el grup, que un text té una intencionalitat, tot i que tendeix a analitzar el contingut només des de les seves creences o idees prèvies. Recorda què ha après en situacions anteriors del tema i comprova si hi ha desacords.
A partir d’anàlisis col·lectives, es fa conscient que els textos poden contenir errors o inexactituds.
Col·labora amb un grup per contrastar diferents versions d’un mateix fet.
Reconeixement dels errors de lectura i d’interpretació, i autocorrecció.
Té autonomia en lectura i capacitat per ajudar els altres a valorar els seus avanços i millorar les dificultats. Sap explicar com ho fa per llegir i les causes dels errors, és a dir, sap reflexionar metacognitivament.
No necessita ajuda per situar-se en un text. Reconeix, sense ajuda, en què avança, i quines són les parts febles en lectura. Sap reconèixer si la lectura li ha de comportar molta o poca dificultat. Si fa errors té capacitat de rectificar sol en tots els casos. Té capacitat per fer propostes de millora i sap aplicar-les.
Encara li cal ajuda per revisar estratègies de comprensió i dificultats. L’accepta i la té en compte sempre. Sap que ha de tornar enrere per corregir els errors.
Amb ajuda aplica estratègies que li son útils per llegir. Per exemple, mirar tot el document, llegir el títol, mirar imatges, preparar la lectura de paraules poc usuals…
Quan llegeix procura no fer errors. Sovint li cal ajuda per adonar-se de punts forts i febles en lectura, però l’accepta i la té en compte la major part de les vegades.
Enregistra els aspectes en què ha avançat i els que requereixen millora, les seves causes i solucions, i fa reflexions originals amb propostes creatives de millora que demostren un profund autoconeixement.
Enregistra els aspectes en què ha avançat i els que requereixen millora, les seves causes i solucions i ho fa a fons i amb convicció
Enregistra els aspectes en què ha avançat i hi escriu (amb ajuda) els aspectes que requereixen millora, les seves causes i solucions, però de forma mecànica.
Enregistra en algun lloc (diari d’aprenentatge, portafolis, bloc…) alguns aspectes en que ha avançat.
Gaudi en la lectura regular de textos de diferents tipologies, gèneres i formats.
Llegeix regularment i per iniciativa pròpia tant textos literaris o narratius com textos de treball en diferents formats (imprès i electrònic) i en gaudeix.
Llegeix regularment per iniciativa pròpia determinats tipus de textos (tant literaris o narratius com de treball).
De tant en tant llegeix per iniciativa pròpia determinats tipus de textos (bé literaris, narratius o bé de treball).
Llegeix textos quan un adult li recorda que ho faci.
Ús de la biblioteca per iniciativa pròpia i coneixement dels mecanismes d’organització i funcionament.
Empra la biblioteca per iniciativa pròpia regularment i fa ús dels mecanismes d’organització i funcionament.
Empra la biblioteca per iniciativa pròpia regularment i coneix els mecanismes d’organització i funcionament.
A vegades empra la biblioteca per iniciativa pròpia, i comença a conèixer els mecanismes d’organització i funcionament.
Empra la biblioteca quan un adult o un company li suggereix
Manifestació de criteris personals en la selecció de les lectures.
Selecciona les seves lectures seguint uns criteris personals que sap argumentar.
Selecciona les seves lectures ajudat de criteris d’altres persones.
Ha assolit el nivell novell i té algunes lectures preferides del passat.
Sap dir quins tipus de lectures són les seves preferides a grans trets.
Clica sobre la imatge si la vols descarregar
Àngels Prat Pla
Aquesta rúbrica planteja criteris per a poder avaluar els aspectes de la competència lingüística de l’alumnat. Aquests criteris es corresponen amb els presentats en la base d’orientació de la competència lingüística per a 3 i 4 anys, però en la rúbrica s’expliciten els diferents nivells de desenvolupament de la competència que pot adquirir l’alumnat.
De la mateixa manera que la base d’orientació, la rúbrica té tres apartats que es corresponen amb el desenvolupament del llenguatge oral, la lectura i la escritura.
Aquesta rúbrica es pot descarregat en format pdf aquí.
També es pot obrir en format Google Drive, que permet fer còpies i editar al gust de cada centre.
