Elaboració d’una línia del temps d’esdeveniments geològics des de la formació de la Terra

Elaboració d’una línia del temps d’esdeveniments geològics des de la formació de la Terra

Compartim  experiències d’elaboració de línies del temps geològics.

Font: Magda Guiu. Escola Marcel.lí Domingo (Tivissa) 4t primària

Utilitzant un rotllo de paper de calculadora, es demana als nens o nenes que situïn esdeveniments amb gomets: l’origen de la Terra, quan van viure els dinosaures, l’aparició dels primers humans, l’època dels egipcis i dels romans… (i l’època d’origen de la roca que van trobar a una de les sortides). Entre tots es discuteix la idoneïtat de la proposta i s’avaluen-regulen les diferents propostes, discutint-ne les raons.

Si la Terra té 4.543 millions d’anis, com ho fem per comparar aquesta edat amb  l’escala temporal humana que tenim tots al cap?  En aquest post, Íngrit Soriguera proposa tres vies per elaborar línies del temps géologiques.

Les línies del temps també es poden crear amb eines digitals. Clicant a la imatge en podem veure una creada amb SUTORI per Sílvia De la Cruz.  En el següent enllaç hi podeu trobar un llistat d’aplicacions per a crear línies del temps digitals

Mapa mental elaborat per alumnes després de fer un projecte sobre els romans.

Font: Escola IPSI, Cicle Superior

Després d’haver treballat característiques de la civilització romana, cada equip va haver de fer un mapa que resumís les idees principals en format mural.

Mapes mentals i d’idees

Mapes mentals i d’idees

Són representacions gràfiques d’idees, procediments, lectures, dibuixos, emocions, etc., disposats radialment al voltant d’una paraula clau o idea central. Els mapes mentals integren sempre imatges que faciliten la visualització, mentre que els d’idees no necessàriament.

S’utilitzen per a la generació, explicitació  i classificació de les idees, tant de les prèvies a un procés d’aprenentatge amb una finalitat de diagnosi, com per organitzar-les i poder regular-les, o per avaluar els resultats d’un procés d’aprenentatge.

Exemples de mapes mentals i d’idees i dels seus usos:

Elaboració d’un mapa d’idees fet per un equip de mestres

Mapa mental elaborat per alumnes després de fer un projecte sobre els romans

 

Mapa mental sobre com fer una exposició oral

Base d’Orientació elaborada per planificar l’elaboració d’una maqueta i l’explicació a companys

Base d’Orientació elaborada per planificar l’elaboració d’una maqueta i l’explicació a companys

Font: Guida Al.lès i Teresa Pigrau. Escola Pia de Caldes (infantil-primària)

Després d’haver fet algunes maquetes, es demana a l’alumnat que pensi en una Base d’Orientació que sigui útil sempre que hagi de planificar i realitzar-ne alguna per respondre a una pregunta o mostrar un procés i canvis.

Treballs monogràfics

Treballs monogràfics

Un treball monogràfic recull un conjunt de coneixements al voltant d’una temàtica, d’un problema, d’un repte, d’una pregunta… Possibilita avaluar, no només la capacitat d’aplicar aquests coneixements a una situació nova, sinó també la iniciativa, l’ordre i el rigor, així com la cerca i tria de dades i informacions i la seva organització. Moltes vegades, si el treball s’elabora en el marc d’un equip o per parelles, també possibilita avaluar la capacitat de col·laborar durant la seva realització.

Mónica Mascaró. Investigant el Bosc. 3r de primària. CEIP M Lluïsa Serra. Maó, Menorca.

De fet, un autèntic treball monogràfic hauria d’aportar nous punts de vista sobre el tema tractat i no tan sols limitar-se a repetir informacions (retallar-les i enganxar-les). Per tant, aquest hauria de respondre a un treball d’investigació, el qual comporta planificar el guió per escriure’l de manera que es puguin comunicar adequadament l’objectiu o objectius, les preguntes o hipòtesis, les dades i informacions recollides, i la seva interrelació, per finalment donar resposta a les preguntes inicials. També serà important recollir els referents bibliogràfics utilitzats per a la seva realització.


