Maquetes

Maquetes

Una maqueta és una representació tridimensional d’algun objecte, procés, sistema o espai, que pot ser real o imaginari. Possibilita expressar i simular idees complexes a diferents escales espacials i temporals, que són difícils de comunicar amb paraules o dibuixos.

Quan?

Tant es poden utilitzar per a l’avaluació inicial i formativa com per a la final.

Com?

Es diu que una maqueta és dinàmica quan permet promoure la regulació de les idees expressades a partir de manipular-la i afegir, treure o canviar elements i la seva distribució, per tal d’anar incorporant nous punts de vista i respondre a noves preguntes.

Maqueta per explicar els canvis que experimenta un bosc quan hi ha un incendi i després

Font: Teresa Pigrau, 5èEP. Escola Coves d’en Cimany (Barcelona)

Aquest exemple ens mostra l’ús de la maqueta com a instrument dinàmic per anar recollint dades sobre les idees de l’alumnat, i per anar-les regulant al llarg d’un procés d’aprenentatge.

A partir d’un noticia del diari que fa referència a uns incendis que hi ha hagut a l’estiu, la classe es planteja com prevenir-los i què fer una vegada s’han produït per tal que es recuperi el bosc.

Per aprofundir en aquest problema, es parteix de l’elaboració d’una maqueta del bosc mediterrani, tot reflexionant per què es situen animals o plantes en uns llocs concrets. Aquest procés comporta regular moltes de les idees prèvies sobre les necessitats de nutrició, reproducció i relació de les diferents espècies, i com l’entorn que modelen pot donar-hi resposta.

Posteriorment es simula un incendi en aquest bosc i es discuteix què passa amb els diferents tipus d’éssers vius en funció de les necessitats detectades.

Finalment també es simula quines diferències hi pot haver en la recuperació del bosc, uns anys després de l’incendi, en funció de si han estat anys de pluja o de sequera.

Normalment, a partir del que es va fent i verbalitzant, es van regulant les idees, contrastant les diferents opcions i les diferents justificacions. És important que els alumnes expressin primer i individualment (per escrit o dibuixant) què farien, perquè si ho fan directament en grup, hi ha alumnes que no poden regular les seves idees inicials ja que esperen que els companys donin les solucions. També és important que al final comparin aquestes idees pròpies inicials amb les finals, per tal que puguin reconèixer els seus aprenentatges.

Per saber-ne més:

Gómez, A., Pujol, R. M., & Sanmartí, N. (2006). Pensar, actuar y hablar sobre los seres vivos alrededor de una maqueta. Alambique, 47, 48–55.


Per què?

La maqueta possibilita la construcció de representacions grupals, a través de la negociació i la presa de decisions, les quals donen lloc a la modificació (regulació) de les idees de partida dels escolars cap a d’altres de més elaborades i complexes. Afavoreix la participació de nens i nenes (o nois i noies) amb diversitat d’idees i d’habilitats comunicatives, així com també la negociació de les diferents propostes.

Com que la maqueta és un referent comú, permet recordar què es pensava el dia anterior i prendre consciencia del que es modifica en el següent, possibilitant que alumnes que es perden en algun moment del procés puguin reincorporar-se a l’argumentació.

Tot plegat afavoreix la co-regulació tant de les accions com de les idees i del llenguatge. Quan es proposen idees per millorar-les, no és important incidir en aspectes ‘artístics’, ja que generalment no és l’objectiu amb què s’ha plantejat la seva realització. 

Maquetes, murals, pòsters, infografies, collages, lapbooks, cartells…

Maquetes, murals, pòsters, infografies, collages, lapbooks, cartells…

Una maqueta, un mural, un pòster, una infografia, un collage, un lapbook, o un cartell són instruments que possibiliten recollir dades en relació a tot tipus d’aprenentatges, combinant textos, dibuixos, esquemes, gràfics, imatges, fotografies, objectes i materials reals. També s’hi poden connectar altres dades a partir de codis QR. A més, en el moment que s’utilitzen com a mitjà per a acompanyar l’explicació oral de les idees, resultats de recerques o valors, també permeten recollir dades per avaluar aquesta competència comunicativa.

Mural sobre el vent. Escola Ses Rotes Velles. Mallorca. Aina Amengual.

La seva construcció exigeix aplicar sabers diferents, des de la selecció del que és important representar, fins a la distribució a l’espai dels textos, objectes i imatges. La finalitat és posar de manifest i sintetitzar els continguts més significatius. Per tant, aquests documents comporten  aplicar estratègies de síntesi i de visualització que s’han d’haver après prèviament.

Tot i així, també es poden utilitzar per regular sabers al llarg del procés d’aprenentatge, ja que es poden anar construint poc a poc, tot revisant les idees que s’hi van introduint.