Capacitats
Adoptar actituds cap a la ciència, el seu aprenentatge i la comunitat científica
(excel·lent, molt ben fet i desenvolupat)
(notable, força bé, en procés…)
(està començant, regular…)
(si té ajuda pot fer les tasques, li cal ajuda)
Demostra predisposició per observar i adquirir nous coneixements, habilitats i actituds científiques
S’interessa de manera autònoma per tot el que té a veure amb la ciència, observa el seu entorn, es fa preguntes interessants i gaudeix del plaer d’investugar i comprendre.
També llegeix i veu programes sobre temes científics i veu la possibilitat de considerar opcions professionals relacionades amb les ciències.
Quan se’l motiva s’interessa per tot el que té a veure amb la ciència, observa el seu entorn i llegeix i veu programes sobre temes científics.
Llegeix i veu els programes científics relacionats amb aquests temes.
Pot llegir i veure programes científics però ho fa per obligació i només capta curiositats.
Valora el paper de l’home i de la dona en la recerca científica al llarg del temps.
Identifica la contribució d’homes i també de dones en l’avenç de la ciència, tot reconeixent els condicionants de tot tipus (personals, ètics, religioses, socials, econòmics…) i com han influït al llarg del temps.
Identifica la contribució d’homes i també de dones en l’avenç de la ciència al llarg del temps, però li costa reconèixer els condicionants de la seva activitat.
Identifica contribucions puntuals d’homes i dones en la descoberta científica, però creu que són resultat tan sols de les seves qualitats personals…
Dóna valor al paper dels homes en alguna descoberta científica, però per si mateix no reconeix el de les dones.
Diferencia la ciència d’altres interpretacions no científiques i posa en qüestió mites i supersticions i explicacions paracientífiques
Diferencia les creences, mites i opinions del coneixement científic, recolza les argumentacions en proves i evita fer generalitzacions improcedents i el dogmatisme.
Diferència les creences, mites i opinions del coneixement científic, però només recolza les argumentacions en proves si se l’ajuda.
Tendeix a donar valor a explicacions paracientífiques tot i que, si se l’ajuda, pot reconèixer que no estan fonamentades en proves.
Li costa diferenciar entre la ciència i la no ciència, i tendeix a fer afirmacions utilitzant arguments no contrastats.
Mostra sentit crític, dubte sistemàtic, creativitat, apertura, interès, perseverança
Demostra interès i sentit crític i autocrític per saber i trobar evidències, les aportacions que fa són originals i pertinents, i és constant fins arribar a les conclusions.
Demostra interès per saber i trobar evidències, les aportacions que fa són originals però no sempre pertinents, o no és autocrític i/o no és massa constant.
Es fa preguntes i fa aportacions però no tendeix a voler buscar proves i es cansa aviat de la feina.
Es fa preguntes però no són pertinents i és dispers en el seu treball.
Tendeix a extreure conclusions objectives, lògiques i curoses
S’esforça en fonamentar les seves conclusions en dades experimentals i idees teòriques de referència, buscant que siguin coherents, i es capaç de fer-se noves preguntes pertinents i de reorientar el treball quan sigui convenient.
S’esforça en fonamentar les seves conclusions en dades sense tenir present idees teòriques, però intentant ser coherent. Es fa noves preguntes ertinents si se l’estimula.
Necessita ajuda per utilitzar les dades obtingudes i les idees apreses per fonamentar les seves conclusions. Es fa noves preguntes però no són pertinents.
Amb ajuda identifica dades i alguna idea científica, però no les utilitza en les seves conclusions, ni es fa noves preguntes.
Coopera amb els altres en les activitats científiques i posa l’esperit de col·laboració davant del de competició
A partir dels objectius de l’activitat científica, tendeix a mobilitzar i cohesionar la resta de membres de l’equip per tal d’aconseguir-los, a promoure un diàleg constructiu i recull i a integrar les opinions de tothom.
Assumeix els objectius comuns de l’activitat científica, es comunica obertament amb els companys, accepta les seves aportacions i expressa les pròpies idees de forma clara i directa.
Li costa trobar l’equilibri entre els seus objectius particulars i els de l’equip, expressa les pròpies idees de forma clara i directa, però li costa incorporar les dels altres.
Té dificultats per assumir els objectius del grup, no tendeix a escoltar les aportacions dels altres i vol imposar la seva opinió.
Capacitats
Aplicar estratègies i habilitats pròpies de la recerca científica
(excel·lent, molt ben fet i desenvolupat)
(notable, força bé, en procés…)
(està començant, regular…)
(si té ajuda pot fer les tasques, li cal ajuda)
Reconeix temes sobre els que és possible investigar i planteja preguntes, fa prediccions, formula hipòtesis…
Identifica problemes científics investigables i planteja alguna pregunta que pugui rebre explicació en el marc de la ciència.
