La lluna que veiem

Per què la veiem en diferents formes?

Una idea important és que la Lluna no té llum pròpia i només es veu quan està il·luminada pel Sol. Depenent de la nostra posició a la Terra la veurem en diferents formes. Es pot fer una simulació, o una dramatització amb tres personatges, el Sol, la Terra i la Lluna:

Martínez Losada, C.; García Barros, S. (2010). Qué vemos en el cielo y cómo podemos explicarlo. A: Competencia en el conocimiento y la interacción con el mundo físico. MEC. Clica sobre el dibuix per accedir-hi.

La Lluna nova és a la posició 1, i la plena a la 3. A la posició 1, la Lluna no es veu perquè el Sol il·lumina la cara que no es veu des de la Terra (Lluna nova). A la posició 3, en canvi, el Sol il·lumina completament la superfície que veiem des de la Terra (Lluna plena).

Cal recordar que l’òrbita de la Lluna al voltant de la Terra no coincideix en el mateix pla amb què aquesta orbita al voltant del Sol i, per tant, no hi ha un eclipsi cada mes.

Per què hi ha una part de la Lluna que no veiem mai?

La resposta té a veure amb el fet que el moviment de rotació de la Lluna al voltant del seu eix triga 28 dies i té la mateixa durada que la Lluna en fer una volta a la Terra. Per experimentar-ho, un alumne pot girar al voltant de la Lluna a la mateixa velocitat que la Lluna gira al voltant d’ella i comprovar que sempre veu la mateixa cara.

Els eclipsis, de Sol i de Lluna

Els eclipsis, de Sol i de Lluna
Què és un eclipsi?

Davant de la pregunta què és un eclipsi?, serà necessari relacionar-la  amb com es formen les ombres i la posició relativa dels astres que intervenen en el fenomen.

Font: Jordi, C., & Estalella, R. (2008). L’astronomia a les aules.
Com de grans creus que són el Sol, la Terra i la Lluna? i com pot ser que en un eclipsi de Sol, la Lluna, que és petita, pugui tapar el Sol?

De nou, hem de comprovar que l’ombra d’un objecte petit pot tapar un objecte gran. 

Dibuix inicial al voltant de la pregunta: quina grandària creus que tenen el Sol, la Terra i la Lluna, P5. Font: Pilar Sanchez Agustino, CEIP Xunqueira (Pontevedra)
Dibuix final (després d’haver treballat el tema) al voltant de la pregunta: quina grandària creus que tenen el Sol, la Terra i la Lluna, P5.

Font: Pilar Sanchez Agustino, CEIP Xunqueira (Pontevedra)

Per saber-ne més. Sànchez Agustino MP. (2016) Eclipsi. Revista Guix, 422

Com és que no hi ha un eclipsi cada vegada que la Lluna es posa entre el Sol i la Terra o la Terra entre el Sol i la Lluna?

Simulació d’eclipsis en funció de l’alineació dels astres i de la distància entre ells. Font: Pilar Sanchez Agustino, CEIP Xunqueira (Pontevedra)

Com s’ha de mirar un eclipsi solar? Què passaria si el miréssim directament?

S’ha de relacionar amb com l’ull percep els objectes i com les imatges es recullen a la retina, que pot quedar afectada per la intensitat de la llum.

Imatge: Amparo Lozano. Cliqueu sobre la imatge per veure com muntar el tub estenopeic i altres propostes per l'observació dels eclipsis.

El dia i la nit i les estacions

El dia i la nit i les estacions

Neus Sanmartí, Teresa Pigrau i Conxita Màrquez. 

Aquí hi trobareu un recull d’exemples d’activitats i “bones preguntes” per a construir coneixements a través de l’experimentació sobre per què existeixen el dia i la nit i les estacions. Imatge esquerra: Jordi Domènech-Casal.

Com és que hi ha dia i nit?

Respondre a preguntes sobre com és que hi ha dia i nit? requereix pensar en la Terra com un planeta esfèric. Es pot treballar amb un globus terraqui (o amb una esfera de porexpan) girant al voltant d’un eix inclinat d’Est a Oest, i il·luminat per un focus (el Sol). L’alumnat pot observar que hi ha tota una zona de la Terra on els dies són llargs perquè la zona il·luminada és ampla (o gran), mentre que hi ha una altra zona de la Terra (hemisferi contrari) on els dies són curts i únicament se n’il·lumina una petita part. Imatge: Escola Pia de Sabadell

Per què hi ha estiu i hivern? (i d’altres relacionades amb les estacions)

Paral·lelament, situant una agulla en una part del globus i fent-lo girar, es poden observar les variacions en la longitud de l’ombra. Aquestes observacions permeten associar les estacions a les zones de la Terra on hi ha més o menys hores de Sol i començar a respondre a la pregunta per què hi ha estiu i hivern? (i d’altres relacionades amb les estacions). Font imatge: CESIRE CDEC

De fet, per treballar les estacions començaríem observant el nombre d’hores de llum solar, a partir, per exemple, de preguntar-nos com és que quan celebrem l’aniversari d’un company a la tarda, en uns és de nit i en d’altres és de dia? i de relacionar els aniversaris de tots amb l’hora de la sortida i la posta de Sol.

Per saber-ne més: – AA VV. (2018). ¡Aún no es otoño porqué no se han caído todas-todas las hojas! Propuesta de cambio de contenidos sobre las estaciones. Aula, 277, 28-33.

Com és que els dies i les nits no tenen les mateixes hores? Notem la mateixa escalfor quan estem una estona llarga al sol que quan hi estem poc temps?

I després, passaríem a pensar com és que on vivim nosaltres els dies i les nits no sempre tenen les mateixes hores? També ens preguntarem si quan estem una estona llarga al Sol, notem la mateixa escalfor que quan hi estem poc temps?, i començar a pensar en el fet que la sensació de fred o calor no es deu només a estar a prop o lluny del focus o font d’energia. Aquestes idees són importants perquè el que explica que a l’estiu faci més calor que a l’hivern no és la distància de la Terra al Sol, sinó les hores d’insolació i la trajectòria del Sol (el punt més alt on arriba), fenòmens que es deuen a la diferent inclinació de l’eix de la Terra respecte al pla de l’el·líptica.

Quin dia i hora són millors per poder veure 2 planetes i la Lluna? (ESO)

Una altra proposta, per alumnes més grans (ESO), és la de pensar què hem de tenir en compte per organitzar una observació astronòmica. Per fer-ho, cadldrà abordar conceptes com el Pla de l’Eclíptica i els moviments de rotació i translació, amb la finalitat d’elaborar un  calendari que els permeti determinar quin dia i hora és millor fer l’observació per poder veure 2 planetes i la Lluna. Per ampliar informació es pot consultar El projecte i l'article sobre Howlin’Wolves de Jordi Domènech Chavarría clicant sobr la imatge.