Murals, pòsters, collages, infografies, lapbooks o cartells

Qüestionaris

Qüestionaris

El qüestionari és el tipus d’activitat tradicionalment més utilitzat per recollir dades per a l’avaluació en totes les seves fases (inicial, al llarg de l’aprenentatge i al final).

Per avaluar aprenentatges competencials, les preguntes que es plantegin (i, en general, qualsevol activitat orientada a recollir dades), haurien de reunir les característiques de ser contextualitzades, productives i complexes:


Altres bons exemples de preguntes són moltes de les plantejades en el programa d’avaluació PISA. Són activitats en les quals es proposen situacions reals a l’alumnat que han d’interpretar o formular-se noves preguntes, dissenyar recerques, deduir, plantejar propostes d’actuació, criticar, argumentar… En cap cas són preguntes que l’alumne pot respondre havent memoritzat la lliçó el dia abans.

Podeu veure exemples de preguntes PISA als annexos del document ​Marc de la competència global PISA 2018  i també  al següent web

En el cas de preguntes que tinguin com a finalitat identificar idees i coneixements previs, per poder entendre quin és el punt de partida i compartir objectius serà important que:

No siguin similars a les d’exàmens tradicionals

Estimulin l’activació de les seves pròpies idees i no pensin en les que surten als llibres o ha explicat alguna vegada el docent

Possibilitin la representació global de l’objecte d’estudi i, per tant, tinguin la funció d’epítom

Puguin respondre-les tots els alumnes en funció dels seus coneixements quotidians, que poden ser diversos

Els qüestionaris poden ser:

Amb preguntes obertes que demanen realitzar explica-cions, dissenyar procedi-ments per resoldre algun problema, explicitar actituds o comportaments… Aques-tes possibiliten detectar on estan les dificultats i, fins i tot, comprendre-les.

Amb preguntes tancades, com pot ser un test d’opció múltiple (es donen diferents respostes i l’alumnat ha de seleccionar la correcta o correctes), veritable o fals, o d’escala Likert (quan l’alumne ha de manifestar el seu grau d’acord amb el contingut de diferents afirmacions), etc.. Si es vol que realment siguin útils per identificar aprenentatges significatius i no memorístics, són molt difícils de dissenyar i, per tant, no són les més recomanables.

Combinant preguntes tanca-des i obertes,  com pot ser plantejar un qüestionari tan-cat i demanar que l’alumne raoni per què ha escollit una determinada resposta.

Plantejar bones preguntes, motor d’aprenentatge. Conferència de Neus Sanmartí  organitzada pel Departament d’Educació de Catalunya. Febrer 2023.

Recollir dades amb instruments

Les dades per avaluar també s’obtenen amb instruments, que poden ser molt diversos. Aquest tipus de dades possibiliten retornar a elles quan calgui. És important que aquests instruments de recollida de dades siguin molt variats i útils per identificar el pensament, maneres de fer i de comunicar, actituds i sentiments de cada aprenent, i que tinguin en compte la diversitat en les maneres d’expressar-se de l’alumnat. Tenim a l’abast molts instruments a utilitzar tant per part dels docents com de l’alumnat.

Alguns exemples d’instruments de recollida de dades per a l’avaluació són:

TAULES

També es poden recollir dades fins i tot més enllà de l’aula i de l’escola (en activitats extra-escolars, d’esplai, familiars…).

Recollir dades sense instruments

Per avaluar es necessiten dades que després s’hauran d’analitzar, per finalment poder prendre decisions (per regular o per qualificar). Les dades poden recollir-se sense o amb instruments.

La recollida de dades sense instruments implica aquelles dades a les quals no es pot retornar, tant per analitzar-les de nou com per comparar-les amb les finals. Tot i així, són molt importants perquè possibiliten prendre decisions en el mateix moment en què es realitza l’acció. La majoria de dades que es recullen a l’aula són d’aquest tipus.

 

Es recullen a partir  d’observacions no sistemàtiques sobre com es realitzen les activitats en el marc de petits grups o sobre la participació en converses. Recullen idees que s’expressen i maneres de fer, l’actitud, l’expressió corporal, la participació…  Són aquelles dades que visualitzem quan passem per les taules dels alumnes i veiem què produeixen, observem les seves cares… i, fins i tot, allò que els mateixos alumnes perceben quan interaccionen entre ells. Aquestes dades es poden compartir per mitjà de notes adhesives en un mural (post-it), ‘relatogrames’ o d’altres procediments, tot i que normalment no es materialitzen. Com veiem, són dades d’un moment concret que no es poden tornar a revisar a nivell individual o de petit grup.