Possibilita identificar si l’alumnat és capaç d’imagi-nar-se que la matèria és discontinua i com es distri-bueixen les partícules en una dissolució. La resposta exi-geix no només escollir una de les imatges, sinó també justificar la raó de la selecció.
COM ENS IMAGINEM EL QUE NO VEIEM?
Mesclem aigua i sucre. Si tinguéssim unes ulleres màgiques que ens permetessin veure la mescla per dins, quins d’aquests dibuixos explica millor el que creus que veuries?
Explica per què has escollit aquest dibuix
Comprensió lectora
Els alumnes han d’escollir entre dues cartes i valorar quina és la millor (independentment de si s’està d’acord o no amb l’argumentació).
.. identificar els diferents estils motivacionals de l’alumnat cap a l’aprenentatge
Possibiliten que el professorat tingui en compte la diveristat d’estils motivacionals d’aprenentatge de les ciències i promogui activitats de diferents tipus que motivin a tots i totes
COM T’AGRADA APRENDRE CIÈNCIES?
Aquí tens descrits 4 personatges que poden representar diferents alumnes que hi ha a l’institut. Indica amb quin et sents més identificat o identificada.
1: Em sento identificat/da principalment amb …………………..
2: Potser també em sento una mica identificat/da amb ……………….
Si no et sents reflectit/da en cap d’ells/elles, fes la teva pròpia descripció de manera semblant a les que hi ha aquí.
A. Al Sergi/Rosa no li agrada estudiar sol/a. Per això a classe normalment s’avorreix una mica i parla amb els companys i companyes. Li agraden molt les pràctiques i fer treballs en grup, tant a classe com a casa, perquè així pot estar amb la gent i parlar. És molt sociable i no li agrada estar assegut/a hores a classe sense parlar amb els altres, només escoltant al professor o professora o fent exercicis avorrits. Sovint s’apunta a activitats i sempre està fent coses.
B. Al Ricard/Maria li agrada molt aprendre coses noves i poder-les fer al seu aire. No li agraden massa les classes si allà només parla el professor o professora, però intenta estar atent i relacionar-lo amb coses que li interessen i que li agradaria saber. Té curiositat per conèixer qüestions relacionades amb l’assignatura però que normalment no es tracten a les classes. Li agrada que li donin material i diferents llibres per treballar a casa, pel seu compte. A les classes més pràctiques s’ho passa molt bé si pot inventar-se experiments, construir aparells o descobrir què passa en fer alguna cosa nova.
C. A l’Albert/Laura li agrada que li expliquin les coses molt clares i que el professor o professora digui el que s’ha de fer i el camí que ha de seguir per estudiar. Li agrada fer les coses ben fetes, si no, s’ho passa malament. Procura tenir uns bons apunts, ben clars i ordenats. Sempre estudia abans dels exàmens i intenta preparar-los bé, perquè si no ho fa s’ho passa molt malament. Prefereix que a classe no es pregunti massa perquè no es dispersi el contingut d’allò que està tractant el professor o la professora.
D. Al Marc/Sílvia li resulta molt poc interessant tot el que es fa normalment a les classes de ciències. Pensa que sí que li aniria bé tenir estudis però tot el que ha de fer per aconseguir-ho no té cap al·licient per a ell/a. Sort que a l’Institut es pot trobar amb amics i amigues. De vegades intenta estar atent/a a classe o estudiar a casa, però no pot concentrar-se i sempre es distreu.
Font: Josefina Mirandes
…compartir objectius d’aprenentatge, ja que no es tracta tant de compro-var si ho saben com de generar dubtes
Possibilita identificar si l’alumnat creu en la generació espontània i si activa possibles coneixements sobre la metamorfosi
AMB QUINA OPCIÓ ESTÀS D’ACORD?
A la Sònia li agraden les castanyes. Quan és l’època en menja moltes tant de torrades com de crues. Alguna vegada s’ha trobat un ‘cuc’ viu a l’interior d’alguna d’elles i no sap com explicar aquest fet. Indica amb quina opinió d’entre les següents estàs d’acord
– L’Albert li diu que la castanya s’ha podrit i que d’aquest material podrit s’ha format el ‘cuc’.
– La Marta diu que algun insecte va posar els ous a la castanya i quan s’han desenvolupat ha sortit el ‘cuc’.
– En Joan diu que un ‘cuc’ l’ha foradat i ha entrat a dins per menjar la castanya.
La mestra diu que tot i que a la vida quotidiana d’aquests éssers vius en diem ’cucs’, en realitat n’hauríem de dir erugues. Quina de les afirmacions següents és la que explica millor per què cal dir-ne erugues?
– Perquè els cucs són de color gris o vermellós i el ‘cuc’ de la castanya és blanquinós i per tant, no és un cuc.
– Perquè els cucs viuen a terra i no a l’interior de les castanyes.
– Perquè el ’cuc ‘ de la castanya al cap d’un temps es transformarà en un insecte adult.
….. avaluar
Possibilita avaluar la competència matemàtica, en particular la dimensió de connexions (espai-forma)
… Promoure l’autoavaluació de l’alumnat
Possibilita l’autoavaluació en relació al treball per parelles
QÜESTIONARI D’ESCALA LIKERT
…Autoavaluar el nivell inicial en el coneixement d’idees, de procediments, d’actituds, de sentiments i, alhora, compartir els objectius d’aprenentatge
Possibilita, de manera senzilla, fàcil i ràpida, conèixer la percepció que tenen els estudiants sobre el que saben, saben fer o tendeixen a fer
KPSI. Knowledge and Prior Study Inventory.