Planteja hipòtesis que encaixen amb el problema de recerca i en fa una descripció que té en compte el marc teòric i la relació entre variables del tipus: “Si pensem que… aleshores quan… observarem que… tot mantenint constants…”.
Identifica problemes científics investigables i planteja alguna pregunta ambigua.
Planteja hipòtesis que encaixen amb el problema de recerca i en fa una descripció que té en compte la relació entre variables del tipus: “Si passa… aleshores observarem que… tot mantenint constants…” però no identifica el marc teòric de referència.
Planteja problemes o preguntes irrellevants o amb formulació ambigua o genèrica.
Formula hipòtesis o prediccions amb ajuda, i no identifica les variables que s’han de mantenir constants.
Planteja alguna pregunta inabordable o de resposta òbvia.
Formula una predicció o hipòtesi que no es poden comprovar o que no són rellevants.
Planifica estratègies per a la recollida de dades i informacions, i les analitza críticament
Planifica un disseny experimental coherent amb la hipòtesi plantejada i proposa rèpliques. Localitza, selecciona i analitza críticament informació rellevant per fer el disseny i per contrastar els resultats.
Planifica un disseny experimental coherent amb la hipòtesi plantejada però no proposa rèpliques ni explicit controls o el control és incomplet o inadequat. Localitza i selecciona informació rellevant relacionada amb l’experiment però no és crític al valorar-la.
Si se l’ajuda, planifica un disseny experimental senzill que permet una comprovació de la hipòtesi i també per trobar informació rellevant.
No proposa un disseny experimental però pot aplicar-ne un si se li dona fet. No relaciona autònomament la informació aportada amb l’experiment.
Fa observacions i mesures, utilitzant instruments i estris i aplicant normes de seguretat i higiene
Registra i processa resulta
Aplica adequadament i amb precisió procediments i tècniques instrumentals per a la recollida de dades, i les normes pactades de seguretat i higiene.
Aplica adequadament procediments i tècniques instrumentals bàsiques per a la recollida de dades, però no tendeix a seguir les normes pactades de seguretat i/o higiene.
Aplica procediments i tècniques instrumentals bàsiques per a la recollida de dades però amb poca precisió o cometent algun error i és poc curós en seguir les normes pactades de seguretat i/o higiene.
Aplica amb dificultats i ajuda procediments i tècniques instrumentals bàsiques i té poc en compte les normes pactades de seguretat i higiene.
Registra i processa resultats: els descriu i representa, els classifica i construeix esquemes, mapes, taules i gràfics
Registra i documenta, de forma sistemàtica i fiable, dades, resultats i condicions del procés experimental. Les dades són adequades i suficients, es comuniquen amb claredat i utilitzant el mitjà més idoni.
Registra i documenta dades i resultats, però no és massa sistemàtic i, a vegades no és prou rigorós. Les dades són adequades i suficients.
Registra i document dades i resultats, però de manera desordenada i poc clara
Només si se l’ajuda, registra i documenta dades i resultats. Utilitza instruments idonis quan se li donen preparats.
Dedueix conclusions, les contrasta amb la informació inicial i amb les hipòtesis proposades i identifica els supòsits, les proves, els models teòrics i els raonaments que les fonamenten
Identifica, a partir de les dades recollides regularitats, patrons, les variables que incideixen en el fenòmen i les relacions entre elles. Distingueix entre observacions i inferències, i reconeix si els resultats confirmen o no la hipòtesi inicial. Interpreta els resultats en funció dels models teòrics treballats.
Identifica, a partir de les dades recollides, regularitats i les variables que incideixen en el fenòmen i les relacions entre elles.
Li costa distingir entre observacions i inferències, però reconeix si els resultats confirmen o no la hipòtesi inicial.
Intenta fonamentar els resultats en funció dels models teòrics treballats, però no sempre ho fa adequadament.
Amb ajuda identifica regularitats i les variables que incedeixen en el fenòmen i les relacions entre elles. Només si se l’orienta distingeix entre observacions i inferències, i reconeix si els resultats confirmen o no la hipòtesi inicial. No és capaç d’interpretar els resultats en funció dels models teòrics treballats o ho fa de manera força incompleta.
Dóna una interpretació del treball experimental fet sense relació amb les preguntes inicials i exposa els resultats obtinguts sense fer-ne un anàlisi.
