Teresa Pigrau i Neus Sanmartí
L’aplicació de qualsevol activitat científica escolar comporta una gestió d’aula que afavoreixi la interacció entre tots els seus membres i amb l’entorn, i aconseguir que tots i cadascun dels nens i nenes expressin les seves maneres de pensar, fer i sentir, utilitzant una varietat de formes de comunicació. La finalitat és promoure el contrast entre elles i arribar a un consens. A l’aula serà important treballar de manera cooperativa, per tal que cada persona pugui aportar a l’equip els seus sabers i experiència, de forma similar a com es valora que s’ha de treballar en els grups de recerca científica.
Les condicions intel·lectuals de la cooperació es compleixen millor en un grup petit, quan cada integrant intenta comprendre els punts de vista dels altres i adapta la seva pròpia acció o contribució verbal a la d’ells. L’estudiant raona amb més lògica quan discuteix amb un altre, ja que el primer que busca és evitar la contradicció i, també, demostrar i donar sentit a les paraules i a les idees.
El treball en grup afavoreix a tot tipus d’estudiants, tant als que tenen dificultats d’aprenentatge com als que no. Si tenen dificultats, el petit grup facilita l’expressió dels seus dubtes i punts de vista, però en canvi es fa difícil en el marc del gran grup. Si no tenen dificultats, la necessitat d’explicar els propis raonaments obliga a concretar i desenvolupar-los de manera lògica i, a més, augmenta l’empatia. Sabem que només s’és capaç d’explicar alguna cosa als altres quan està ben apresa.
L’ensenyant té la funció de plantejar constantment preguntes per focalitzar la mirada, de prioritzar algun punt de vista interessant sorgit a l’aula, d’estimular la interconnexió entre les idees, la generalització i l’abstracció, i de fomentar la retroalimentació entre l’alumnat
Tot grup-classe crea les seves pròpies regles de funcionament i les institucionalitza. Encara que no es verbalitzi, totes les persones que el componen saben què es pot fer o no, què estarà ‘ben vist’ pel grup i què convé amagar. S’estableixen relacions entre els membres (d’acceptació, rebuig o indiferència) i es generen expectatives sobre els objectius de la feina a fer (aprendre o, per contra, aprovar copiant o memoritzant sense comprendre), i regles d’actuació (en relació a la realització de les tasques i la participació). Dedicar temps a la institucionalització del grup, afavorint que els estudiants prenguin consciència del seu funcionament i facin propostes per millorar-lo, no és una pèrdua de temps sinó que, en general, suposa fer més rendible el poc temps de què es disposa.
En aquest marc és fonamental tenir en compte els aspectes relacionats amb l’afectivitat de l’alumnat, amb els seus sentiments i les emocions que puguin experimentar. Sense un bon desenvolupament emocional és impossible que altres capacitats s’apliquin en la resolució de tasques útils, tant per a la pròpia persona com per al col·lectiu del qual forma part.