Quan?

Vista la complexitat que comporta realitzar un treball monogràfic, es pot deduir que només té sentit demanar-lo a partir dels darrers cursos de primària si anteriorment ja han treballat de manera profunda la construcció de frases, de paràgrafs i de textos.


Com?

En funció dels aprenentatges previs, es poden proposar als alumnes els apartats que el guió hauria d’incloure per tal que els organitzin de la manera que creguin més convenient, o bé també se’ls poden donar dos o tres guions perquè escullin el més adient. Quan els aprenents siguin més experts, haurien de ser prou autònoms i dissenyar el seu propi guió.

A partir del guió i d’altres aspectes que es considerin importants, es poden consensuar entre els components del grup classe els criteris d’avaluació del treball (primer els de realització i després els de qualitat), que cal que l’alumnat conegui abans de fer la redacció final.

Narracions, històries i contes

Narracions, històries i contes

Una narració, història o conte expressa una manera de pensar i una estructura per organitzar el propi coneixement. Suposa organitzar de manera seqüenciada una sèrie d’esdeveniments que estan relacionats entre ells, per tal de resoldre algun dubte, respondre a una pregunta o replantejar alguna idea. També comporta fer una valoració implícita dels esdeveniments o de la seva interpretació.

De fet, una explicació científica es pot veure com la narració d’una història. Ogborn et al. (1998) posen l’exemple de respondre a la pregunta: “per què plou?” i ens mostren que per respondre-la cal explicar una història que té uns protagonistes (aire humit, fronts freds i càlids, pressió atmosfèrica…). Aquests protagonistes passen per esdeveniments que tenen lloc en l’espai i en el temps, i que es deuen a unes causes. Al final, el desenllaç és la pluja.

De fet, una explicació científica es pot veure com la narració d’una història. Ogborn et al. (1998) posen l’exemple de respondre a la pregunta: “per què plou?” i ens mostren que per respondre-la cal explicar una història que té uns protagonistes (aire humit, fronts freds i càlids, pressió atmosfèrica…). Aquests protagonistes passen per esdeveniments que tenen lloc en l’espai i en el temps, i que es deuen a unes causes. Al final, el desenllaç és la pluja.

Ogborn, J., Kress, G.; Martins, I.;  Mcgillicudy, K. (1998). Formas de explicar: La Enseñanza de las ciencias en secundaria. Madrid: Aula XXI/ Santillana

Un exemple d’elaboració conjunta que ha comportat la regulació de les aportacions individuals es pot trobar al següent vídeo

https://www.youtube.com/watch?v=uws_6Gx6Yq8&feature=emb_logo

Vídeo de  Neus Garriga, escola Turó del Cargol.

Quan?

L’alumnat de les etapes inicials pot fer petites narracions orals, estimulant la construcció de frases per tal que cadascuna reculli una idea-clau en funció de l’estructura de la pròpia narració. Poc a poc, les narracions poden guanyar en complexitat i passar a l’escrit.

Com?

Exemples de narracions que poden servir per ‘inspirar’ produccions de l’alumnat es poden trobar al següent enllaç

A vegades la narració pot tenir el format d’història o de conte. Aquests poden ser elaborats individualment, en equip o amb tot el grup classe. 

Murals, pòsters, cartells, collages, infografies, lapbooks

Murals, pòsters,  cartells, collages,  infografies,  lapbooks

Com?

Els murals escolars s’acostumen a realitzar sobre una cartolina o paper, però també es poden utilitzar altres suports. La diferència principal entre un mural i un lapbook és que aquest darrer s’elabora a partir d’un suport desplegable. Una infografia és un mural creat amb eines digitals, mentre que un collage es genera a partir d’utilitzar materials o objectes que s’enganxen al suport. El cartell utilitza normalment un text curt i una sola imatge, posant de relleu la idea principal que es vol comunicar. 

Collage

Collage per representar característiques dels vertebrats

Murals, pósters i cartells

Taula de criteris per avaluar la realització d’un mural (criteris de realització i criteris de qualitat -expert)

Guida Al·lès. Podeu descarregar-la gratuïtament clicant aquí .