Assumeix els límits del treball fet i les possibilitats de futur, i proposa maneres de continuar-lo i noves preguntes
Valora la fiabilitat dels resultats obtinguts i reconeix els límits del treball i possibles dades o proves que caldria repetir.
Expressa possibles maneres de continuar la recerca i es planteja noves preguntes investigables o dubtes que li han sorgit.
Reconeix si caldria o no fer més proves per validar els resultats, però no sap decidir quines.
Expressa possibles maneres de continuar la recerca i es planteja noves preguntes però que són difícilment investigables.
Precisa ajuda per reconèixer si li calen més proves o dades per validar els resultats.
Expressa alguna manera de continuar la recerca, però no es planteja noves preguntes.
No es planteja si els resultats del treball fet són o no fiables i les propostes que fa de continuar la recerca són inadequades.
Exposa i argumenta el resultat de l’experimentació, les decisions preses, posant de relleu emocions, vivències i opinions personals, tant per escrit com oralment, i utilitzant eines TAC.
Exposa i argumenta coherentment el procés experimental aplicat i les conclusions a les que ha arribat en base als models teòrics de referència, tot utilitzant amb precisió diferents llenguatges
–verbal, gràfic, matemàtic…- i les TAC. Expressa per pròpia iniciativa vivències, emocions i opinions pertinents.
Exposa i argumenta el procés experimental aplicat i les conclusions a les que ha arribat, però necessita ajuda per justificar-les científicament i per representar-les coherentment utilitzant diferents llenguatges. Si se l’estimula expressa vivències, emocions i opinions pertinents.
Amb ajuda per reconèixer si li calen més proves o dades per validar els resultats.
Expressa alguna manera de continuar la recerca, però no es planteja noves preguntes.
Amb ajuda descriu objectes i fenòmens observats, i exposa, en activitats de baixa dificultat, el procés experimental aplicat i les conclusions a les que ha arribat. Si expressa vivències, emocions i opinions, no són pertinents.
Neus Sanmartí. Teresa Pigrau
Capacitats
(excel·lent, molt ben fet i desenvolupat)
(notable, força bé, en procés…)
(està començant, regular…)
(si té ajuda pot fer les tasques, li cal ajuda)
Descriu l’estructura de sistemes vius (animals -també l’espècie humana-, plantes i fongs), i les relacions entre les parts a diferents escales (ecosistema, organisme, òrgans i cèl·lula)
Situa de manera pertinent un sistema viu en un entorn, n’identifica les seves parts, el treball que cadascuna d’elles en el marc d’una funció biològica, i les seves interrelacions.
Diferència entre nivells d’organització i els sap relacionar jeràrquicament. Pot ajudar els companys a fer-ho.
Situa de manera pertinent un sistema viu en un entorn, n’identifica les seves parts però no totes les interrelacions entre elles. En alguns casos, no relaciona coherentment cada part i el treball que fa en el marc d’una funció biològica.
Diferència entre nivells d’organització i sap relacionar jeràrquicament alguns d’ells.
Amb ajuda, situa de manera pertinent un sistema viu en un entorn, n’identifica les seves parts i les interrelacions entre elles. No relaciona coherentment cada part i el treball que fa en el marc d’una funció. Diferència nivells d’organització però no els sap relacionar jeràrquicament.
Nomena les parts d’un sistema viu aïlladament, sense diferenciar clarament les diverses funcions, ni les interrelacions entre elles. Ni amb ajuda diferència entre nivells d’organització.
Explica els canvis en els sistemes vius en base a les funcions biològiques de nutrició, reproducció i relació
Per explicar els canvis utilitza de manera pertinent i fent servir un vocabulari científic les idees de nutrició com a intercanvi de matèria i energia amb l’entorn, de reproducció com el naixement de nous éssers vius que reben informació de característiques dels progenitors (un o diferents), i de relació com a captació d’estímuls i emissió de respostes. Justifica la diversitat biològica com a maneres diferents de realitzar aquestes funcions, i explica els criteris de classificació.
Utilitza les idees de nutrició com a intercanvi de matèria amb l’entorn, però té dificultats per explicar l’intercanvi d’energia. Explica la reproducció com el naixement de nous éssers vius que s’assemblen als progenitors peroò sense diferenciar entre sexual o asexual. Reconeix que els sentits permeten captar estímuls i que el moviment és un tipus de resposta, però té dificultats en explicar mecanismes per relacionar estímuls i respostes. Identifica la diversitat biològica com a maneres diferents de realitzar algunes d’aquestes funcions, i explicita de manera pertinent alguns dels criteris de classificació. Tendeix fer-ho utilitzant un vocabulari quotidià.