KPSI (Knowledge and Prior Study Inventory)
Les dades del grup classe es poden recollir a mà alçada o també a través d’eines com “Kahoot” o “Google-Drive”, entre d’altres. No s’ha d’utilitzar moltes vegades en un mateix curs, ja que els alumnes acaben per respondre de manera rutinària, sense pensar.
Es pot referir a conceptes, procediments, actituds o sentiments. Les preguntes no poden ser del tipus “què és?”. Se n’han de plantejar poques, entre 5-7.
Si les preguntes estan ben escollides, comuniquen els objectius d’aprenentatge i ajuden a activar i revisar les idees que ja es coneixen. Per tant, una vegada els aprenents s’han autoavaluat, és important compartir les diferents percepcions. Un alumne explica als companys quina és la seva idea i aquests poden expressar si hi estan d’acord, com l’explicarien de manera diferent o com la complementarien. A vegades, quan la finalitat és recordar continguts ja treballats, es pot arribar a consensuar entre tots una explicació o resposta que es consideri vàlida. Però en d’altres, poden quedar plantejats els dubtes a solucionar al llarg del procés d’aprenentatge.
El fet d’identificar què és el que creuen que saben s’ha revelat tant útil com conèixer el que realment pensen, ja que sovint s’ha d’ajudar a autoregular la percepció inicial. Per exemple, si els alumnes creuen que saben més del que en realitat coneixen, desconnectaran i no s’interessaran per dur a terme les activitats que es proposaran per aprendre i, per tant, la intervenció del docent estarà orientada a promoure que reconeguin que no en tenen un bon coneixement.
Per tant, el KPSI és un instrument que no és útil per decidir si s’ha millorat al final d’un procés d’aprenentatge a partir de que es posin un nº més alt, ja que sovint una valoració inferior demostra que l’alumne ha reconegut que no s’havia autoavaluat idòniament a l’inici.
…identificar els coneixements previs, per regular-los o per comprovar els resultats després d’un procés d’aprenentatge
…identificar les percepcions que tenen els alumnes sobre ells.
…identificar els coneixements previs, per regular-los, o per comprovar els resultats després d’un procés d’aprenentatge
……identificar els coneixements previs, per regular-los o per comprovar els resultats després d’un procés d’aprenentatge
En aquesta entrada trobareu alguns dibuixos fets per alumnes i una xarxa sistèmica per analitzar les idees que expressen amb la finalitat d’identificar el tipus de dificultat que presenten.
…identificar els coneixements previs, per regular-los, o per comprovar els resultats després d’un procés d’aprenentatge
En aquesta entrada trobareu una xarxa sistèmica per analitzar les idees expressades per l’alumnat en les seves respostes.
…identificar els coneixements previs, per regular-los, o per comprovar els resultats després d’un procés d’aprenentatge
El qüestionari és el tipus d’activitat tradicionalment més utilitzat per recollir dades per a l’avaluació en totes les seves fases (inicial, al llarg de l’aprenentatge i al final).
Per avaluar aprenentatges competencials, les preguntesque es plantegin (i, en general, qualsevol activitat orientada a recollir dades), haurien de reunir les característiques de ser contextualitzades, productives i complexes:
Altres bons exemples de preguntes són moltes de les plantejades en el programa d’avaluació PISA. Són activitats en les quals es proposen situacions reals a l’alumnat que han d’interpretar o formular-se noves preguntes, dissenyar recerques, deduir, plantejar propostes d’actuació, criticar, argumentar… En cap cas són preguntes que l’alumne pot respondre havent memoritzat la lliçó el dia abans.
En el cas de preguntes que tinguin com a finalitat identificar idees i coneixements previs, per poder entendre quin és el punt de partida i compartir objectius serà important que:
No siguin similars a les d’exàmens tradicionals
Estimulin l’activació de les seves pròpies idees i no pensin en les que surten als llibres o ha explicat alguna vegada el docent
Possibilitin la representació global de l’objecte d’estudi i, per tant, tinguin la funció d’epítom
Puguin respondre-les tots els alumnes en funció dels seus coneixements quotidians, que poden ser diversos
Els qüestionaris poden ser:
Amb preguntes obertes que demanen realitzar explica-cions, dissenyar procedi-ments per resoldre algun problema, explicitar actituds o comportaments… Aques-tes possibiliten detectar on estan les dificultats i, fins i tot, comprendre-les.
Amb preguntes tancades, com pot ser un test d’opció múltiple (es donen diferents respostes i l’alumnat ha de seleccionar la correcta o correctes), veritable o fals, o d’escala Likert (quan l’alumne ha de manifestar el seu grau d’acord amb el contingut de diferents afirmacions), etc.. Si es vol que realment siguin útils per identificar aprenentatges significatius i no memorístics, són molt difícils de dissenyar i, per tant, no són les més recomanables.
Combinant preguntes tanca-des i obertes, com pot ser plantejar un qüestionari tan-cat i demanar que l’alumne raoni per què ha escollit una determinada resposta.