Eines digitals

PADLET

Mural dels Treballs de Recerca de 2n BATX de l´IES J. Ramon Benaprès

Padlet és un mural o pissarra col·laborativa que permet inserir vídeos, audios, text, imatges. Abans es deia Wallwisher.

GLOGSTER

També permet inserir imatges, vídeos i textos però té una composició més visual. Inclou plantilles per temes i edats adreçades especialment a les escoles, com la que es veu a la imatge.

LINO

Mural o póster col·laboratiu que permet inserir imatges, textos (en forma de notes) i vídeos. Serveix també per organitzar idees en equip. Un exemple de les escoles Badalona Mural dels Desigs de Pau

Infografies

Infografies per representar la conjectura de Collatz

Font: Marisa Domínguez,  1r ESO. IESM J.M.Zafra (Barcelona)
Cada alumne ha sintetitzat en una infografia la informació recollida sobre aquesta conjectura. Possibilita avaluar què ha entès i les idees que destaca.

Infografies digitals

PIKTOCHART

Guida Al·lès. Projecte per 4t ESO. Com seria el teu país ideal?

INFOGRAM

INFOGRAM, igual que PIKTOCHART disposa d´un ventall gratuït de plantilles per a crear la infografia.

CANVA

Infografia dissenyada amb CANVA

Les eines digitals permeten incloure diferents arxius multimèdia i fer un treball cooperatiu en xarxa amb altres cursos, escoles.

Maquetes

Maquetes

Una maqueta és una representació tridimensional d’algun objecte, procés, sistema o espai, que pot ser real o imaginari. Possibilita expressar i simular idees complexes a diferents escales espacials i temporals, que són difícils de comunicar amb paraules o dibuixos.

Quan?

Tant es poden utilitzar per a l’avaluació inicial i formativa com per a la final.

Com?

Es diu que una maqueta és dinàmica quan permet promoure la regulació de les idees expressades a partir de manipular-la i afegir, treure o canviar elements i la seva distribució, per tal d’anar incorporant nous punts de vista i respondre a noves preguntes.

Maqueta per explicar els canvis que experimenta un bosc quan hi ha un incendi i després

Font: Teresa Pigrau, 5èEP. Escola Coves d’en Cimany (Barcelona)

Aquest exemple ens mostra l’ús de la maqueta com a instrument dinàmic per anar recollint dades sobre les idees de l’alumnat, i per anar-les regulant al llarg d’un procés d’aprenentatge.

A partir d’un noticia del diari que fa referència a uns incendis que hi ha hagut a l’estiu, la classe es planteja com prevenir-los i què fer una vegada s’han produït per tal que es recuperi el bosc.

Per aprofundir en aquest problema, es parteix de l’elaboració d’una maqueta del bosc mediterrani, tot reflexionant per què es situen animals o plantes en uns llocs concrets. Aquest procés comporta regular moltes de les idees prèvies sobre les necessitats de nutrició, reproducció i relació de les diferents espècies, i com l’entorn que modelen pot donar-hi resposta.

Posteriorment es simula un incendi en aquest bosc i es discuteix què passa amb els diferents tipus d’éssers vius en funció de les necessitats detectades.

Finalment també es simula quines diferències hi pot haver en la recuperació del bosc, uns anys després de l’incendi, en funció de si han estat anys de pluja o de sequera.

Normalment, a partir del que es va fent i verbalitzant, es van regulant les idees, contrastant les diferents opcions i les diferents justificacions. És important que els alumnes expressin primer i individualment (per escrit o dibuixant) què farien, perquè si ho fan directament en grup, hi ha alumnes que no poden regular les seves idees inicials ja que esperen que els companys donin les solucions. També és important que al final comparin aquestes idees pròpies inicials amb les finals, per tal que puguin reconèixer els seus aprenentatges.

Per saber-ne més:

Gómez, A., Pujol, R. M., & Sanmartí, N. (2006). Pensar, actuar y hablar sobre los seres vivos alrededor de una maqueta. Alambique, 47, 48–55.


