Sistemes vius. Què creus que li passa a un arbre quan es nodreix?
Exemple de procés d’avaluació reguladora
Plantes i arbres
Exemples de preguntes obertes
Aquesta pregunta es pot utilitzar per….
…identificar els coneixements previs, per regular-los o per comprovar els resultats després d’un procés d’aprenentatge
…identificar les percepcions que tenen els alumnes sobre ells.
…identificar els coneixements previs, per regular-los, o per comprovar els resultats després d’un procés d’aprenentatge
……identificar els coneixements previs, per regular-los o per comprovar els resultats després d’un procés d’aprenentatge
En aquesta entrada trobareu alguns dibuixos fets per alumnes i una xarxa sistèmica per analitzar les idees que expressen amb la finalitat d’identificar el tipus de dificultat que presenten.
…identificar els coneixements previs, per regular-los, o per comprovar els resultats després d’un procés d’aprenentatge
…identificar els coneixements previs, per regular-los, o per comprovar els resultats després d’un procés d’aprenentatge
Preguntes productives
S’entén per productiva una tasca que no reprodueix aquelles que s’han realitzat per aprendre. La competència passa per demostrar la capacitat d’aplicar els sabers apresos a la interpretació de nous fets o a l’actuació en noves situacions, diferents dels treballats a classe, o per comunicar-los de manera idònia en funció del receptor. Per exemple, no és el mateix preguntar “què és la densitat?” que plantejar “quina definició de densitat escriuries per posar-la en un diccionari per a joves que no coneixen el significat del terme?” o “com li explicaries a una companya del curs anterior què és la densitat?”.
Aquestes demandes es poden fer tant a l’inici d’un procés d’aprenentatge, mentre aprenen o bé al final. A vegades es creu que al tractar-se d’idees no treballades anteriorment, l’alumnat no podrà dir res, però sabem que tots tenen idees construïdes a partir de les seves vivències i informacions rebudes. Les respostes possibiliten identificar i comprendre els punts de partida, i és a partir d’ells que s’haurà d’anar promovent la seva reconstrucció.
Si el qüestionari s’utilitza per acreditar resultats de processos d’aprenentatge, s’hi poden incloure diferents qüestions, d’entre les quals unes poden ser més reproductives que d’altres, però la majoria han de tendir a avaluar si l’alumnat és capaç d’aplicar els sabers apresos a una nova situació, es a dir, a transferir.
Nivells de preguntes segons el seu caràcter productiu o reproductiu
Exemples de planificació de l’acció
Com imagino que seré quan sigui gran?
Institut Antoni Maura. Palma (Mallorca). Formació: Neus Sanmartí. Imatge rebuda a través de Gabriela Spano. Aquesta activitat forma part d'un projecte de 1r d´ESO sobre Qui som jo?.
Com fer una divisió?
Escola Heura, 4t. Teresa Calveras. Barcelona.
Els nens i nenes estan aprenent a dividir. En un moment del procés d’aprenentatge, la mestra els demana que en petits grups, escriguin tots els passos que creuen que han de tenir en compte al fer una divisió. Mentre ho escriuen, la mestra passa pels grups i els hi va plantejant dubtes quan percep que alguna acció no és idònia, per tal que la revisin si ho creuen necessari.
Exemples de representació d’objectius
Abans d’iniciar un projecte
Escola Bellaterra. 3r de primària. Representació d’objectius abans d’iniciar un projecte i del procés per a la seva regulació
A partir d’una conversa inicial al començament d’un projecte sobre l’hort, durant la qual es parla del que ens pot interessar o necessitem aprendre sobre les plantes, cada alumne escriu les tres coses més importants que creu que aprendrà.
Vegem seguidament les expectatives que expliciten dos alumnes de la mateixa classe:
Les expectatives de cada alumne són molt variades. Unes se centren en idees més conceptuals, d’altres procedimentals i d’altres, fins i tot, actitudinals.
Posteriorment, es comparen les diferents representacions i en gran grup s’acorda què voldríem aprendre a partir del projecte. Finalment, s’avalua si els objectius han evolucionat i si s’han assolit.
Després de realitzar una activitat
Escola Baloo, P5, Conxita Romeu, Barcelona. Exemple de representació d’objectius després de realitzar una activitat i del procés per a la seva regulació
Després de fer una activitat experimental per aprendre a reconèixer de què depèn que una ombra sigui gran/petita o nítida/difuminada (realitzada a una aula on habitualment els nens i nenes aprenen psicomotricitat), la mestra els demana que diguin què creuen que han après avui.
- Uns alumnes (més o menys la meitat de la classe) reconeixen l’objectiu i parlen d’aprendre a fer que surtin ombres grans i petites i que es vegin bé.
- La resta diuen “psicomotricitat” o a moure’s.
A partir d’aquestes representacions, la mestra els demana que s’ho repensin: quines raons tenim per dir cadascuna d’aquestes afirmacions? Els nens i nenes que havien expressat la segona idea ràpidament canvien de parer.