Explica la idea de nutrició com a intercanvi de matèria amb l’entorn però no relaciona la respiració amb l’obtenció d’energia. En la reproducció reconeix que els animals vertebrats provenen de progenitors, però no tant en el cas d’altres tipus d’éssers vius. Amb ajuda pot explicar el funcionament dels sentits però no les interrelacions amb altres òrgans en el marc de la funció de relació. També amb ajuda, explicita de manera pertinent alguns criteris de classificació dels éssers vius.
Relaciona la nutrició únicament amb la ingestió d’aliments i la reproducció amb tenir fills. No explica fets que tenen a veure amb la funció de relació. Diferènciaels grans grups per classificar els éssers vius, però no en sap explicitar els criteris.
Prediu canvis en un sistema viu i justifica les causes de pertorbacions tenint en compte les entrades i sortides de matèria, energia i informació, i els factors que els limiten i que els afavoreixen
Identifica factors que afavoreixen o limiten el funcionament d’un sistema viu relacionats amb les entrades i sortides de matèria, energia i informació, a diferents nivells d’organització, i en funció d’ells prediu possibles canvis en el sistema o els explica (per ex. pertorbacions en el medi). Pot ajudar els companys, adaptant les formes d’explicar.
Identifica factors que afavoreixen o limiten el funcionament d’un sistema viu relacionats amb les entrades i sortides de matèria, energia i informació, però no interrelaciona nivells d’organització (per exemple, el cel·lular o micro amb el de l’organisme). Fa prediccions de canvis però les explicacions que dóna son incompletes.
Amb ajuda, identifica factors que afavoreixen o limiten el funcionament d’un sistema viu i pot fer alguna predicció però no relaciona possibles causes i conseqüències en un canvi.
Identifica algun factor que afavoreix o limita el funcionament d’un sistema viu però ni amb ajuda pot fer prediccions ni explicar canvis.
Descriu l’estructura, la composició i propietats de diferents materials (aigua, aire, metalls…)
Diferència en un objecte el(s) material(s) que el formen, les seves parts i com estan distribuïdes de forma pertinent. Reconeix si un material és una mescla de substàncies o no, i un mateix material tot i observar-lo en estats o formes diverses.
Per a cada substància identifica propietats, tant les generals (massa, volum, temperatura) com les característiques i, sempre que es pot, les sap mesurar amb precisió a partir de procediments donis i utilitzant les unitats adequades. Pot identificar substàncies pensant en les seves propietats. Imagina un material per dins (escala micro), utilitzant algun sistema de representació abstracte que explica coherentment les seves propietats i l’estat. Pot ajudar els companys a fer-ho.
Diferència en un objecte el(s) material(s) que el formen, les seves parts i com estan distribuïdes de forma pertinent. Amb ajuda, reconeix si són una mescla de substàncies o no i si és el mateix material tot i observar-lo en estats o formes diverses. Identifica propietats de les substàncies, però no diferència si són generals o característiques. Sap mesurar propietats, però ho fa sense precisió. Imagina un material per dins (escala micro) utilitzant sistemes de representació que inclouen el dibuix de l’objecte o antropomorfes, però que expliquen coherentment les seves propietats i l’estat.
Diferencia en un objecte material(s) que el formen, parts i com estan distribuïdes, però no de forma completa. Diferència mescles de substàncies pures, si els components es veuen a ull nu. En el cas de l’aigua reconeix que és una substància tot i observar-la en estats diferents, però no en altres materials. Identifica propietats de les substàncies però no sap distingir-ne a partir d’elles. Dóna resultats d’una mesura no vàlids i no s’ho qüestiona. Les seves representacions a nivell micro es limiten a dibuixar l’objecte i parts dins d’ell, però no tenen en compte aspectes com l’ordre, la distància o el moviment.
Amb ajuda, reconeix en un objecte material(s) que el formen, parts i com estan distribuïdes, però no de forma completa. No diferència mescles de substàncies pures, ni reconeix una mateixa substància en estats diferents. Només identifica propietats a partir d’utilitzar els sentits. Per mesurar necessita ajuda i no és capaç d’imaginar la matèria per dins.
Identifica i explica canvis en les substàncies en funció de les diferències entre l’estat inicial i final, tenint en compte les accions fetes perquè el sistema canviï
En un canvi en un(s) material(s) descriu l’estat inicial i l’estat final tenint en compte variables o aspectes ben diversos, relacionats tant amb el que canvia com amb el que es conserva, i ho fa amb precisió i utilitzant vocabulari científic.