Per què?

La maqueta possibilita la construcció de representacions grupals, a través de la negociació i la presa de decisions, les quals donen lloc a la modificació (regulació) de les idees de partida dels escolars cap a d’altres de més elaborades i complexes. Afavoreix la participació de nens i nenes (o nois i noies) amb diversitat d’idees i d’habilitats comunicatives, així com també la negociació de les diferents propostes.

Com que la maqueta és un referent comú, permet recordar què es pensava el dia anterior i prendre consciencia del que es modifica en el següent, possibilitant que alumnes que es perden en algun moment del procés puguin reincorporar-se a l’argumentació.

Tot plegat afavoreix la co-regulació tant de les accions com de les idees i del llenguatge. Quan es proposen idees per millorar-les, no és important incidir en aspectes ‘artístics’, ja que generalment no és l’objectiu amb què s’ha plantejat la seva realització. 

Maquetes, murals, pòsters, infografies, collages, lapbooks, cartells…

Maquetes, murals, pòsters, infografies, collages, lapbooks, cartells…

Una maqueta, un mural, un pòster, una infografia, un collage, un lapbook, o un cartell són instruments que possibiliten recollir dades en relació a tot tipus d’aprenentatges, combinant textos, dibuixos, esquemes, gràfics, imatges, fotografies, objectes i materials reals. També s’hi poden connectar altres dades a partir de codis QR. A més, en el moment que s’utilitzen com a mitjà per a acompanyar l’explicació oral de les idees, resultats de recerques o valors, també permeten recollir dades per avaluar aquesta competència comunicativa.

Mural sobre el vent. Escola Ses Rotes Velles. Mallorca. Aina Amengual.

La seva construcció exigeix aplicar sabers diferents, des de la selecció del que és important representar, fins a la distribució a l’espai dels textos, objectes i imatges. La finalitat és posar de manifest i sintetitzar els continguts més significatius. Per tant, aquests documents comporten  aplicar estratègies de síntesi i de visualització que s’han d’haver après prèviament.

Tot i així, també es poden utilitzar per regular sabers al llarg del procés d’aprenentatge, ja que es poden anar construint poc a poc, tot revisant les idees que s’hi van introduint.

Murals, pòsters, collages, infografies, lapbooks o cartells

Imatges, fotografies, vídeos, pàgines web…

Imatges, fotografies, vídeos, pàgines web…

Una imatge concentra moltes idees en un sol format i, per tant, és un bon instrument per recollir pensaments-clau.

Els vídeos recullen imatges en moviment que es graven a partir de filmar fets que succeeixen, i en el context d’una avaluació, possibiliten tenir dades de com es realitza una tasca, de com s’afronta la resolució de conflictes en el marc d’un equip, de com es duu a terme una exposició oral, etc.

Les animacions són imatges fixes que es mostren de manera seqüencial i que donen sensació de moviment a dibuixos o objectes inanimats fets amb plastilina o d’altres.

Quan?

Són instruments cada vegada més utilitzats per comunicar resultats d’aprenentatges i avaluar-los. Tanmateix, la finalitat del seu ús no seria tan sols la de demostrar que s’és capaç de fer aquestes produccions (i per tant, d’avaluar la seva qualitat tècnica o artística), sinó també i sobretot la d’expressar què s’ha après en relació al contingut ob-jecte d’estudi.

Com?

Són útils com a documentació del procés seguit per aprendre. Els alumnes van recollint fotografies i gravant diferents moments del seu procés d’aprenentatge, i munten un àlbum o editen el vídeo que recull de manera ordenada com han anat donant resposta a les seves preguntes i com han resolt els seus dubtes i superat les dificultats. Tot plegat promou, per tant, una reflexió metacognitiva, tant a nivell individual com d’equip.

Aquests tipus d’instruments possibiliten disposar de dades d’activitats que, per regular-les, la persona o equip que les ha generat necessita tornar a veure com es van dur a terme. És el cas, per exemple, d’una exposició oral o de com es treballa cooperativament. Les imatges les pot recollir un membre de l’equip que faci de reporter.

