La Terra a l´Univers

Idees per treballar

Les idees bàsiques per treballar

Idees per revisar

Les idees habituals de l'alumnat per revisar

"Bones" preguntes

Possibles bones preguntes que ajudin a la construcció d'aquestes idees

Idees per treballar

La Terra és part d’un sistema ampli, el Sistema Solar, que alhora forma part d’una de les moltes galàxies de l’Univers. A infantil i primària es treballa especialment el model Sol-Terra-Lluna, i es poden realitzar moltes observacions i simulacions, tot i que la interpretació d’alguns fenòmens astronòmics requereix d’un grau d’abstracció propi de secundària.

El sol surt de dia i la lluna de nit

La dificultat de treballar aquest model rau en l’existència d’estereotips culturals, així com també en el fet que ja des de petits se’ls introdueix el model heliocèntric, el qual es troba ben lluny de l’experiència del propi alumnat, i que provoca grans confusions. Cal, en canvi, partir de l’observació dels fenòmens i ajudar a passar de la perspectiva geocèntrica a la perspectiva heliocèntrica de forma gradual.

És un tema que es treballa moltes vegades al llarg dels cursos i en diferents projectes, tot i que els continguts són molt similars (estructura del Sistema Solar, nombre i tipus d’astres, les estacions i el dia i la nit), i l’aprenentatge s’orienta més bé a nomenar i descriure que no pas a interpretar observacions. 

Foto: Digna Couso.

Tot plegat, condueix a l’aflorament de molts estereotips que no canvien al llarg dels cursos i, fins i tot, són contraris a les observacions. 

Moltes de les idees alternatives es reforcen a partir de les il·lustracions dels llibres (fins i tot els de text), contes, cançons...

Per exemple, que el Sol sempre surt pel mateix lloc, que la Lluna sempre surt de nit, que no es poden veure mai el Sol i la Lluna junts, que l’hivern és fred i nevat i l’estiu és a tot arreu calorós, que l’ombra és més llarga al migdia que al matí, etc. Fins i tot, aquests estereotips poden donar lloc a consolidar idees alternatives, com ara que l’estiu i l’hivern depenen de la proximitat de la Terra al Sol, que és el Sol el que gira al voltant de la Terra, o que és impossible que un astre petit en pugui ‘tapar’ un de molt més gran (eclipsi de Sol).

Idees per revisar

La dificultat de dominar el model Sol-Terra és gran i, de fet, va més enllà de la mancança d’observació i de l’existència de creences que tenen un origen cultural sobre els astres. L’aprenentatge de noves maneres de concebre l’Univers requereix:

Canvis d’escala i de perspectiva espacial

S’ha de passar del moviment aparent del Sol al voltant de la Terra (model geocèntric que va formular Ptolemeu i que va ser admès durant més de catorze segles), a l’heliocèntric (que va proposar Copèrnic al segle XVI). Aquest model és contrari a l’observació i requereix canviar el sistema de referència i imaginar un Sol i altres astres que veiem petits, com astres molt més grans que la Terra, i que el Sol és una estrella molt petita en comparació a d’altres.

Caldrà ajudar a reconèixer que la Terra es mou segons dos tipus de moviments: un al voltant del seu eix (l’evidència és el dia i la nit), i l’altre al voltant del Sol (evidències són les variacions en les hores de llum solar, les variacions en la trajectòria del Sol -per on surt i es pont, i l’alçada al migdia-).

Superar idees alternatives molt arrelades sobre la propagació de la llum o els factors que promouen l’escalfament dels cossos

No és evident per als aprenents que la llum es propaga en línia recta, que es difon per l’atmosfera i que transporta energia, o bé que al nostre hemisferi, a l’hivern el Sol està més a prop de la Terra que a l’estiu. Tampoc és evident que la Lluna i els planetes no generen llum i que si brillen, és perquè reflecteixen la llum que prové del Sol. En canvi,  el Sol i les estrelles sí que són fonts de llum que n’envien en totes direccions en línia recta.

Serà necessari ajudar als alumnes a identificar més factors que poden explicar l’augment de temperatura (i les estacions), com per exemple les hores d’incidència de la llum solar o la inclinació amb què arriben els raigs de llum a la Terra. I també  a comprovar la diferència entre la llum d’una font de llum primària i l’emesa per un objecte il·luminat (que necessita de la font de llum primària). 

"Bones preguntes" i activitats

Observar variacions i regularitats en el moviment del Sol vist des de la Terra

Per on surt el sol cada dia?

O, a una mateixa hora el veiem sempre al mateix lloc? i dibuixar-ho setmanalment en funció de referents -cases, muntanya, mar...-

Podem observar el sol d'esquena?

(I reconèixer que observem el Sol indirectament a partir de les ombres). Els nens i nenes han d’aprendre a observar com són les ombres i quina relació hi ha entre el Sol (font de llum), les persones (l'objecte) i l’ombra. Font imatge: M. Marimon. Escola Baloo 2n primària

Imatge: Cristina Carrasco. CEIP Ses Rotes Velles. Mallorca

Si sabem on és l'ombra, sabem on és el Sol?