Identifica les accions que es fan (barrejar, escalfar, colpejar, prémer fregar, il·luminar…) per provocar els canvis, els tipus de canvis i algunes de les seves característiques.
Separa substàncies que formen part d’una mescla utilitzant les tècniques idònies, aplicant adequadament el procediment.
Justifica la selecció de les tècniques en funció de les propietats dels components de la mescla.
Pot ajudar els companys en aquestes tasques.
En un canvi en un(s) material(s) descriu l’estat inicial i l’estat final tenint en compte algunes variables o aspectes observables, però amb poca precisió i tendint a utilitzar un vocabulari quotidià.
Identifica les accions que es fan per provocar els canvis però no les caracteritza amb precisió. Separa substàncies que formen part d’una mescla utilitzant les tècniques idònies però aplicant el procediment sense cura. Justifica la selecció de les tècniques en funció de les propietats dels components de la mescla.
Amb ajuda, descriu l’estat inicial i l’estat final d’un canvi, però identificant variables o aspectes sensorials, i ho fa amb poca precisió i tendint a utilitzar un llenguatge quotidià.
Amb ajuda, identifica accions que fa per provocar els canvis, però les expressa sense precisió.
Separa substàncies que formen part d’una mescla utilitzant algunes tècniques senzilles (filtrar, imantar, evaporar…) i sense cura. Si se l’ajuda, les relaciona amb les propietats dels components de la mescla.
Descriu alguna característica dels estats inicials i final d’un canvi, però són poc significatives per caracteritzar-lo.
Amb ajuda, observa accions que fa per provocar els canvis però no les sap expressar de forma entenadora.
En grup i seguint un protocol ben especificat pot separar substàncies que formen part d’una mescla utilitzant algunes tècniques senzilles però ni amb ajut pot relacionar-les amb les propietats dels components de la mescla.
Prediu canvis i justifica les seves causes tenint en compte les interaccions entre substàncies i què és el que promou el canvi
Al fer interaccionar dues substàncies preveu quins canvis es poden produir i ho justifica en funció de propietats de les substàncies i de l’energia que entra en el sistema i que en surt, i ho fa de manera pertinent i completa.
Justifica perquè un canvi passa d’una determinada manera tenint en compte possibles factors com la temperatura, la pressió o les interaccions entre parts del sistema, i ho fa de manera pertinent i completa.
Preveu canvis que es poden produir i, amb ajuda, els justifica de manera pertinent en funció de propietats de les substàncies i de l’energia que entra en el sistema i que en surt.
Amb ajuda, justifica perquè un canvi passa d’una determinada manera tenint en compte possibles factors i ho fa de manera pertinent, però no sempre completa.
Preveu canvis que es poden produir a partir de establir analogies amb fets coneguts, però no els justifica.
Per justificar perquè un canvi passa d’una determinada manera té en compte només un dels factors possibles.
Preveu què pot passar en canvis dels que en té experiència, però no en d’altres que no coneix.
Relaciona com passa un canvi amb algun factor, però no sap justificar-ho de manera coherent.
Descriu les parts i l’estructura de sistemes físics (màquines, òptics, elèctrics)
Diferencia en un sistema físic les parts o components i com estan distribuïdes, i sap dibuixar-lo de forma pertinent.
Identifica propietats dels materials que els conformen, tant les generals (massa, volum, temperatura) com les característiques (transparència, aïllant o conductor…) i, sempre que es pot, les sap mesurar amb precisió a partir de procediments idonis i utilitzant les unitats adequades. Pot ajudar els companys a fer-ho.
Diferencia en un sistema físic les parts o components principals i com estan distribuïdes, i sap dibuixar-lo de forma pertinent. Amb ajuda identifica propietats dels materials que els conformen, tant les generals (massa, volum, temperatura) com les característiques (transparència, aïllant o conductor…). Sap mesurar propietats, però ho fa sense precisió.
Diferencia parts o components d’un sistema físic i com estan distribuïts, però no de forma completa. Amb ajuda identifica propietats característiques dels materials i no tant les generals.
Dóna resultats d’una mesura no vàlids i no s’ho qüestiona.
Amb ajuda, reconeix parts o components d’un sistema físic i com estan distribuïts, però no de forma completa. Només identifica propietats a partir d’utilitzar els sentits. Per mesurar necessita ajuda.