Stop Motion

Una eina per fer vídeos amb aquestes finalitats és la de STOP MOTION, que permet combinar diferents tècniques. Comporta anar recollint dades de tipus divers (fotos, gravacions diverses, dibuixos…) al llarg de tot el procés d’aprenentatge.

Una altra aplicació és fer una narració dels aprenentatges realitzats i de les actituds o les emocions que els han despertat. A través d’ella, es presenten i s’expliquen idees apreses o com s’ha dut a terme una determinada acció, argumentant per què, com s’han pres les decisions i quins són els dubtes que encara queden pendents. En aquests cas, l’àlbum de fotos o el vídeo és una font de dades que permet analitzar la qualitat del relat i, per tant, dels aprenentatges realitzats.

Ús de la fotografia per avaluar

En aquest exemple, els nens i nenes fan fotos que acompanyen amb una frase-títol. Se’ls demanava que les fotos i la frase expressessin accions relacionades amb actituds responsables (o no) en la recollida i reciclatge de residus.

Es van utilitzar com a dades per a l’avaluació inicial i reconèixer els punts de partida de l’alumnat. A més van ser la font per plantejar preguntes en el marc dels projectes que es van dur a terme sobre per què cal reduir els residus i reciclar-los, a partir del coneixement de les propietats dels materials i els seus canvis.

 

Font: Camp d’Aprenentatge del Bages, primària. Programa: ‘Projectes compartits’.

Ens avaluem a partir de veure les fotografies d'una sortida

Font: Montserrat Bundó, 6è de primària. Escola Bellaterra (Cerdanyola del Vallès)

S’ha fet una sortida de geologia, cada equip ha observat un tall geològic de sòl diferent i els components del grup l’han dibuixat individualment. Abans de la sortida es va consensuar un pacte de treball en equip.

Una vegada a l’aula, a cada equip se li donen dues fotografies relacionades amb la feina feta. La mestra les va fer durant la sortida i constitueixen el document per avaluar-la.

Pel que fa a la fotografia que correspon a la seva zona de treball, l’equip la compara amb el dibuix que cada membre va realitzar durant la sortida. S’analitzen les similituds i diferències i els nois i noies responen a un qüestionari.

Preguntes i exemples de respostes:

a) Compara el teu esquema amb la fotografia. Quina valoració pots fer?

Jo crec que s’assemblava bastant, no m’ho creia.

b) El terreny estava ben consolidat?

     No, es desfeia fàcilment.

c) Com estan dipositats aquests sediments?

     A la part superior hi ha força còdols.

     Per la part central són materials més fins.

     En els laterals de la dreta també hi ha còdols, conglomerats.

d) Com expliques que s’han format les diferents capes que observes?                    Doncs que primer, fa molts anys, el riu baixava amb poca força i quan va  arribar a aquest lloc es van dipositar els materials fins. Anys després el riu  baixava amb més força i va arrossegar fins aquí els materials més grans i es van   dipositar.

En relació a la fotografia, on es veu l’equip fent la feina, se’ls demana que valorin el compliment del seu pacte de treball. La majoria explicita un problema comú: la dificultat que suposa representar la zona d’estudi en un espai molt reduït, és a dir, el problema de reduir de manera proporcional la realitat. També justifiquen els desajustos que s’han donat entre el que havien pactat inicialment i el que ells creuen que va succeir.

Preguntes i exemples de respostes:

– Amb els teus companys vas fer un pacte de treball. Mira la fotografia i intenta recordar de quina manera heu treballat.

  He treballat amb interès, al principi m’ha costat perquè el tros que havia d’observar era molt gran i en canvi el lloc que jo tenia per dibuixar era molt petit.

– Anota a continuació quina ha estat la teva actitud respecte al treball de camp i quina ha estat l’actitud general del grup.

  He acabat molt aviat i, com que estava cansat, he començat a dir tonteries i a jugar, i no he ajudat als meus companys.

En finalitzar les dues tasques, el moderador dels diferents equips explica el seu treball a la resta de la classe, i es revisen conjuntament les respostes a les preguntes plantejades.