I abstreure la idea de raig de llum i de la seva propagació en línia recta, així com mesurar la inclinació dels raigs solars amb un transportador

Quin camí fa el sol?

I observar si canvia en l’alçada i en cap a l’est o l’oest -o dreta/esquerra-, i si canvia igual al llarg de l’any, quan està més alt, quan fa el camí més llarg (dies més llargs), etc.

Com és la nostra ombra (o la d'altres objectes) a cada moment del dia, i on és el Sol?

I observar-ho utilitzant una cinta mètrica

També observar-ho utilitzant un gnòmon (longitud) i una brúixola (direcció). Cliqueu sobre la imatge per veure com es fa.

Manual didàctic d'astronomia

Clica per descarregar el manual didàctic de Jordi, C., & Estalella, R. (2008). L’astronomia a les aules.

Xarxa sistèmica per analitzar idees sobre “com és que veiem els objectes?”

Font: Jaume Jorba i Rafael Rodríguez, IESM Juan de la Cierva,1r ESO

Els alumnes han dibuixat el seu pensament sobre el camí que segueix la llum al veure el llibre.

En aquesta entrada trobareu l’exemple de pregunta oberta que s’ha fet a aquests alumnes

Per analitzar les idees que expressen es pot utilitzar aquesta xarxa sistèmica. Exemple 1r ESO:

IDEESCOM S’EXPRESSEN
La llum viatjaLa llum viatja des de la làmpada al llibre que la reflecteix a l’ull
La llum va del llibre a l’ull
La Llum entra a l’ull directament de la làmpada
Altres
No es refereix al camí que segueix la llumEl sentit de la vista ens permet veure
La llum de la làmpada ens permet veure
Altres

Exemples de preguntes obertes

Exemples de preguntes obertes

Aquesta pregunta es pot utilitzar per….

…identificar els coneixements previs, per regular-los o per comprovar els resultats després d’un procés d’aprenentatge

…identificar les percepcions que tenen els alumnes sobre ells.

…identificar els coneixements previs, per regular-los, o per comprovar els resultats després d’un procés d’aprenentatge

……identificar els coneixements previs, per regular-los o per comprovar els resultats després d’un procés d’aprenentatge

En aquesta entrada trobareu alguns dibuixos fets per alumnes i una xarxa sistèmica per analitzar les idees que expressen amb la finalitat d’identificar el tipus de dificultat que presenten.


…identificar els coneixements previs, per regular-los, o per comprovar els resultats després d’un procés d’aprenentatge

En aquesta entrada trobareu una xarxa sistèmica per analitzar les idees expressades per l’alumnat en les seves respostes.

…identificar els coneixements previs, per regular-los, o per comprovar els resultats després d’un procés d’aprenentatge

Exemples de representació d’objectius

Abans d’iniciar un projecte

Escola Bellaterra. 3r de primària. Representació d’objectius abans d’iniciar un projecte i del procés per a la seva regulació

A partir d’una conversa inicial al començament d’un projecte sobre l’hort, durant la qual es parla del que ens pot interessar o necessitem aprendre sobre les plantes, cada alumne escriu les tres coses més importants que creu que aprendrà.

Vegem seguidament les expectatives que expliciten dos alumnes de la mateixa classe:

Les expectatives de cada alumne són molt variades. Unes se centren en idees més conceptuals, d’altres procedimentals i d’altres, fins i tot, actitudinals.

Posteriorment, es comparen les diferents representacions i en gran grup s’acorda què voldríem aprendre a partir del projecte. Finalment, s’avalua si els objectius han evolucionat i si s’han assolit.


Després de realitzar una activitat

Escola Baloo, P5, Conxita Romeu, Barcelona. Exemple de representació d’objectius després de realitzar una activitat i del procés per a la seva regulació

Foto: Escola Ses Rotes Velles (Mallorca. Cristina Carrasco.

Després de fer una activitat experimental per aprendre a reconèixer de què depèn que una ombra sigui gran/petita o nítida/difuminada (realitzada a una aula on habitualment els nens i nenes aprenen psicomotricitat), la mestra els demana que diguin què creuen que han après avui.

  • Uns alumnes (més o menys la meitat de la classe) reconeixen l’objectiu i parlen d’aprendre a fer que surtin ombres grans i petites i que es vegin bé. 
  • La resta diuen “psicomotricitat” o  a moure’s.

A partir d’aquestes representacions, la mestra els demana que s’ho repensin: quines raons tenim per dir cadascuna d’aquestes afirmacions? Els nens i nenes que havien expressat la segona idea ràpidament canvien de parer. 

Exemple d’heteroavaluació

Escola Baloo, 2n, Mercè Marimon, Barcelona

Els alumnes han sortit al pati, han observat les ombres i fan un dibuix per representar-les. La mestra els planteja preguntes per tal de promoure la seva autoavaluació. Les preguntes estan pensades per estimular que els nens i nenes vagin reflexionant sobre tot el que han de tenir en compte per pensar com són les ombres i com s’originen, és a dir, en la Base d’Orientació que més endavant podran deduir i explicitar. Una vegada introduïts els dubtes, tota la classe va voler tornar al pati per observar-les de nou i refer el dibuix.