Identifica i explica canvis físics (d’estat, de moviment, de posició, de temperatura, de pressió…) en funció de les diferències entre l’estat inicial i final, tenint en compte les accions fetes perquè el sistema canvii
En un canvi observat en un sistema físic descriu l’estat inicial i l’estat final tenint en compte variables o aspectes ben diversos, relacionats tant amb el que canvia com amb el què es conserva, i ho fa amb presició i utilitzant vocabulari científic. Per descriure moviments els situa en l’espai i en el temps.
Identifica les accions que es fan (escalfar, colpejar, prémer, fregar, il·luminar, imantar…) per provocar els canvis i alguns dels seus efectes.
Pot ajudar els companys en aquestes tasques.
En un canvi observat en un sistema físic descriu l’estat inicial i l’estat final tenint en compte algunes variables o aspectes observables, però amb poca precisió i tendint a utilitzar un vocabulari quotidià.
Identifica les accions que es fan per provocar els canvis i efectes, però a vegades confon causes i efectes.
Amb ajuda, descriu l’estat inicial i l’estat final d’un canvi, però identificant variables o aspectes sensorials, i ho fa amb poca precisió i tendint a utilitzar un vocabulari quotidià.
Amb ajuda, identifica accions que fa per provocar els canvis i algun efecte.
Descriu alguna característica dels estats inicial i final d’un canvi, però són poc significatives per caracteritzar-lo.
Amb ajuda, observa accions que fa per provocar els canvis i algun efecte, però no les sap expressar de forma entenedora.
Prediu els efectes i justifica les causes dels canvis físics tenint en compte les interaccions entre les parts (les forces), i/o les transferències d’energia
Al fer alguna acció sobre els objectes o màquines preveu quins canvis es poden produir i ho justifica en funció de les característiques dels mecanismes i de l’energia que entra en el sistema i que en surt, i ho fa de manera pertinent i completa.
Justifica perquè un canvi passa d’una determinada manera tenint en compte possibles factors com les forces que intervenen (estirades o empentes), la seva direcció, sentit o intensitat, l’energia que es transfereix i com es degrada tot i que es conserva, les interaccions entre parts del sistema (engranatges…), i ho fa de manera pertinent i completa.
Preveu canvis que es poden produir i, amb ajuda, els justifica de manera pertinent en funció de les característiques dels mecanismes i de l’energia que entra en el sistema i que en surt.
Amb ajuda, justifica perquè un canvi passa d’una determinada manera tenint en compte possibles factors, però no sempre els interrelaciona de manera adequada.
Preveu canvis que es poden produir a partir de establir analogies amb fets coneguts, però no els justifica.
Per justificar perquè un canvi passa d’una determinada manera té en compte només un dels factors possibles.
Preveu què pot passar en canvis dels que en té experiència, però en d’altres que no coneix.
Relaciona com passa un canvi amb algun factor, però no sap justificar-ho de manera coherent.
Descriu l’estructura del Sistema Solar i del sistema Terra i els seus embolcalls (hidrosfera, atmosfera, biosfera i geosfera), i les relacions entre les parts
Identifica els principals components del sistema solar i del sistema terra, les seves característiques, com estan distribuïts, com els mouen i com s’interrelacionen, i ho fa de manera sintètica i utilitzant el vocabulari científic.
Interpreta i dibuixa esquemes del Sistema Solar, de l’estructura interna de la Terra (explicitant que el seu interior és calent), i dels seus embolcalls, i ho fa de forma pertinent.
Identifica, utilitzant claus dicotòmiques, compara i classifica roques i minerals, atenent al seu origen, forma dels cristalls, propietats físiques i químiques i, en alguns casos, la seva composició. Les situa en un paisatge (en l’espai).
Identifica els principals components del sistema solar i del sistema terra, les seves característiques, com estan distribuïts, com es mouen, però té dificultats per explicar de maner autònoma com s’interrelacionen.
Interpreta esquemes del Sistema Solar, de l’estructura interna de la Terra i dels seus embolcalls però sol no els situa de forma pertinent.
Amb ajuda, i utilitzant criteris donats, identifica, compara i classifica roques i minerals atenent al seu origen, forma dels cristalls i propietats físiques i químiques. Les situa en el paisatge.
Amb ajuda identifica els principals components des sistema solar i del sistema terra, les seves característiques, com estan distribuïts, com es mouen i com s’interrelacionen, encara que tot sovint els confon.
Amb ajuda interpreta esquemes del Sistema Solar, de l’estructura interna de la Terra i dels seus embolcalls però no els dibuixa autònomament de forma pertinent.
