Recursos per a una avaluació formadora i un aprenentatge gratificant
Font: Ester Julve i Anna Tió. Escola Anna Ravell (Barcelona). Formació Guida Al·lès
Entre tota la classe es parla dels hàbits d’ordre que hem d’aplicar quan venim de fora i entrem a l’aula i es representen amb dibuixos. Els exemples que es mostren corresponen a dues classes paral·leles i es pot comprovar que no són iguals.
Aquests qüestionaris que permeten…
.. identificar els diferents estils motivacionals de l’alumnat cap a l’aprenentatge
Possibiliten que el professorat tingui en compte la diveristat d’estils motivacionals d’aprenentatge de les ciències i promogui activitats de diferents tipus que motivin a tots i totes
COM T’AGRADA APRENDRE CIÈNCIES?
Aquí tens descrits 4 personatges que poden representar diferents alumnes que hi ha a l’institut. Indica amb quin et sents més identificat o identificada.
1: Em sento identificat/da principalment amb …………………..
2: Potser també em sento una mica identificat/da amb ……………….
Si no et sents reflectit/da en cap d’ells/elles, fes la teva pròpia descripció de manera semblant a les que hi ha aquí.
A. Al Sergi/Rosa no li agrada estudiar sol/a. Per això a classe normalment s’avorreix una mica i parla amb els companys i companyes. Li agraden molt les pràctiques i fer treballs en grup, tant a classe com a casa, perquè així pot estar amb la gent i parlar. És molt sociable i no li agrada estar assegut/a hores a classe sense parlar amb els altres, només escoltant al professor o professora o fent exercicis avorrits. Sovint s’apunta a activitats i sempre està fent coses.
B. Al Ricard/Maria li agrada molt aprendre coses noves i poder-les fer al seu aire. No li agraden massa les classes si allà només parla el professor o professora, però intenta estar atent i relacionar-lo amb coses que li interessen i que li agradaria saber. Té curiositat per conèixer qüestions relacionades amb l’assignatura però que normalment no es tracten a les classes. Li agrada que li donin material i diferents llibres per treballar a casa, pel seu compte. A les classes més pràctiques s’ho passa molt bé si pot inventar-se experiments, construir aparells o descobrir què passa en fer alguna cosa nova.
C. A l’Albert/Laura li agrada que li expliquin les coses molt clares i que el professor o professora digui el que s’ha de fer i el camí que ha de seguir per estudiar. Li agrada fer les coses ben fetes, si no, s’ho passa malament. Procura tenir uns bons apunts, ben clars i ordenats. Sempre estudia abans dels exàmens i intenta preparar-los bé, perquè si no ho fa s’ho passa molt malament. Prefereix que a classe no es pregunti massa perquè no es dispersi el contingut d’allò que està tractant el professor o la professora.
D. Al Marc/Sílvia li resulta molt poc interessant tot el que es fa normalment a les classes de ciències. Pensa que sí que li aniria bé tenir estudis però tot el que ha de fer per aconseguir-ho no té cap al·licient per a ell/a. Sort que a l’Institut es pot trobar amb amics i amigues. De vegades intenta estar atent/a a classe o estudiar a casa, però no pot concentrar-se i sempre es distreu.
Font: Josefina Mirandes
…compartir objectius d’aprenentatge, ja que no es tracta tant de compro-var si ho saben com de generar dubtes
Possibilita identificar si l’alumnat creu en la generació espontània i si activa possibles coneixements sobre la metamorfosi
AMB QUINA OPCIÓ ESTÀS D’ACORD?
A la Sònia li agraden les castanyes. Quan és l’època en menja moltes tant de torrades com de crues. Alguna vegada s’ha trobat un ‘cuc’ viu a l’interior d’alguna d’elles i no sap com explicar aquest fet. Indica amb quina opinió d’entre les següents estàs d’acord
– L’Albert li diu que la castanya s’ha podrit i que d’aquest material podrit s’ha format el ‘cuc’.
– La Marta diu que algun insecte va posar els ous a la castanya i quan s’han desenvolupat ha sortit el ‘cuc’.
– En Joan diu que un ‘cuc’ l’ha foradat i ha entrat a dins per menjar la castanya.
La mestra diu que tot i que a la vida quotidiana d’aquests éssers vius en diem ’cucs’, en realitat n’hauríem de dir erugues. Quina de les afirmacions següents és la que explica millor per què cal dir-ne erugues?
– Perquè els cucs són de color gris o vermellós i el ‘cuc’ de la castanya és blanquinós i per tant, no és un cuc.
– Perquè els cucs viuen a terra i no a l’interior de les castanyes.
– Perquè el ’cuc ‘ de la castanya al cap d’un temps es transformarà en un insecte adult.
….. avaluar
Possibilita avaluar la competència matemàtica, en particular la dimensió de connexions (espai-forma)
… Promoure l’autoavaluació de l’alumnat
Possibilita l’autoavaluació en relació al treball per parelles
QÜESTIONARI D’ESCALA LIKERT
…Autoavaluar el nivell inicial en el coneixement d’idees, de procediments, d’actituds, de sentiments i, alhora, compartir els objectius d’aprenentatge
Possibilita, de manera senzilla, fàcil i ràpida, conèixer la percepció que tenen els estudiants sobre el que saben, saben fer o tendeixen a fer
KPSI. Knowledge and Prior Study Inventory.
KPSI (Knowledge and Prior Study Inventory)
Les dades del grup classe es poden recollir a mà alçada o també a través d’eines com “Kahoot” o “Google-Drive”, entre d’altres. No s’ha d’utilitzar moltes vegades en un mateix curs, ja que els alumnes acaben per respondre de manera rutinària, sense pensar.
Es pot referir a conceptes, procediments, actituds o sentiments. Les preguntes no poden ser del tipus “què és?”. Se n’han de plantejar poques, entre 5-7.
Si les preguntes estan ben escollides, comuniquen els objectius d’aprenentatge i ajuden a activar i revisar les idees que ja es coneixen. Per tant, una vegada els aprenents s’han autoavaluat, és important compartir les diferents percepcions. Un alumne explica als companys quina és la seva idea i aquests poden expressar si hi estan d’acord, com l’explicarien de manera diferent o com la complementarien. A vegades, quan la finalitat és recordar continguts ja treballats, es pot arribar a consensuar entre tots una explicació o resposta que es consideri vàlida. Però en d’altres, poden quedar plantejats els dubtes a solucionar al llarg del procés d’aprenentatge.
El fet d’identificar què és el que creuen que saben s’ha revelat tant útil com conèixer el que realment pensen, ja que sovint s’ha d’ajudar a autoregular la percepció inicial. Per exemple, si els alumnes creuen que saben més del que en realitat coneixen, desconnectaran i no s’interessaran per dur a terme les activitats que es proposaran per aprendre i, per tant, la intervenció del docent estarà orientada a promoure que reconeguin que no en tenen un bon coneixement.
Per tant, el KPSI és un instrument que no és útil per decidir si s’ha millorat al final d’un procés d’aprenentatge a partir de que es posin un nº més alt, ja que sovint una valoració inferior demostra que l’alumne ha reconegut que no s’havia autoavaluat idòniament a l’inici.