Carpeta d’aprenentatge ( portafolis o dossier d’aprenentatge)

Carpeta d’aprenentatge ( portafolis o dossier d’aprenentatge)

La carpeta d’aprenentatge (o portafolis o dossier d’aprenentatge) és un instrument molt coherent amb una visió formadora de l’avaluació, ja que facilita a l’alumnat fer evident què ha après i com. L’objectiu principal és promoure que els nois i noies siguin reflexius i crítics.

COM?

Cada estudiant hi recull: els objectius i preguntes (els compartits amb tota la classe i els propis), tot allò que li ha de permetre anticipar i planificar com dur a terme les tasques que se’n deriven, i els criteris que possibiliten la seva avaluació; també evidències raonades del seu aprenentatge, l’explicitació de les seves dificultats i les propostes per superar-les. Tot a partir d’una reflexió de tipus metacognitiu (com estic aprenent, què penso, amb què ho relaciono, com puc millorar…).

XARXA DE COMPETÈNCIES BÀSIQUES I NEUS SANMARTÍ (2020)

És per tant un instrument que afavoreix la reflexió i la presa de decisions dels aprenents i, al mateix temps, és un recull que facilita la recuperació a la memòria d’aprenentatges anteriors, ja que constitueix una “biografia” del treball realitzat que pot consultar sempre que sigui necessari. Se sap que és més fàcil fer-ho quan el resum i la reflexió són personals.

La diferència important respecte als tradicionals àlbums o dossiers és que aquests recullen tot el que l’alumnat ha fet, mentre que la carpeta d’aprenentatge només inclou evidències del què està aprenent, les metareflexions i tot allò que li pot ser útil per recuperar la memòria.

 

Exemples de preguntes per ajudar a la seva elaboració es poden consultar a: 

Xarxa competències bàsiques

Font: Guida Al·lès
QUAN?

Per tal que la carpeta d’aprenentatge possibiliti que el seu ús sigui significatiu, cal que es dediqui a l’aula un espai i un temps per anar-la realitzant i per reflexionar metacognitivament. Moltes vegades es creu que aquest és un temps de què no es disposa o bé que, si s’inverteix en la carpeta, no permet dedicar-se  a l’aprenentatge d’altres continguts. Tanmateix, aquesta és la única manera d’assegurar que els aprenentatges quedin ben interioritzats i es recordin. Per tant, s’ha de percebre com un temps molt ben utilitzat.

L'ESTRUCTURA

L’estructura de la carpeta d’aprenentatge pot ser molt variada ja que es pot adequar al contingut del tema objecte d’estudi i a les característiques i les capacitats de l’alumnat. A més, fer-lo sempre igual, acaba per transformar-se en una rutina i perd el seu sentit.

Tot i així, hi ha grans apartats a tenir presents:

  • L’espai personal, en el qual cada alumne es presenta i hi situa les dades, fotografies i altres elements que considera que el caracteritzen.

  • L’espai d’aprenentatge que recull objectius o preguntes, produccions inicials, Bases d’Orientació, mapes conceptuals o mentals o d’altres organitzadors gràfics de l’acció i el pensament, graelles d’avaluació i rúbriques, produccions finals…, totes amb reflexions personals.

  • L’espai d’aportacions personals, que inclou preguntes diferents i les respostes que se’n donen, petites investigacions complementàries…, que l’alumne considera que són rellevants per mostrar aprenentatges, i que poden ser diferents dels que proposen altres companys de classe.

Exemple d’aplicació a la Ikastola Jakintza de Ordizia (Gipuzkoa): Etxarri, M. (2018). Comunicació de l’avaluació utilitzant el portafolis. Guix, 441. 

Per ampliar podeu consultar el següent vídeo de Fanny Majó Masferrer

El format

El format pot ser amb paper (una llibreta, carpeta d’anelles…) o digital (un bloc o aplicacions específiques).

I pot ser individual, de petit grup o de grup classe, i per temes o assignatures, trimestral, per tot un curs o tota una etapa.

Avaluació

També es pot avaluar la carpeta d’aprenentatge. Vegeu aquí una rúbrica. 

Diaris d’aula, llibretes d’aula, de laboratori, de camp, carpetes d’aprenentatge -portafolis-

Diaris d’aula, llibretes d’aula, de laboratori, de camp, carpetes d’aprenentatge -portafolis-

Aprendre és un procés que es va duent a terme dia a dia, amb anades i retorns, establint connexions entre fets i idees diverses, i prenent consciència dels passos que es van donant. Cal anar recordant i reflexionant sobre l’itinerari que es va seguint per assolir un objectiu a partir de documentació que pot ser diversa (fotografies, escrits, dibuixos, preguntes, dubtes, maquetes…). Analitzant aquesta documentació es poden identificar encerts i dificultatsplanificar com superar els obstacles que van sorgint i ser conscient del procés que es va seguint.

Foto: Conxita Martínez

L’aprenentatge és personal i, per tant, cada infant o jove ha de saber trobar quines són les estratègies més vàlides per a ell i per al seu equip. No hi ha un sol camí per aprendre i els docents hem de ser curosos en no imposar-ne un d’igual per a tothom.

En diferents professions és habitual utilitzar aquests tipus de documents per anar anotant les idees, dades, reflexions, dubtes…, que es van generant mentre s’està duent a terme una tasca determinada. Així es parla de Diaris de laboratori, de camp, quaderns de notes, blocs…. Aquests documents també tenen una dimensió biogràfica, donat que tot allò que es recull en ells aporta dades i pensaments seqüenciats al llarg d’un temps, que s’escapen sovint a un control conscient.

En el context escolar, són instruments que permeten als aprenents recollir no només què van fent, sinó molt especialment les seves reflexions “metacognitives”. Per mitjà d’ells expressen què creuen que han après i també les seves dificultats.

Al professorat li possibilita disposar de moltes informacions de cada alumne i a cada moment del seu procés d’aprenentatge, conèixer com es representa l’objectiu del treball realitzat o quins són els obstacles que creu que ha de superar, permetent així gestionar millor com fer una orientació personalitzada. Moltes vegades serà més important regular aquestes percepcions que no pas els resultats de l’activitat.

"El pensament no escrit és modelable i difús: avui puc pensar una cosa i demà la contrària, sense saber amb claredat les raons d'aquest canvi; en uns contextos puc pensar d'una manera i en altres d'una altra, sense ni tan sols prendre consciència de les possibles contradiccions. Escriure, per contra, és un exercici que exigeix major precisió i ens obliga a concretar i aclarir les nostres idees, ja que procurem que l'escrit reflecteixi fidelment el que pensem i sentim. Alhora, l'escriptura, en ser un fet material i per tant objectiu, ens permet tornar una i altra vegada sobre el text, ajustant-lo al pensament. El text, per tant, influeix en el pensament, ja que l’activa i el fa més productiu, provocant noves interaccions entre idees, així com moments de presa de consciència d'aspectes més ocults de la nostra ment. Per dir-ho així, el pensament es torna més precís en convertir-se en text i el text activa nous processos de pensament".

Diaris d'aula

Tipologies (Diaris d'equip, diaris d'aula, què hem après...) i exemples.

Llibretes d'aula

Variant del diari de classe en la qual l’alumnat escriu tot el que considera important del que ha fet, pensat, preguntat, parlat, compromès

Carpetes d'aprenentatge

També es diuen portafolis o dossiers d'aprenentatge