Amb ajuda i utilitzant criteris donats, identifica, compara i classifica algunes roques i minerals, atenent al seu origen i a alguna propietat física i/o químic
Identifica alguns components del sistema solar i les seves característiques però no els situa a l’espai ni reconeix com s’interrelacionen.
Amb ajuda interpreta esquemes del Sistema Solar simples i només dibuixa esquemes del sistema sol-terra-lluna.
Amb ajuda identifica, compara i classifica algunes roques i minerals, atenent a propietats que s’observen a ull nu.
Identifica i explica canvis (dia-nit, ombres, estacions, meteorològics, terratrèmols, surgències d’aigua, erosió…)
Explica observacions astronòmiques a partir de representar les relacions entre components del sistema solar de forma pertinent.
Explica observacions de canvis meteorològics, en el relleu i en els materials terrestres (roques), a partir d’identificar causes del canvi (una varietat d’agents interns o externs) i de tenir en compte el temps.
Identifica processos-clau del cicle de les roques i de l’aigua (a la natura i a la ciutat).
Explica i representa autònomament algunes observacions astronòmiques (dia-nit, ombres, eclipsis) i, en grup, altres mñes complexes.
Explica observacions de canvis meteorològics, en el relleu i en materials terrestres (roques) a partir d’identificar, amb ajuda, alguna causa del canvi (agents interns o externs).
Identifica processos-clau de l’aigua (a la natura i a la ciutat) i, amb ajuda, del de les roques.
Amb ajuda explica i representa algunes observacions astronòmiques (dia-nit, ombres i eclipsis).
Identifica alguns fenòmens meteorològics (formació de núvols, pluja…) i amb ajuda els explica en funció dels canvis d’estat.
Explica canvis en el relleu terrestre, a partir d’identificar algun agent extern com l’aigua o l’aire, i algun fenòmen intern com els terratrèmols i volcans.
Identifica processos-clau del cicle de l’aigua a la natura.
Amb ajuda explica i representa algunes observacions astronòmiques com dia-nit i ombres, sense incidir com canvien al llarg del dia.
Amb ajuda explica observaicons meteorològiques simples (per ex. degudes a l’evaporació però no a la condensació) i de canvis en el relleu terrestre, a partir d’identificar com agents externs com l’aigua o l’aire.
Identifica processos-clau del cicle de l’aigua a la natura, però no tanca el cicle.
Justifica canvis tenint en compte causes relacionades amb les interaccions entre les parts i la transferència d’energia
Justifica observacions astronòmiques tenint en compte els diferents moviments dels astres, la seva situació relativa entre ells, la inclinació de l’eix de la terra respecte el del sol i/o la força de gravetat.
Justifica canvis en el relleu de la terra com a interacció entre agents interns o externs, que tenen com a causa la calor (del sol o interna) i la gravetat. Uilitza amb coherència idees de la teoria de la tectònica de plaques per interpretar alguns fets.
Justifica la historia d’una determinada roca tenint en compte les condicions en què es va formar i els canvis que ha exprimentat posteriorment.
Justifica observacions astronòmiques tenint en compte els diferents moviments dels astres, la situació relativa entre ells i amb ajuda, la inclinació de l’eix de la terra respecte el del sol.
Justifica canvis en el relleu de la terra com a interacció entre agents interns o externs, que tenen com a causa la calor (del sol o interna) o la gravetat.
Amb ajuda, justifica la historia d’una determinada roca tenint en compte les condicions en què es va formar i els canvis que ha experimentat posteriorment.
Amb ajuda justifica observacions astronòmiques tenint en compte els diferents moviments dels astres i la situació relativa entre ells.
Amb ajuda justifica canvis en el relleu de la terra com a interacció entre agents interns o externs, que tenen com a causa la calor (del sol o interna) o la gravetat.
Amb ajuda, justifica la historia d’una determinada roca en funció del seu origen i tenint en compte els canvis que pot haver experimentat posteriorment al llarg del temps.
Amb ajuda, justifica característiqueobservacions astronòmiques senzilles tenint en compte moviments dels astres.
Amb ajuda justifica alguns fenòmens que provoquen canvis en el relleu extern per la força que exerceix l’aire o l’aigua.
Amb ajuda, justifica característiques d’una determinada roca (un conglomerat, un còdol…) tenint en compte canvis que pot haver experimentat al llarg del temps.
Clica sobre la imatge si la vols descarregar
Teresa Pigrau, Neus Sanmartí.